Regal Barça i Caja Laboral reviuen aquest vespre (20.30 hores, Teledeporte) el duel de la final de l’ACB. Sense ànims de revenja, sí, és cert, però encara es recorden aquells partits i volen superar el Baskonia i estar en la segona final seguida.
Fotos: ACB Media.
‘Boni’ a dos taps d’atrapar Fran
Boniface Ndong, que ahir va tenir una actuació molt lluïda davant el DKV Joventut, és a tan sols
dos taps d’atrapar Fran Vázquez com el jugador que més taps ha col·locat en una fase final de
la Copa del Rei. Va ser l’any 2007, quan els gallecs va posar-ne quatre en tres partits
–recordem que l’aleshores l'equip d’Ivanovic es va imposar a la final al Reial
Madrid (Copa de Màlaga). El rècord, però, el té Tim Perry del València, que va posar sis barrets
l’any 1998.
Els homes de Pascual, a més, tampoc obliden el partit de fase regular de la Lliga ACB que van jugar
aquesta temporada a Vitòria. Un partit molt dur, com tots el enfrontaments amb el Baskonia, malgrat
que aquest darrer va enregistrar episodis d’hostilitat del públic envers els blaugranes mai
viscuts abans. El matx, però, cal recordar que el van perdre els barcelonistes quan l’havien
tingut controlat en gairebé tres dels quatre quarts. Els jugadors del Regal Barça, però, no pensen
en cap cas en la paraula revenja i sí en un triomf que els posaria en la final de la Copa del
Rei per segona temporada consecutiva.
Com arriba el Regal Barça
Els jugadors barcelonistes arriben a les semifinals després d’un partit
realment complicat davant el DKV Joventut. Malgrat el resultat final (
86-66
), la Penya va plantar cara en tot moment, tot i que mai, ni amb el 52 a 51, van fer
la sensació que acabarien entrant en el partit. Va ser el matx, a més, dels menys habituals.
Jugadors com ara Jaka Lakovic, Roger Grimau, Joe Ingles o, sobretot, Boniface Ndong,
van fer una pas endavant per demostrar a la resta de companys que estan allà quan se’ls
necessiti.
Pascual, després del matx, va recordar que el seu equip havia entrat en el partit
“sense cap mena de tensió”, un fet que caldrà evitar davant d’un equip de ratxes
com és el Caja Laboral. Per la seva banda, els jugadors no es van cansar de repetir per activa i
per passiva que en cap cas pensen a revenjar-se amb el Baskonia, i que en el partit contra el
Joventut “no hi va haver cap mena de reserva. Cal anar pas a pas i només és una batalla per
veure si podem acabar guanyant la guerra”, va assegurar Navarro en la zona mixta.
El rival
Tot i que els vitorians no travessen un bon moment en la fase regular de
l’ACB –han estat fins i tot superats per la gran sorpresa del campionat, el Blancos de
Rueda Valladolid–, el cert és que el Baskonia és un equip molt competitiu i amb una àmplia
plantilla, capaç de complicar les coses a tothom. A més, el lideratge d’homes com Huertas o
Teletovic està fora de tot dubte i els fa especialment perillosos en un tipus de competició com
aquesta.
Si, a més, hi afegim que tenen el suport més massiu d’aficionats que s’han
desplaçat a Madrid –això ja no és cap novetat–, el Caja Laboral es converteix en un
rival realment perillós. Malgrat tot, el Baskonia arriba a les semifinals després d’haver
patit de valent en el partit dels quarts de final davant el Biscaia Bilbao Basket, al qual només
van poder superar per dos punts (76-74) i perquè Marcelinho Huertas es va tornar a posar la granota
de treball.
Fes clic
aquí
per veure les notes prèvies al partit (document pdf en català)