Michael Jackson, mort ahir als 50 anys d’edat, va tenir un vincle amb el Barça. Va ser la nit del 9 d’agost del 1988, amb una actuació que va aplegar 60.000 espectadors al Camp Nou.
L’espectacle comptava amb la col·laboració d’Steven Spielberg i no va decebre ningú pel
que tenia d’insòlit i innovador. Va ser un show a mitges entre el ball, la màgia i la cançó,
guarnit amb focus de darrera generació i rajos làser. El públic es va mostrar totalment entregat a
un artista molt sui generis que amb les seves contorsions semblava ser de goma. El seu estil potser
no agradava a alguns, però ningú podia deixar de reconèixer que aleshores ja portava venuts 250
milions de discos i ja tenia més de vint anys d’experiència al món de la música.
Artista des de sempre
Nascut a Indiana (Estats Units) el 29 d’agost del 1958, Michael Jackson va començar a
cantar i actuar amb només quatre anys amb els seus quatre germans grans en el marc de festes
escolars i festivals locals. L’any 1966 el grup The Jackson Five va debutar amb el petit
Michael com a estrella vocal. El 1971, amb només dotze anys, va gravar el seu primer disc en
solitari: Got to be there. Va començar llavors una carrera fulgurant d’èxits que va arribar a
la seva cima l’any 1982 amb l’edició de Thriller, el disc més venut de la història de
la música.
A partir d’aleshores la seva vida va oscil·lar entre el furor mediàtic i el màrqueting
més majúscul, a més de les seves excentricitats personals i una gradual transformació provocada per
la cirurgia estètica. Quan el 9 d’agost del 1988 va actuar al Camp Nou, ja era
l’indiscutible rei del pop.
Fantasia desbordada al Camp Nou
Al marge de la música, el concert de Michael Jackson a l’estadi barcelonista va ser
recordat com un dels més sorprenents que es van veure a Barcelona els darrers anys.
L’escenari i els efectes especials van ser dissenyats per un dels mags del cinema, el
director Steven Spielberg.
Situat al gol sud del Camp Nou, l’escenari tenia unes dimensions de 60 metres
d’amplada i 35 de profunditat, i del seu sostre penjaven unes vint tones de focus que
generaven 600.000 vats de llum. Al costat, quatre pantalles de vídeo oferien imatges del concert
filmades per càmeres-robot.
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
Un ídol que es va mostrar inaccessible
Michael Jackson va passar per Barcelona en mig de les més estrictes mesures de seguretat. Rodejat
de guardaespatlles, envoltat d’un silenci informatiu impenetrable, tota la seva estància a la
ciutat comtal va estar marcada pel secretisme. En qualsevol cas, va transcendir que Jackson estava
allotjat a l’hotel Ramada Renaissance, cosa que va provocar que un grup de fans
s’apleguessin a la porta principal de l’establiment amb l’esperança de veure al
seu ídol, cosa que no va succeir.
En canvi, la histèria es va desbordar quan un membre de l’organització de la gira del
cantant va llançar a l’aire unes quantes fotografies de Michael Jackson amb la seva firma. Al
capdavall, la popularitat del cantant era inversament proporcional al seu grau
d’accessibilitat popular.