03.09.2010 10:10
El blog de Basile (IV)
www.fcbarcelona.cat
L’estada a Encamp arriba a la seva fi. Els jugadors i cos tècnic del Regal FC Barcelona encaren els dos darrers dies a terres andorranes amb la màxima il·lusió. En l'horitzó està tornar a casa amb la família i saber que s’ha fet una gran feina.
Gianluca Basile ens explica en aquesta quarta i penúltima entrega del seu blog a Encamp, què ha
significat dijous per a ell. Us ho resumim d'una manera simple i senzilla: “Possiblement ahir
vam fer el millor entrenament de l’any!”.
“Bon dia a totes i tots novament! Avui em fa molt feliç
explicar-vos tot el que vaig viure ahir. Feia molt de temps que no em sentia així en un
entrenament... I és que la sessió que vam fer a la tarda -de fet l'única, ja que al matí vam
tenir lliure-, va ser espectacular! Com us dic, feia molt que no havia notat una intensitat tant
bèstia en un entrenament del meu equip. L’entrenador ens va felicitar al final de la sessió i
és que hi havia raons de sobres perquè ho fes!
Va ser una pallissa en tota regla, amb exercicis físics, tàctica i tècnica. Els joves, a més,
cada cop semblen més integrats i hi ha una gran diferència entre aquells xavalets que van començar
a entrenar amb nosaltres per ajudar-nos i els homenets que tenim ara al nostre costat. Estic molt
orgullós d’ells perquè ara sí que crec que han sabut fer un pas endavant!
Perquè us feu una idea de la intensitat de l’entrenament d’ahir a la tarda
només hauríeu de veure com van acabar els nostres cossos. Morats, esgarrapades i alguna petita
lesió com la de l’Ablai (Papa Abdoulaye), motiu d'un petit ensurt que sortosament només va
quedar en això, un petit ensurt... Al voltant de les 20.00 hores, quan ja bevíem com a avantsala
dels darrers estiraments amb el Toni Caparrós vaig poder comentar amb l’Eduard Torrent què
havia significat aquell entrenament per mi: increïble!
Caminant pel carrer, en el trajecte que caminant ens duu des del
complex esportiu i sociocultural d’Encamp, no vaig poder deixar de somriure per la
satisfacció que sentia dins... I és que a un encara el sorprenen coses als 35 anys i la sessió
d’aquest dijous a la tarda amb els meus companys serà difícil d’oblidar... Tots,
del primer a l’últim, vam estar a un nivell extraordinari!
Ja a l’hotel vam poder sopar, reposar forces i assabentar-nos de la sort que ha tingut
la selecció espanyola en classificar-se finalment segona. La derrota inesperada de França
davant Nova Zelanda els ha deixat el camí més clar de cara a una possible classificació per a
quarts i aleshores ja podran començar a pensar en medalles, amb permís de seleccions que
estan jugant a un gran nivell com Argentina, Eslovènia (gran Jaka!!!) i, sobretot, els Estats
Units, malgrat que ara només se’ls trobarien al final... Però com bé diu el meu entrenador en
els articles que està escrivint per a 'La Vanguardia', compte amb la pressió, les eufòries i les
confiances...
Fins demà a totes i tots!”
Gianluca Basile