El programa ‘Estació Camp Nou’ de Barça TV va comptar amb Roger Grimau. L’excapità del Barça Regal repassa la seva trajectòria al Club dels seus somnis, en què, a més, ha aconseguit formar part de la història. Vuit anys com a jugador, quatre dels quals com a capità, i 13 títols és el bagatge numèric que s’endur. Els intangibles són incomptables. A continuació els reproduïm tota l’entrevista. Per veure-la a Barça TV podeu consultar la graella en aquest ‘ link ’.

Una ‘Estació Camp Nou’ diferent, oi?
“Sí, tant de bo hagués arribat més tard, però és llei de vida”.

Com estàs?
“Estic tocat encara. Per mi, sortir del Barça és dur, però de mica en mica ho haig d’anar assimilant”.

La cançó que escoltem, i que és de Sopa de Cabra, et va inspirar en el teu discurs inicial de comiat? Perquè era molt semblant el discurs a aquesta cançó, A més, el que diu té sentit en aquest moment de la teva vida...
“Sí. És una cançó que m’agrada molt, que l’he escoltat fa molts anys i que ara encara l’escolto, i se’m va encendre la llumeta perquè realment hi ha certes frases en la cançó que s’escauen aquest moment. Camins que se separen. I sobretot, la que més m’agrada és que mai és tard per tornar a començar i per mi és així, perquè haig de tornar a començar encara que porto molt temps jugant a bàsquet i sent professional. Però és un canvi, per a mi, molt fort”.

Per tant, has paït ja que finalitza una etapa, però que en comença una altra després d’aquests dies en què t’hem vist tocat?
“Jo crec que sí, però encara no ho tinc del tot assimilat. Sé que és així, però, segurament, quan tingui una proposta o una oferta d’algun equip, en el moment d’haver de viatjar allà i haver de buscar casa i col·legi per als nens, segur que em fa mal. És com que sé que ha passat, però com que encara no estic a l’altre lloc és estrany d’explicar”.

Perquè tot just acaba de passar, oi? És un anunci que has fet després de vuit anys i són molts anys, oi que sí? No sé com recordes aquella roda de premsa que hem vist al vídeo inicial. I tu que ets tan culer, tant blaugrana, no se si et va fet una il·lusió especial. Ara, si podem, veurem imatges d’aquella roda de premsa de comiat de l’1 de juliol, divendres. Et va fer una il·lusió especial que fos una roda de premsa i que fos al Camp Nou?
“Em feia il·lusió acomiadar-me de la gent. No va poder ser al Palau, es va haver de fer a fora de casa, però em venia molt de gust parlar en roda de premsa i explicar el que sentia i els meus agraïments. Sabia que em deixaria algú, però tenia moltes ganes d’agrair a molta gent aquests vuit anys meravellosos, i fer-ho especialment a la sala de premsa del Camp Nou em va fer molta il·lusió”.

També vam veure els teus pares enregistrant la roda de premsa. Ho han fet sovint, oi? Els teus pares segueixen molt la teva carrera i, si poden, van enregistrant els teus moments. Això és habitual, oi?
“Sí, és habitual. Tots els partits de petit estan gravats i la càmera de vídeo va sempre amb ells”.

T’havies vist a la roda de premsa?
“No, la veritat és que ara és la primera vegada que veig aquestes imatges”.

Molta gent es pregunta que faràs ara, on jugaràs a partir d'ara. És la gran incògnita després de vuit anys d’èxits al Barça. La Lliga ACB és la teva prioritat?
“M’agradaria seguir jugant a l’ACB, sí. Perquè és la millor lliga d’Europa i em fa una gran il·lusió seguir sumant partits a l’ACB. Però no tanco les portes a res. Si sorgeix alguna cosa interessant a Itàlia també em faria il·lusió. A Grècia, el tema està complicat pel país i a Rússia fa molt fred. Però és qüestió ara de veure les propostes que pugui tenir i valorar-les en funció de molts factors: la família, és important que hi hagi una bona qualitat de vida a la ciutat, que hi hagi una bona escola, ja que per a mi és molt important l’educació dels meus fills. També serà important que hi hagi un bon projecte. En fi, moltes coses”.

La gent vol saber on anirà el Roger Grimau. Quants missatges o trucades has rebut des que es va anunciar que no continuaries?
“Moltes. N’he rebut moltes i és una de les coses que més feliç em fa. Veure el respecte i estimació que em te moltíssima gent i és una de les coses més importants que m’emporto. Al final un és professional i vol guanyar títols i estic molt content de les pilotes a casa i dels trofeus i de tot el que vulguis, però quan veus que surts d’un club i que has deixat empremta i que la gent et trobarà a faltar i que hi ha gent que t’estima, doncs això em fa posar molt feliç”.

