L’aler és clau per a l’equip de Xavi Pascual. La seva lluita i capacitat de lideratge, la seva voluntat a l’hora d’assumir la responsabilitat i no defugir-la mai el fan un jugador diferent. El ‘33’, després d’un any difícil, pot ser el millor fitxatge de cara a la temporada vinent.

El de Rock Island va arribar al Regal FC Barcelona la temporada 2009/10. Després d’una reeixida etapa al Baskonia, el nord-americà arribava amb l’etiqueta de líder i ho va demostrar amb escreix. En la seva primera temporada va aconseguir la Supercopa, la Copa del Rei i l’Eurolliga. A més, la seva aportació a l’equip va ser excel·lent. En la segona, malgrat un gran inici, una lesió primer i una inoportuna malaltia el van deixar fora de combat.

Jugador complet com pocs

Les primeres mostres del seu talent es van poder veure a Gran Canària 2009. La Supercopa va donar el tret de sortida a la nova temporada i Mickeal va arribar en plena forma. 11 punts de mitjana en els dos partits disputats i a la final, davant el Reial Madrid, va ser important amb 12 punts i 5 rebots en 29 minuts.

A l’ACB el ‘33’ blaugrana va sumar 10,7 punts i 3,1 rebots de mitjana en els 41 partits que va jugar entre fase regular i play-off. A l’Eurolliga, el de Rock Island va fer uns registres de 12 punts i 5 rebots de mitjana en 21 partits.

Pel que fa a la Copa del Rei, disputada a Bilbao, l’aler barcelonista va sumar 11 punts per partit i, com sempre, va ajudar l’equip en una temporada gairebé perfecta.

Lesió i malaltia

Després d’haver disputat vuit partits de la temporada 2010/11 ACB i quatre de l’Eurolliga, al nord-americà se li va diagnosticar una condropatia rotuliana al genoll esquerre. Després d’una artroscòpia duta a terme als Estats Units, Mickeal va tornar a Barcelona per iniciar la seva recuperació. Entre cella i cella només tenia un objectiu... Arribar a la Copa del Rei de Madrid.

El ‘33’ del Regal FC Barcelona va treballar de valent en companyia del preparador físic Toni Caparrós per estar a punt per a la cita copera. Pascual, però, havia de decidir entre ell o Alan Anderson, l’altre nord-americà arribat al mercat d’hivern per pal·liar l’allau de lesions de l’equip. Malgrat ser una decisió complicada, el tècnic català va encertar plenament, ja que Anderson va acabar sent designat MVP de la Copa.

Una setmana després es coneixia la mala notícia que Mickeal tenia un tromboembolisme pulmonar que no li permetria tornar a les pistes. Malgrat això, la seva voluntat de treball ha seguit intacta i ha donat suport als seus companys en tots els partits disputats al Palau. La seva infatigable voluntat de treball i la seva ambició seran claus amb vista a la temporada vinent. Sens dubte, pot ser el millor fitxatge de cara a l’any que ve.