29.04.2009 11:24
50 anys de la mort de Joaquín Blume
Xavier Catalán
Aquest dimecres es compleixen 50 anys de la mort del gimnasta Joaquín Blume, que va morir amb només 25 anys en estavellar-se, a la serralada de Conca, l’avió en què viatjava.
Està considerat com el millor gimnasta espanyol de tots els temps i pertanyia a la secció de
gimnàstica del FC Barcelona des de la seva creació, el 1958. Amb només 19 anys va participar en els
Jocs Olímpics d’Hèlsinki del 1952, i va ser l’únic espanyol a la prova de gimnàstica.
Tres anys més tard, va guanyar cinc medalles d’or als Jocs Mediterranis de Barcelona.
Campió d'Europa al 1957
L’any 1957 es va proclamar campió d’Europa absolut a París en derrotar el
favorit rus Iuri Titov. Amb motiu d’aquest guardó, el Barça li va fer un homenatge i Blume va
ser l’encarregat de fer la sacada d’honor en el partit de Lliga que va enfrontar al
Camp Nou l’equip barcelonista i l’Athletic de Bilbao. El gimnasta era també el màxim
favorit en els Jocs Olímpics de Roma del 1960. Però no els va poder disputar. Estava destinat a
marcar una època, però un accident d’avió li va segar la vida per sempre més.
Destí a les Canàries
Un avió bimotor d’Iberia Douglas FEC-ABC havia sortit de Barcelona a les 15.15 hores
d’aquell fatídic dimecres 29 d’abril del 1959. La seva destinació era Madrid, on Blume
i la resta de gimnastes que hi viatjaven havien d’enllaçar amb un altre vol que els havia de
dur a Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas per fer diverses exhibicions gimnàstiques.
Un total de 28 morts
Malauradament, mai va arribar al seu destí. A dos quarts de sis de la tarda, aproximadament,
l’aparell es va estavellar a la serralada de Valdemeca (Conca), en el paratge conegut com
Telégrafo, al terme municipal de Huerta del Marquesado. En aquest punt, conegut popularment també
com Collado Bajo, de 1.839 metres d’alçada, va ser on Blume i la resta dels 24 viatgers i 3
tripulants que viatjaven a l’avió van perdre la vida. Es dóna la trista circumstància que a
Blume l’acompanyava María José Bonet, la seva esposa i també gimnasta, que estava esperant el
seu segon fill.
La meteorologia, en contra
Les males condicions meteorològiques, amb una forta nevada, una densa boira i una gran
tempesta elèctrica van ser la causa de l’accident. La crònica sobre l’accident del
diari ‘La Vanguardia’ afirmava que el sistema d’orientació de l’avió va
quedar danyat. Aquest fet va fer que l’aparell perdés alçada i es desviés de la seva ruta. Si
hagués remuntat el vol tan sols 25 metres hauria evitat la col·lisió contra el cim de la muntanya.
Testimonis del succés encara recorden els fets i expliquen que el soroll que van sentir en el
moment de l’accident va ser esgarrifós i que el mal temps i la boira impedien veure
l’aparell.
Una mort molt sentida
La commoció a Barcelona per la mort de Blume va ser
indescriptible. Més de cinc mil persones van esperar a l’entrada de l’església de Santa
Anna, on es va instal·lar la capella ardent amb les restes mortals de Blume i la seva esposa,
juntament amb les de quatre gimnastes més. Els taüts van ser portats a les espatlles per membres de
les seccions esportives del FC Barcelona i de la Federació Catalana de Gimnàstica. Per
l’església van passar nombroses personalitats del món de l’esport durant tota la nit i
milers de ciutadans van voler dir el seu últim adéu als malaguanyats gimnastes.
L’enterrament, que va tenir lloc el 2 de maig, va ser multitudinari. Va ser presidit
per les màximes autoritats militars i polítiques del país, a més de nombrosos representants
d’entitats esportives encapçalades per Francesc Miró-Sans, president del FC Barcelona, i la
resta de directius blaugrana que portaven una bandera del club.
Els que van tenir el plaer de veure alguna actuació de Blume sempre recorden el Crist a
l’exercici d’anelles, una de les seves figures més destacades, i que l’executava
a la perfecció. Però també diuen els que el van conèixer que ‘Achim’ Blume no només era
un esportista de cap a peus, sinó també un home encantador, modest, cordial, i que sempre tenia un
somriure per a tothom.