13.06.2007 11:33

Una cerimònia mundial

Marc Parramon

Leopoldo Pomés, un dels creadors de la cerimònia d’inauguració del Mundial’82 al Camp Nou, recorda amb nostàlgia i passió els detalls d’un acte del qual ara es compleixen 25 anys.

Enmig del silenci del seu estudi de Barcelona, Leopoldo Pomés treballa en la seva última collita de fotografies de paisatges. “Ara només faig això, m’apassionen els paisatges”, assegura sense retirar la mirada de la pantalla del seu ordinador. L’actual serenor professional d’aquest fotògraf i realitzador publicitari de 75 anys no té res a veure amb la voràgine en què estava immers ara fa just 25 anys. El dia 13 de juny de 1982 el Camp Nou va ser l’escenari de la cerimònia d’inauguració de la Copa Mundial de Futbol. Ell va ser un dels pares de la criatura.

Tot va començar l’any 1980 quan el publicista català Víctor Sagi, fill del davanter culer Sagi-Barba, va trucar a Leopold Pomés per fer-li una proposta. Sagi volia encarregar-li l’escriptura del guió d’una cerimònia per concórrer al concurs públic obert pel Reial Comitè Organitzador de la Copa Mundial de Futbol amb la finalitat d’adjudicar la realització de la cerimònia a un equip creatiu. “Quan m’ho va proposar em van agafar tots els mals del món però a la vegada va ser una excitació fantàstica”, assegura Pomés en una entrevista amb Barça TV i www.fcbarcelona.cat. I evidentment, va dir que sí.

Col•locant Barcelona al mapa

Gairebé dos anys després, el 13 de juny de 1982, vuitanta mil persones presents al Camp Nou i 1.600 milions més a través de la televisió esdevenien testimonis d’un espectacle emotiu i molt visual amb la pau com a fil conductor. “Quin motiu hi ha més important que aquest? Era un tema rellevant perquè començàvem la democràcia, ho teníem molt clar”, recorda Pomés.

La preparació

L’enginy d’aquest creatiu va dur més de quatre mil joves, vestits de blanc, a moure’s mil•limètricament sobre la gespa de l’estadi per dibuixar un gran colom blanc, amb referències a la famosa litografia de Picasso. “La dificultat més important era allotjar els nanos. Vam utilitzar el Miniestadi com a magatzem i havien de recórrer el camí fins al Camp Nou i entrar per les portes de l’estadi per així accedir a la gespa.” A les 19:52 hores, el jove Víctor Puente se situava al centre del Camp Nou i deixava anar un colom de dintre d’una pilota de futbol, un dels símbols més emotius de l’espectacle. “Tota la cerimònia estava cronometrada, tot havia de passar al moment precís”.

Satisfacció

L’èxit de l’acte va ser rotund. “Em consta que Pelé es va emocionar i recordo que un diari anglès va encapçalar la seva portada del dia següent amb la paraula castellana Fantástico", rememora. Va ser una cerimònia que col•locava Barcelona i el Camp Nou al mapamundi de l’imaginari col•lectiu i que, tot i la modèstia dels seus creadors, va suposar un precedent brillant davant la cita olímpica que sacsejaria Barcelona just deu anys després.