14.03.2008 13:38
Lluís Reñé, un artista singular
Aleix Santacana
El Museu Diocesà de Barcelona acull des del 13 de març fins a finals del mes de maig l’obra de Lluís Reñé i Padrisa, exporter del FC Barcelona a principis del segle XX.
Al Museu Diocesà de Barcelona s’hi poden contemplar aquests dies una cinquantena de dibuixos
i diversa documentació gràfica sobre totes aquestes facetes de Lluís Reñé: esportista, artista i
confiter barceloní.
Reñé va néixer el 20 de desembre del 1889 a Barcelona i sovint, a les entrevistes de
l’època, assegurava que la seva vocació sempre havia estat la pintura. No obstant això, de
ben jove va topar amb l’oposició de la família i Reñé es va haver de centrar en la seva
altra gran passió: el futbol.
Molts èxits amb el Barça
Lluís Reñé va començar a jugar de defensa al club Iberich, però una lesió al genoll el va
obligar a posar-se sota els pals. Reñé va arribar al FC Barcelona procedent de l’Espanyol i
una vegada al Barça va ser campió d’Espanya el 1912 i el 1913 i campió de Catalunya i
dels Pirineus el 1912, el 1913 i el 1914.
Apassionat de l’esport, Reñé també destacava en la pràctica de
l’atletisme, i va arribar a proclamar-se campió de Catalunya en llançament de disc.
Retirada prematura
Quan Reñé tenia vint-i-quatre anys el seu pare el va reclamar per al negoci familiar (La
Suïssa Reñé), i d’aquesta manera, el 1914 Reñé va penjar els guants per sempre més.
El Reñé artista
Després de gairebé quaranta anys absorbit per la confiteria familiar, Reñé va poder dedicar-se, per
fi, a allò que sempre havia desitjat. Amb uns papers, uns tinters i un tros de canya trencada que
es feia ell mateix, Reñé va començar a fer dibuixos plens de força i vitalitat.
El 1955 va inaugurar la seva primera exposició i ben aviat va rebre el reconeixement de
diversos mitjans de comunicació. Tothom volia conèixer la seva història.