30.12.2010 21:04

Un líder amb majúscules (95-75)

Llorenç Tarrés

El Regal Barça acaba l’any com a líder de l’ACB després d’apallissar el Madrid. El clàssic ha tornat a tenir claríssim color blaugrana. Els de Pascual, en una exhibició col·lectiva, han passat per sobre dels blancs des del salt inicial.

El millor Regal Barça ha aparegut en el millor moment i en el millor escenari. Al hall del Palau tot era concentració als minuts previs. Els jugadors del Regal Barça s’animaven, en silenci, amb gestos. Cares de fe i ganes d’entregar-ho tot. I la sortida a pista ha estat fulgurant, com un tro, espaterrant, cegant un Madrid descol•locat i amb massa fantasmes de color blaugrana.

La intensitat blaugrana ha passat per sobre d’un Madrid atropellat. Un 7-0 de parcial per començar, amanit amb un Palau que oferia un ambient de gala. Perovic, sorpresa al cinc inicial, ha anotat sis dels primers punts d’un Regal Barça que, des de la defensa, ha destrossat el Madrid amb ràpides transicions i un elevat encert en el tir.

Triomfa el concepte d’equip

Dos triples de Lorbek, les penetracions d’un Lakovic enorme, uns destacadíssims Grimau i Sada, tot coratge, i les accions de líder de Navarro han allargat la ratxa fins al 19-5. El temps mort d’un desesperat Messina no ha servit per a frenar l’allau de l’equip local, sòlid en defensa i letal en atac. Cistelles impossibles de Grimau i Navarro han acabat de desencaixar els madridistes.

El Madrid revivia ben aviat les últimes derrotes, contundents, humiliants, davant un Regal Barça que li té menjada la moral. Els intents de reacció, un parcial de 0-8 i un altre de 0-5, no han servit per reduir el marcador, tot i les constants rotacions del tècnic italià. L’equip de Pascual ha tancat un primer quart de llibre amb un concloent 28-15, gràcies a un triplàs sobre la botzina de Sada.

Debut d’Anderson

El segon quart ha obert encara més la ferida. Una antiesportiva de Sergio Rodríguez s’ha saldat amb cinc punts seguits de Lakovic, que un minut després ha patit la llei de la compensació i també ha rebut una antiesportiva. Això ha provocat el debut prematur d’Anderson, el nou fitxatge. Els seus primers minuts a l’ACB s’han resumit en cinc faltes, si bé el nord-americà ja ha començat a entrar a la dinàmica de l’equip, del millor Barça.

Fischer intentava treure el seu equip de l’esvoranc, però dues esmaixades de Vázquez i la grapa de Sada (capaç de robar una pilota dins l’ampolla al gegant Tomic) han tornat a posar el Palau en ebullició. Navarro, al seu torn, seguia destil•lant talent, anotant i assistint a parts iguals. Al descans el resultat ho deia tot: 49-34

Qui avisa no és traïdor i el Regal Barça ja havia posat les cartes sobre la taula, però després del descans el Madrid ha tornat a topar amb la mateixa pedra. Un rival més intens i que posava el talent al servei del grup per sobre de les accions individuals de Tucker, Llull i companyia. Els de Pascual han superat la barrera dels 20 punts i per un moment ha perillat la màxima diferència històrica en un clàssic (+28, desembre del 2000).

Ensurt de Navarro

L’únic ensurt del partit s’ha produït a l’equador del tercer quart, quan una topada entre Navarro y Ricky ha fet que el crac de Sant Feliu es retirés a vestidors. Es temia una fractura nasal, però Navarro ha tornat a pista pocs minuts després, ovacionat pel públic i amb el mateix encert de sempre.

Quan el Madrid s’ha acostat fins als 14 punts, Navarro ha liderat l’última escapada blaugrana, la definitiva, i Morris ha posat la cirereta a l’últim parcial. Els intents blancs per maquillar el resultat no han servit de res. Jaka Lakovic ha acabat el partit com a màxim anotador (17 punts), cinc jugadors locals han acabat per sobre els 10 punts i Messina ha acabat com en els últims clàssics: capcot a la seva banqueta, sense saber com esvair els fantasmes blaugranes.