28.09.2008 13:27
El Barça diu “no” a la violència
www.fcbarcelona.cat
Avui el futbol en general, i el Barça en particular, reflexionen sobre els incidents a l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Quan, en lloc de parlar de gols, es parla de bengales i del pànic de molts provocat per uns quants, és que alguna cosa no marxa.
La violència als camps de futbol no és nova. Als anys setanta, a la Lliga espanyola, es va decidir
separar la graderia i els espectadors del terreny de joc arran de diversos incidents. Va ser quan
es va obligar els clubs a col•locar tanques metàl•liques de protecció (el Barça va
apostar per un fossar, molt més còmode per al públic). I no és fins als anys vuitanta que
l’animació per part de grups o penyes de gent jove arriba als diversos camps i es converteix
en un fenomen habitual.
De l’animació a la violència
La iniciativa és lloable –gent jove donant color a la graderia!–, però en molts
casos aquests grups acaben important situacions que ja s’havien vist en altres països. És
quan es reconverteixen en l’amagatall, el refugi o el pretext perfecte per als violents. Sí,
són caràcters, actituds i comportaments violents que actuen emparant-se en els colors,
l’escut o la bandera dels diferents clubs. És una situació estesa, que no coneix excepcions.
En el cas del FC Barcelona, el més conegut d’aquests casos és una iniciativa que, des
del gol sud, pretenia donar suport a l’equip, fer ambient i aportar color en els dies de
partit. Amb el pas dels anys, però, la violència es va convertir en una de les formes
d’expressió d’aquest grup, que barrava el pas als no radicals i oblidava de manera
inequívoca el gust secular que la gent del Barça ha mostrat pel civisme, dins i fora del terreny de
joc.
Més d’un segle de civisme
Si de sempre no hagués estat així, avui no se’ns coneixeria com a ‘més que un
club al món’. Aquest orgull cívic forma part del nostre patrimoni. És tan nostre com el camp
o els colors i no estem disposats a perdre’l mai. El ‘més que un club’ no és una
frase feta, ni tan sols un ‘més’ quantitatiu, sinó que és un ‘més’ que
parla de qualitat. És una manera gràfica, directa i eficaç d’explicar que el FC Barcelona
està fet de la suma de les actituds de qualitat de la seva gent, des dels jugadors fins als socis i
aficionats.
Una aposta decidida
Aquesta voluntat cívica i convivencial ha quedat especialment reflectida des de l’estiu
de 2003, en què el club ha liderat amb contundència el procés d’expulsió dels violents del
Camp Nou. És un èxit de tota la institució: des de la Junta i el president que van emprendre aquest
viatge sense retorn fins als socis i els aficionats del Barça, que, sovint –i és bo
recordar-ho–, han patit les incomoditats d’aquesta aposta quan s’han dirigit cap
el camp o quan, des de la seva localitat, han hagut de seguir els partits sense el confort
habitual.
El rebrot de la violència en un camp de futbol, en aquest cas amb aficionats que fan servir
símbols blaugrana però que en cap cas representen l’afició del FC Barcelona, fan comprometre
novament tota la gent del futbol, tots els clubs i tots el que en formen part.
En els últims anys el Barça ja ha demostrat que, sent inflexibles i actuant amb convicció i
contundència, sense deixar cap marge de comprensió malentesa cap als incívics, els estadis poden
quedar nets de violents. Els incidents d’ahir demostren que aquest és el camí. És, novament,
el moment de la tolerància zero contra la violència, pesi a qui pesi, costi el que costi.