14.03.2008 13:33

Kuper: "Recordem el que Rijkaard ha guanyat"

Aleix Santacana

Simon Kuper, guanyador del premi Vázquez Montalbán, analitza, en aquesta entrevista, la situació del Barça i la vinculació que el club blaugrana ha tingut històricament amb els tècnics holandesos.

Simon Kuper va néixer a Uganda l’any 1969 però es va criar a Londres, Holanda, els Estats Units, Suècia i Jamaica. Ha estudiat a Oxford, Harvard i la Universitat de Berlín. El seu primer llibre, titulat 'El futbol contra l’enemic' i escrit el 1994, va endur-se l’elogi unànime de la crítica.

Va ser l’inici d’una carrera dedicada a analitzar l’esport des d’un punt de vista antropològic. Té una columna setmanal al 'Financial Times' i és una de les firmes de referència del diari. Actualment viu a París amb la seva dona i la seva filla.

Com se sent després de guanyar la quarta edició del Premi Vázquez Montalbán?

"És meravellós, fantàstic! Me’n vaig assabentar abans de Nadal i vaig gaudir encara més de les festes. Vaig estar molt content durant aquelles dues o tres setmanes. Sempre m’ha agradat molt Barcelona, la ciutat. Em vaig criar a Holanda i, evidentment, sóc un seguidor del Barça. Escric sobre futbol i política, i a Barcelona el futbol i la política són molt importants. Rebre aquest premi de mans del Barça és un autèntic honor."

Una persona amb el seu perfil, quina concepció té del futbol?

"Primer de tot, el futbol és per a aquell qui juga. No entenc la gent que només s’ho mira com a aficionat. Per mi el plaer del futbol és marcar un gol, ja sigui al Camp Nou davant de cent mil persones o en un camp sense gespa als afores de París, com faig jo; és igual. El futbol és una cosa que es juga i que és observat per milions d’aficionats. Per això es converteix en quelcom més que un esport. El lema del Futbol Club Barcelona és “més que un club”, i el futbol és més que un joc. Precisament per això és un fenomen social. Si parles del món, has d’escriure de futbol."

Vostè ha viatjat per mig món i coneix de primera mà la realitat de diversos clubs. Quina visió té del Futbol Club Barcelona?

"Quan vaig venir a Barcelona per primera vegada, fa 16 anys, vaig pensar: per què el Futbol Club Barcelona és un dels tres millors equips del món? Barcelona no és una de les ciutats més grans del món i durant dècades, per culpa de la dictadura franquista, el país estava molt tancat. El Manchester United, per exemple, era un gran club perquè els anglesos van inventar-se aquest joc i els clubs anglesos gaudeixen d’aquest avantatge històric. Però per què el Barça és un dels grans? Doncs perquè a Barcelona hi ha un gran sentiment nacionalista català i el Barça és la plasmació d’aquest sentiment."

En algun dels seus articles ha contraposat el caràcter de Rijkaard amb els de dos compatriotes seus: Cruyff i Van Gaal. Rijkaard és un entrenador atípic dins el futbol actual?

"Pel que fa a la personalitat tots tres són molt diferents. Van Gaal es creia que tenia la veritat absoluta, que ningú podia igualar els seus resultats i, a vegades, era veritat. No obstant això, és difícil tractar amb algú així. Rijkaard, en canvi, és més diplomàtic. Ell vol aprendre dels altres països. Cruyff i Van Gaal van venir aquí a ensenyar com es jugava al futbol holandès, el futbol total, el de la taronja mecànica. Rijkaard és un pensador més cosmopolita que ha après del futbol italià. Ara té futbolistes africans i brasilers i crec que és una persona més segura.

Possiblement Rijkaard és millor persona que Cruyff i Van Gaal. No sé si és millor entrenador però és bona persona. De fet, Rijkaard potser no és el millor entrenador del món però no podem oblidar que ha guanyat una Champions League. El que és important és que d’aquí a vint o trenta anys els aficionats del Barça el recordaran amb calidesa i orgull perquè representa el Club amb classe, intel·ligència i maduresa. Crec que no només et recordes dels títols, també et recordes de les qualitats humanes."

I ja per acabar, com veu el Barça? Tornarà a celebrar algun títol ben aviat?

"És molt difícil quan ho has guanyat tot mantenir els teus jugadors motivats. Jo estava a París, el 2006, quan el Barça va guanyar la Champions i em va semblar que a partir d’aquella victòria vindrien els moments dolents. El que tens al Barça són jugador brillants, estrelles mundials com Ronaldinho i Eto’o, i la feina de l’entrenador consisteix a mantenir aquests futbolistes feliços, motivats. Això ara és més difícil perquè tens tres o quatre grans personalitats a l’equip.

Rijkaard ho va fer molt bé les tres primeres temporades, però la cosa es complica quan has guanyat un títol. No culpo de res Rijkaard, crec que les mateixes circumstàncies són les úniques culpables. Si tinguessis un grup de jugadors que funcionés millor com a col·lectiu, com per exemple el Manchester United, la feina és més senzilla. Potser ni tindràs grans estrelles mundials, però sí que tindràs un esperit més col·lectiu i és més fàcil mantenir-ne la motivació."