12 clàssics després, el Madrid-Barça torna a ser el gran partit de la jornada. A diferència de la dotzena anterior, Ettore Messina ja no és el tècnic blanc, un entrenador contra el qual el Regal Barça havia pres la mida.
Emanuele Molin, ombra de Messina
La trajectòria professional de Molin ha estat lligada a Ettore Messina des de 1995. Aleshores
Emanuele Molin va passar a ser l’ajudant de Messina a la Benetton. Fins a l’any 2000
tots dos van entrenar l’equip de Treviso, passant després a la Virtus de Bolonya, per tornar
durant tres temporades més a la Benetton (2002-05). Quan el de Catania va fitxar pel CSKA, Molin el
va acompanyar. Un periple que va durar des de la temporada 2005/06 fins a la 2008/09. Un any més
tard tots dos van arribar a Madrid.
Els números són rotunds. Des que Ettore Messina va fitxar pel Reial Madrid, Xavi Pascual i el seu
equip han estat superiors. Durant la temporada i mitja que el tècnic italià va asseure’s a la
banqueta blanca, només un cop el Reial Madrid va poder superar els blaugranes. Ara tots dos equips
tornen a enfrontar-se. Sense Messina i amb Emanuele Molin al capdavant de l’equip, el clàssic
comptarà amb al·licients especials.
Des de la perspectiva blaugrana hi ha les ganes de tornar a competir i deixar enrere un
regust agre com ha estat l’eliminació de l’Eurolliga. A l’ACB, des del lideratge,
els de Pascual volen consolidar la primera posició. A hores d’ara, el Regal Barça supera per
un triomf, i el 'basket average', l’equip madridista.
Des que Messina va dimitir, el 4 de març, dia posterior a la derrota
contra el Montepaschi de Siena a la Caja Mágica (77-95), el Reial Madrid ha perdut un partit a
l’ACB (el jugat contra l’Unicaja al Martín Carpena, que també va tenir el morbo de
veure el retorn de Jorge Garbajosa a l’equip malagueny i amb un final històric a base de
triples), i els dos que ha perdut ha estat al play-off de l’Eurolliga contra el Power
Electronics València (el segon a casa i el quart a la Fonteta).
La temporada 2009/10, gairebé perfecta
Ettore Messina va tenir una espina clavada des que va ocupar la direcció tècnica del Reial
Madrid. I és no poder guanyar l’etern rival. I no només això, sinó també rebre correctius
dolorosos. Ja ho va ser caure al torneig Stage Pro de Reus durant la pretemporada, però encara va
ser pitjor perdre la final de la Supercopa ACB a Las Palmas per 86-62.
A la Lliga ACB, el Regal Barça va ser intractable. Si a Madrid els blaugranes van guanyar per
57-79 els blancs, fent un autèntic estrip, també va ser un bon partit de bàsquet, conduït
perfectament pels de Pascual, el disputat al Palau (78-73).
A la Copa del Rei, la final va ser un altre festival blaugrana. Bilbao va gaudir del bon joc
culer i el primer equip de bàsquet barcelonista va celebrar el segon títol de la temporada guanyat
contra els blancs (80-61).
Tots dos equips es van tornar a trobar al play-off de l’Eurolliga. Aleshores el Regal
Barça va perdre per primer cop contra el Madrid. Va ser al segon partit de l’eliminatòria.
Però amb empat a un la sèrie l'eliminatòria es va traslladar a la capital d’Espanya i el
Barça va ser letal, confirmant la seva presència a la Final a Quatre de París.
Si els clàssics de la temporada 2009/10 van tenir color blaugrana, la 2010/11 també. I és que
Ettore Messina no va trobar l’antídot contra un Barça superior. A la semifinal de la
Supercopa ACB els catalans van ser una piconadora (89-55), i en el partit de
la Lliga ACB, un altre festival (95-75). I a la final de la Copa del Rei més bon joc i
un millor resultat (80-61).