01.11.2009 12:38

Lorbek: De Palau a Palau

Carles Cascante

No és el mateix tenir un piano sota les mans que una pilota. No és el mateix tocar al Palau de la música que jugar al Blaugrana. Erazem Lorbek, però, sense ser un virtuós de la partitura ens ha demostrat aquesta setmana la seva sensibilitat.

No és cap virtuós de la música –de fet no tocava des de feia més de dos anys-, però sí que és un home amb una sensibilitat especial que va créixer a la seva Ljubljana natal, estretament lligat als estudis de música, que va cursar dels vuit als setze anys. Lorbek, una de les novetats del Regal Barça 2009-2010, a banda de sorprendre per la seva regularitat a la pista, també ho fa quan té un piano sota les mans.

Amb TV3, al Palau de la Música

El periodista de Televisió de Catalunya, Víctor Lavagnini, que va compartir moltes hores amb Lorbek en el darrer EuroBasket jugat a Polònia, va proposar al Departament de Comunicació del club un possible reportatge amb el nou pivot blaugrana. Sabent que l’exjugador del CSKA de Moscou havia tingut un passat lligat al món de la música, li van fer l’oferta abans d’un dels entrenaments de la setmana passada, i no va dubtar a acceptar-lo.

Erazem Lorbek és un jugador discret, regular, que sense fer soroll és capaç de fer grans coses. Fins i tot de sorprendre. I això és el que va fer dimecres passat al Palau de la Música Catalana. Un Palau que el va deixar gratament sorprès. Lorbek, després de passar una hora tocant un piano de cua en un espai tan especial com el Palau i que el va deixar realment captivat, confessava una i altra vegada: “Tinc ganes d’ensenyar-li al meu germà Domen. Ell és el que realment tocava el piano... Molt millor que jo!”.