T’ha sorprès? Fins i tot missatges al Twitter del capità Puyol. Tothom n’ha parlat meravelles.
“Com tot a la vida, hi haurà de tot, i hi haurà gent que em criticarà i que dirà que ja era hora que marxés i no ports fer res en contra d’això. I estic molt content, detalls com que vinguéssin David Barrufet, Roberto Dueñas, Enric Masip... és una data complicada, ja que molts estan a fora, però tots van enviar-me missatges de suport dient que m’animaven. El missatge de Carles Puyol em va fer especialment il·lusió, el que em va enviar pel Twitter. Són coses que m’omplen moltíssim”.

A la roda de premsa de comiat, Joan Bladé, que és el directiu responsable de la branca del bàsquet, deia que estaven pensant a fer-te un homenatge a principis de la propera temporada al Palau. Així ho deia. T’han concretat alguna cosa més d'això i et faria il·lusió?
“No, no m’han dit res. Sí que m’ho van comentar però no van especificar res. No sé si serà un homenatge o no, però si que em faria molta il·lusió poder estar al Palau. No sé si seré a l’ACB jugant amb un altre equip o d’una altra manera, però si que em faria una grandíssima il·lusió”.

La intenció està allà perquè es va comentar aquell dia. Aquell dia segur que serà emocionant per a tu, no? Poder diu adéu a aquesta afició.
“Sí, és l'única coseta que em falta perquè realment no ha pogut ser. Però estic molt content per com he sortit del Barça. És llei de vida, però he rebut moltes mostres d’estimació M’he pogut acomiadar i ara potser el que em falta és acomiadar-me en el meu terreny, al Palau, amb tota la gent, agraint-ho tot”.

Quina nota li posaries a tot aquest temps amb 13 títols, 9 com a capità. Quina nota li posaries als vuit anys?
“La nota que li posaria a aquesta trajectòria és la màxima. Molt bona”.

I el dia de la teva arribada? Com ho recordes?
“El dia de la meva arribada... Era un somni per a mi venir a aquí. I quan em preguntes quines són les imatges o les coses que em queden, aquesta és una d’elles. Era el primer dia d’acomplir un somni”.

Venies de Lleida i et converties en ídol, jugador franquícia. Vas ajudar a l’ascens de l’equip i vas fitxar per el Barça en la 2003/2004. Hem volgut recuperar què deia Roger Grimau en els seus inicis i, ja t'ho dic, per a mi no has canviat gaire... Com era aquell Roger Grimau d’abans de l’any 2005 i el d’ara? Físicament jo no en veig gaire, de canvi. Ja ens diràs què has fet.
“Passen els anys per tots. Igual que ara, la il·lusió és la mateixa, si hi ha alguna cosa claríssima és que cada dia que anava a entrenar era conscient d'on em trobava. No és allò que dius, com que me’n vaig ara ho valoro ara. Jo ho valorava a cada entrenament, a cada partit perquè m’havia costat molt arribar fins allà”.

Per tant, consideres que no hi ha hagut grans canvis, que no s’han produït perquè la il·lusió la continues mantenint ara.
“Sí, la il·lusió segur que és la mateixa evidentment, tot i que hi ha el punt que no t’ho creus quan et donen la notícia, i penses: “Aquests estan bojos! Jo al Barça!”. I ves per on...”

El canvi sí que ha estat en la vida personal, perquè aleshores estaves esperant el teu primer fill, el Joel, i ara, després d’aquest temps, ja ets pare i t’has casat. Per tant, els canvis han vingut per la vida personal, oi?
“Quan ja era al Barça em vaig casar amb la Leti, després vam tenir dos fills meravellosos; per tant, hi ha hagut canvis està clar. Estic més tranquil... “

Més centrat?
“Sí, encara que sempre he estat bastant centrat”.

Per a tu, el bàsquet sempre ha estat  la teva vida, la teva família també... Això ho sabem. Però t’imaginaves aleshores que acabaries guanyant i alçant la segona Eurolliga de la història del Barça? Com recordes el títol de París? És el teu títol més apreciat?
“Sí, evidentment quant a prestigi, l’Eurolliga és el més gran. Però recordo perfectament les tres Lligues guanyades de l’ACB, que em fan molta il·lusió. Però la de París és la culminació, perquè, com he dit moltes vegades, quan era petit i veia la Final a Quatre i veia el Barça perdent contra la Jugoplastika de manera cruel... i mira, doncs, aquí estem alçant la copa!”.

Ets conscient que aquesta imatge passarà a la història?
“No sé si aquesta imatge és del tot història, però estic content, sens dubte, de formar-ne part, de formar part d’aquest club”.

