21.05.2007 18:22
Una lliçó de luxe
Meritxell Infante
Xesco Espar, Quim Paüls i Joan Montes han ofert els seus coneixements i la seva experiència a l’esport professional en una xerrada a escolars a les Franqueses del Vallès. Els tècnics blaugrana han donat tota una lliçó als joves.
Tres entrenadors d’elit per donar una lliçó als més joves. Xesco Espar, Quim Paüls i Joan
Montes han fet una xerrada per a uns 250 alumnes de l’IES Lauro de Les Franqueses del Vallès,
dins d’unes jornades que el Patronat Municipal d’Esports organitza amb la població en
edat escolar del poble. Els nois han gaudit d’una bona estona amb les anècdotes dels tres
tècnics blaugrana, que no han escatimat recursos per captar l’atenció dels oients sense
deixar de donar-los els millors consells per al seu futur.
Il•lusió i treball
Joan Montes, coordinador de les categories inferiors de la secció de bàsquet del FC
Barcelona, ha parlat de la il•lusió i el treball com a eines per aconseguir l’èxit i
arribar a ser jugador professional. Per fer-se entendre millor, ha fet servir dos exemples molt
gràfics. Juan Carlos Navarro representa la il•lusió, ja que des de ben petit es passava el
dia practicant una vegada i una altra. Pau Gasol, per la seva banda, representa el treball. Ell no
tenia la il•lusió del seu amic, però a base d’obligació va aprendre a jugar a bàsquet.
Montes també ha posat l’atenció en la incorrecta alimentació dels joves avui, que es veu
reflectida en l’empitjorament del seu sistema ossi i muscular.
D’amateur a professional
Xesco Espar ha centrat el seu discurs en les diferències
entre un entrenador d’esport base i un de professional. El tècnic del Barça Cifec té
experiència en tots dos àmbits i també com a jugador. Espar explica així la seva evolució:
“Jo no era prou bo com a jugador i el meu entrenador creia que el meu lloc era a la banqueta.
Llavors vaig decidir que si havia d’estar a la banqueta volia manar i em vaig fer
entrenador”. Un tècnic de la base dedica el seu temps lliure a la formació esportiva, mentre
que un de professional hi dedica pràcticament tot el seu temps, fins al punt de perdre la resta del
món de vista. “Ni em vaig enterar quan es va morir el Papa”, comenta Espar.
L’entrenador d’handbol blaugrana ha advertit als joves que es preparin tot el que
puguin perquè a dalt de tot hi arriben molt pocs.
La motivació, qüestió d’estímuls
Quim Paüls ha parlat de com mantenir la motivació i com es viu la pressió en un equip.
L’entrenador del Barça Sorli Discau ha posat com a exemple de motivació i èxit el Negro Páez,
com quan amb només 12 anys es passava hores i hores entrenant-se a la pista on el seu pare era
conserge. Aquell noi, gràcies a la seva perseverança, va arribar molt lluny i va treure la seva
família de la pobresa. Paüls ha advertit també del perill de l’èxit: “Un equip
s’acostuma a guanyar i mai es cansa, però guanyar també suposa un desgast”.
Tots tres entrenadors han coincidit que la vida d’un jugador ha de ser diferent a la de
la resta de joves i que han de ser conscients que no poden dur el ritme de vida dels seus amics.
També creuen que l’esport d’elit és per a persones intel•ligents i que normalment
els que arriben a dalt de tot són gent espavilada.