Aquest dissabte es compleixen 100 anys des que es va inaugurar el camp del carrer de la Indústria, seu dels partits del FC Barcelona durant 13 anys, abans que el 1922 s’estrenés el mític camp de Les Corts.
En els primers anys d’existència el Barça era poc més que un grup d’amics que
s’ho passaven bé jugant a futbol. Per això mateix les possibilitats personals d’aquells
entusiastes que feien de tot (jugadors, directius, socis) influïen molt en la vida del club.
Consolidació del club
Amb la crisi del 1908, quan el club va estar a punt de desaparèixer, tot això va
canviar. El club, presidit aleshores per Gamper, va fer un salt, i es va passar de la possible
desaparició a la consolidació. De forma coincident, en els primers anys el club va tenir diversos
camps, des del que estava emplaçat a la Bonanova fins al del carrer Muntaner. Quatre camps en deu
anys és la prova que tot era molt insegur i atzarós.
Un pas endavant
El 1909 tot això va canviar, i la millor prova va ser la inauguració el
14 de març del 1909 del camp del carrer de la Indústria, que va ser utilitzat durant tretze anys,
fins que el 1922 es va inaugurar el camp de Les Corts. El camp de la Indústria, doncs, certifica
aquest pas endavant en la consolidació del club. Estava situat en l’espai delimitat pels
carrers Villarroel, París (aleshores Indústria) i Urgell, i va ser el primer a Barcelona que va
disposar d’una tribuna de dos pisos, que era l’element més significatiu i que realment
despertava admiració a tota la ciutat.
L’estrena
Es diu que hi cabien 6.000 persones, tot i que les xifres de l’època no eren gaire
primmirades. Curiosament, la seva inauguració no va ser espectacular. La prioritat era que comencés
a funcionar, la qual cosa va succeir en un partit del campionat de Catalunya que el Barça va
empatar a dos gols amb el Català. El primer gol el va marcar Romà Forns i el segon Carlos Wallace.
En el segon partit disputat al nou estadi el Barça va guanyar i es va proclamar campió de
Catalunya.
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
‘L’Escopidora’ o el ‘Camp Vell’
El camp del carrer de la Indústria també es coneixia com 'L’Escopidora' i més endavant també
se’l va anomenar 'Camp Vell'. Va ser el camp que va viure l’ascens esportiu i social
del Barça, on va viure uns anys d’una enorme empenta, on van jugar Alcántara i va debutar
Samitier, per posar dos exemples.
Va ser el primer camp que els barcelonistes van sentir com a propi, i per això, el 1924 el
cronista Daniel Carbó s’hi referia dient “evoquem-lo, encara, amb el fervor i enyorança
que deixen les coses que foren volgudes”.