13.11.2009 12:26

Mickeal: “El Caja Laboral s'anima davant el Barça”

Berta Brau

Pete Mickeal coneix de primera mà el proper rival del Regal Barça i té a l'abast “estratègies que poden ajudar l’equip”. Destacant Splitter com a gran perill, l’aler es declara feliç i adaptat a la ciutat, a l’equip i a la dinàmica de feina.

Aquest dissabte arriba al Palau un dels partits més esperats de la temporada: Regal Barça-Caja Laboral. La condició de Mickeal, com a exjugador del conjunt de Vitòria, el converteix en el perfecte analista del rival.

En alguna ocasió ha dit que va “prendre la decisió correcta” en fitxar pel Barça. Per què, si amb el Baskonia havia aconseguit molts èxits?

“No va ser una decisió difícil. Vaig jugar al Baskonia durant dos anys i vaig aconseguir molts èxits, dues Supercopes, una Copa del Rei, una Lliga ACB i vam arribar a la Final Four. Crec que en dos anys és un bon registre, a més vam batre un rècord a la competició regular en què només vam perdre quatre partits. Van ser dos anys molt bons per a mi, em van ajudar a establir-me en aquesta Lliga, però automàticament després arribo al Barça per continuar guanyant i fer més per aquest equip del que vaig fer pel Baskonia”.

Ja són gairebé tres mesos com a blaugrana. Comenti com va la seva adaptació.

“És molt fàcil adaptar-se a aquesta ciutat perquè és una ciutat genial i fàcil de viure-hi, d’orientar-se. D’altra banda, que sigui una ciutat turística em fa sentir còmode i els catalans també són gent molt amable i això fa que em senti com a casa. Pel que fa a l’adequació a la pista, també és fàcil. L’adaptació amb Xavi Pascual també ha estat bona, molt bona, és un plaer treballar amb ell i amb tota la gent d’aquest club”.

Curiosament, quan militava al Baskonia i jugava al Palau Blaugrana li creixia un sentiment de pertinença barcelonista...

“És divertit perquè he jugat aquí un munt de vegades i cada cop que sentia l’himne del Barça al Palau, sempre sentia que en certa manera pertanyia aquí. No només l’any passat, sinó fins i tot fa dues temporades volia jugar aquí. No només per l’equip, sinó també per la ciutat, per l’afició, pel Palau... No sé perquè sempre he sentit que havia d’estar aquí. Ja no és un somni ni un desig i aprofitaré al màxim la meva oportunitat”.

Està satisfet amb la feina que fa al Barça?

“La veritat és que mai he estat satisfet amb la totalitat d’un partit dels que he jugat al llarg de la meva vida. Amb cap. Sóc molt dur amb mi mateix, més que no ho seria qualsevol entrenador. Potser algun dia aconseguiré estar satisfet amb un partit complert però fins ara no, perquè sempre hi ha coses que puc millorar, sempre hi ha àrees en les quals estic més fluix que en altres. El meu objectiu és la millora constant”.

Ara arriba al Palau un dels partits més esperats, tant per a l'afició com per a vostè. Tenint en compte que uns quants jugadors han marxat del Caja Laboral, on creu que hi ha el poder del conjunt basc?

“En Thiago Splitter. Allà tot comença en Thiago. L’any passat també hi havia Pablo Prigioni, que ara està jugant molt bé al Reial Madrid, però Thiago és el meu jugador preferit. És tan jove, tan dur i tan intel•ligent... resulta molt difícil jugar contra ell. En els un contra un és difícil marcar-lo, en el joc d’equip passa bé la pilota i per això crec que és la clau d’aquest equip. Estic segur que estarà preparat per aquest partit perquè li encanta enfrontar-se al Barça. És un gran jugador i per això tinc moltes ganes de veure’l a ell, a Mirza Teletovic, San Emeterio, a jugadors amb qui tenia una bona relació”.

I quins diria que són els punts febles?

“Ja m’agradaria saber-los! Conec algunes estratègies que ens poden ser útils perquè conec la mentalitat i filosofia de l’entrenador, coses que poden ajudar l’equip i a mi mateix perquè sé com preparen aquests tipus de partits. Els preparen molt bé, estaran molt concentrats preparant-lo perquè l’equip s'espavila quan juga contra el Barcelona. No sé concretar quines són les seves febleses, però sé és que nosaltres tenim molta força, de manera que potser nosaltres podem ser la seva debilitat, el seu punt feble. El Barça pot ser la feblesa del Baskonia”.

Ara que coneix els dos conjunts des de dins, hi troba alguna diferència?

“Durant els últims dos anys havia pensat que el Barça tenia més talent que nosaltres, mentre que al Baskonia creia que érem més durs que ells. Ells podien córrer millor, moure’s millor però nosaltres continuàvem sent més durs. Aquesta era la idea que regnava entre els jugadors del Baskonia sobre el Barcelona. Jo també tenia aquest pensament fins que vaig arribar a Barcelona i vaig entendre per què ens havien guanyat l’any passat La clau és la manera com se senten, tenen les cames i la mentalitat fresques gràcies a la feina del tècnic, que fa que els jugadors se sentin bé amb la feina i amb ells mateixos”.

Vostè va escriure al seu blog que Xavi Pascual elimina l’egoisme dels jugadors. Què vol dir exactament?

“Moltes vegades tens l'oportunitat de tirar però, a la vegada, en un equip amb tan bons jugadors, gaierbé sempre hi ha l'opció de fer una passada de més. Si et fixes en la nostra plantilla, veus 10 o 11 jugadors, fins i tot 12 quan no hi ha lesionats, que poden jugar perfectament. Jo no havia estat mai en una plantilla on tothom pogués jugar tants minuts i, per això, has d’eliminar tot mena d’egoisme a l’hora de jugar. Hi ha vegades que necessites una mica de confiança extra i és quan un company et passa la pilota i et permet llançar, i en altres ocasions ets tu mateix qui pots ajudar un altre company”.