És la segona i no en portem tantes malauradament, potser l’equip de bàsquet en mereixeria més, però sí que hem de dir que és la segona; per tant, suposo que valores aquest moment com l'instant més important de la teva trajectòria?
“Sí, jo crec que és dels més importants”.

Parlem d’aquesta temporada, l'última. Marxes amb un bon record? L’objectiu era la Lliga després de la decepció de no ser a la Final Four de Barcelona. Marxes amb el bon record d’una Lliga impecable per aquests play-offs que vau fer?
“Penso que és la millor manera de sortir del Barça, guanyar la Lliga, amb un play-off espectacular, guanyant tres a zero. Els dos últims punts del partit crec que són meus”.

A banda de bons records i tretze títols importants, tots, a més d’una Eurolliga que és el potser més gran, m’imagino que ho has passat malament i hi deu haver hagut algun moment difícil, a banda de lesions, quin moment per a tu ha estat el més complicat d’aquests vuit anys?
“Hi ha hagut anys, però més que en l’aspecte personal. Quan més he patit ha estat a nivell d’equip. Controlar-ho tot després d’una derrota, que ningú s’enfonsi...Les lesions són moments molt difícils però jo n’era conscient i sabia que era prou fort per sortir-ne i que només depenia de mi. Quan hi ha altres coses que no depenen tant de mi pateixo més, però sempre dic que dels moments complicats s’aprèn molt, saps perfectament qui hi ha i qui no hi ha i jo crec que surto d’aquí més fort encara com a jugador”.

De tu es destaca, i ho podríem dir d’aquesta trajectòria, que t’has pogut adaptar a totes les situacions i a tot tipus de rols. D'un rol més anotador, de líder d’equip que vas exercir a Lleida, a un rol més col·lectiu, més defensiu, més d’ajudar al col·lectiu. Hi estàs d’acord?

“Sí, és una de les coses de las que estic molt orgullós d’aquesta etapa al Barça. He jugat d’1, de 2, de 3, he defensat de 4... L’any que se’n va anar el Juan Carlos Navaro el buit ofensiu era molt gran en atac. Diferents jugadors van fer un pas endavant i crec que a títol individual va ser la meva millor temporada que he fet en l'aspecte ofensiu. Molta responsabilitat, moltes pilotes per jugar... Sí, estic molt content però també estic content de les èpoques en què havia de sortir deu minuts perquè el partit estava encallat i jo ajudava a tirar-lo endavant. Del primer any recordo entrar i jugar al quintet titular i de fer-ho bé fins que em vaig lesionar. Ara potser he jugat menys, però sempre he intentat aportar coses”.

Quantes pilotes has col·leccionat? Les tens comptades?
“En tinc 15. En tenia tres o quatre del Lleida. Del partit de l'NBA en vaig quedar una, de la Final a Quatre de Praga, una altra. La majoria de pilotes són de títols. Hi ha alguna temporada que, per desgràcia, no van guanyar cap títol i jo sempre vull tenir un record dels meus companys i aquesta és una manera. Les tinc a casa amb les rèpliques dels trofeus, en una prestatgeria”.

Has dit que no hi ha satisfacció més gran que el teu nom formi part d’un equip que fa història...
“Segurament amb el temps me n'adonaré. A nivell de joc és un dels millors, hem jugat bé, hem guanyat títols i hem fet un gran grup, fins a on jo he pogut col·laborar”.

Hi ha hagut canvis en l’equip. Han arribat Eidson i Rabaseda, però han marxat altres jugadors com Basile, Lakovic...
“Hauria preferit que no hagués estat així, però hi ha gent que es dedica a prendre aquestes decisions. El nucli dur s’ha desfet, només queda el Juan Carlos i el Víctor Sada. Però això es tornarà a reinventar”.

Segons Creus, la teva marxa ha estat la decisió més difícil que ha pres...
“Joan Creus és un home sincer, una bona persona. La decisió no la puc valorar gaire. En el seu cas, el seu càrrec, fer venir gent al Barça és maco, en canvi, aquestes decisions són les més dures. Estic agraït per les seves paraules. Venir al Barça és un somni. He jugat, he guanyat títols...No puc sortir millor d’aquest club”.

Vas conèixer Thierry Henry i vau tenir una trobada en què ell va jugar a bàsquet i tu a futbol...
“Va ser un dia divertit. El Joel de tant en tant ho recorda. Thierry Henry sempre m’havia agradat molt com jugava, la classe que té, i tenir l’oportunitat de conèixer-lo sempre agrada, com rebre el missatge del Carles Puyol, per exemple. En moments tous ho agraeixes”.

Acaba aquesta frase: Dels meus vuit anys al Barça mai oblidaré...
“Moltes coses. Tots els títols que he aixecat, els viatges, tot i que sempre m’he queixat que no m’agradava viatjar... “

Roger Grimau, gràcies per tot!