01.05.2008 11:18
Manel Tomàs
Aquest dijous es compleixen cinquanta anys de la conquesta de la primera Copa de Fires, el primer títol internacional oficial guanyat pel Barça.
La gènesi de la Copa de Ciutats en Fires (també coneguda per trofeu Noël Beard) es remunta a
l’any 1950, quan en un avantprojecte ideat per prohoms del futbol europeu es va estipular que
en aquesta competició participarien seleccions de ciutats que haguessin estat seus de fires
comercials i industrials.
Reprendre la idea inicial
La idea va caure en l’oblit fins al 18 d’abril del 1955, quan es van reunir, a
Basilea, representants de dotze ciutats que van cristal·litzar l’acord: hi podrien participar
seleccions de ciutats i clubs, indistintament. Com a dada curiosa, cal dir que no va ser fins a les
tres darreres edicions (del 1969 al 1971) que a la Copa de Fires es va tenir en compte les
classificacions dels equips participants en les Lligues respectives.
Una competició de tres anys
La primera edició va esdevenir un xic caòtica, ja que es va
iniciar el dia de Nadal del 1955 i no va acabar fins a l’1 de maig del 1958. Hi van
participar set seleccions (Copenhaguen, Zagreb, Lausana, Leipzig, Londres, Frankfurt i Basilea) i
tres clubs (FC Barcelona, Birmingham City i Inter de Milà). Per bé que el Barça actuava com a club,
en aquella primera edició l’equip solia lluir una samarreta blanca amb l’escut de la
ciutat al pit.
A la temporada 1955/56 l’equip barcelonista només va jugar contra la selecció de
Copenhaguen, la qual va eliminar sense problemes. Curiosament, a la següent campanya no es va
disputar cap partit. Ja a la 1957/58 es va superar a les semifinals amb moltes dificultats (amb
desempat inclòs) el Birmingham City.
El rival, una combinació de cracs
La final, a doble partit, va enfrontar el Barça amb la potent selecció de Londres, integrada per
jugadors del Tottenham, l’Arsenal, el West Ham, el Fulham, el Queen’s Park Rangers i el
Chelsea. A l’anada, el Barça va aconseguir a Stanford Bridge un valuós empat a dos. Tejada i
Eulogio Martínez foren els autors dels gols barcelonistes i el porter Estrems va tenir una
extraordinària actuació. Les bones previsions de cara al partit de tornada, que s’havia de
disputar al Camp Nou, es van complir amb escreix, ja que l’equip blaugrana va anorrear els
anglesos amb un espectacular 6-0 al Camp Nou.
Aquell primer de maig del 1958 l’entrenador barcelonista Helenio Herrera —que
feia quatre dies que ocupava el càrrec— va alinear aquests jugadors: Ramallets, Olivella,
Brugué, Segarra, Vergés, Gensana, Tejada, Eulogio Martínez, Basora, Evaristo i Suárez. Els gols
locals van ser marcats per Suárez (2), Evaristo (2), Elogio Martínez i Vergés. El Barça era el
brillant campió de la primera Copa de Fires.
Trofeu en propietat
Aquest torneig europeu va desaparèixer l’any 1971,
quan la UEFA va decidir canviar el format del trofeu i el nom de la competició, que va passar a
anomenar-se Copa de la UEFA. Es va organitzar una finalíssima al Camp Nou entre el primer campió de
la Copa de Fires (el Barça) i el darrer (el Leeds United) per dilucidar qui es quedava amb el
trofeu en propietat.
L’equip barcelonista va guanyar per 2-1 i per això ara la Copa de Ciutats en Fires
resta exposada a les vitrines del nostre Museu. En paritat havia de ser així, ja que el Barça, amb
tres títols, era el club que havia guanyat més vegades la Copa de Fires, els anys 1958, 1960 i
1966.
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
Primera eliminatòria
25-12-1955
Barça – Selecció Copenhaguen 6-2
26-04-1956
Selecció Copenhaguen – Barça 1-1
Semifinals
23-10-1957
Birmingham City – Barça 4-3
13-11-1957
Barça- Birmingham City 1-0
26-11-1957
Barça- Birmingham City 2-1 (desempat a Basilea)
Final
05-03-1958
Selecció de Londres – Barça 2-2
01-05-1958
Barça- Selecció de Londres 6-0
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona