Ha estat una de les notes més agradables d’aquesta estada a la Seu d’Urgell. I és que tots els companys saben el molt que ha hagut de patir el ‘5’ del Regal Barça per tornar a estar en condicions. Basile, però, sap que encara li queda el més difícil, és a dir, agafar el ritme de competició, però Pascual ja té un motiu per somriure després d’una temporada plagada de lesions importants.

Dues operacions

Mentalment ha estat molt dur. Primer va estar aturat uns tres mesos i, quan semblava que ja podria tornar a la disciplina del grup, va tornar a fracturar-se el 5 metatarsià. Un altre cop va haver de passar pel quiròfan i un altre cop rehabilitació..., sens dubte un trajecte llarg i molt dur físicament i mentalment: “La veritat és que ha estat duríssim. En tota la meva carrera mai havia tingut una lesió tan llarga i ha estat complicat. Al principi t’ho agafes com una cosa normal, però després, quan et tornes a trencar se’t ve el món a sobre. Al final, però, sembla que tot està bé i ara només em falta anar agafant el ritme a poc a poc.”

El detall de la Copa el va marcar

Si hi ha un moment, però, que va marcar un abans i un després en la recuperació de Basile aquest va ser el detall que van tenir els dos capitans de l’equip, Roger Grimau i Juan Carlos Navarro, quan li van deixar aixecar el trofeu de la Copa del Rei guanyada a Madrid. Basile va voler estar amb els seus companys el darrer dia de competició i allò va ser una cosa difícil d’oblidar: “Mai oblidaré aquell gest. Em vaig quedar sense paraules. Jo volia estar al costat d’ells per donar-los suport, però aleshores em van demostrar que són un gran grup humà. Insisteixo, coses com aquestes són les que fan que un encara tingui més ganes de tornar a estar amb l’equip.”

L’afició sempre al costat

Basile, però, no pot oblidar tampoc tota la gent del Palau. Tots els aficionats del bàsquet en general i, fins i tot rivals que s’han interessat pel seu estat de salut: “La nostra afició ha estat de 10, com sempre. Mai m’ha faltat el seu alè, sempre els he sentit molt a prop en tot moment i això és també inesborrable de la meva memòria. Val a dir també que també he rebut mostres de suport per part de rivals i, fins i tot, del col·lectiu arbitral, que m’han preguntat en més d’una ocasió com estava. En tots els casos, gràcies.”

No oblida en Pete

Però Basile no ha estat sol en aquest trajecte dur en forma de lesió. Ell sap millor que ningú el que suposa una recaiguda i ha estat també un bon suport per a un altre jugador que, malgrat ser un cas diferent, també ho ha passat molt malament anímicament parlant: Pete Mickeal. “Ell és un guanyador i n’estic convençut que se’n sortirà amb l’ajuda de tots. El seu cas és un pèl diferent al meu, ja que en el seu cas no era una altra lesió, sinó una malaltia, però crec que se’n sortirà. He estat treballant amb ell moltes hores amb treball de recuperació i estarà a punt per a la pròxima temporada, segur.”