25.03.2010 12:35

Dia d’homenatges i retrobaments

Pau Ramírez

Abraçades, petons i moltes emocions. Així van viure els campions de Lliga del 1985 el seu retrobament al Camp Nou, just el dia en què feia 25 anys de la consecució del títol. El balanç, molt satisfactori.

Acompanyats de les seves esposes, els integrants d’aquell equip van començar a arribar al migdia un per un a la Sala Roma del Camp Nou, on el club els va oferir un dinar. L’últim a arribar va ser l’alemany Bernd Schuster, a qui el president Joan Laporta va rebre amb un “benvingut a casa teva”.

Els que viuen fora, els més ben retrobats

Molts dels que viuen a Barcelona mantenen el contacte entre ells. Les abraçades més efusives van ser, doncs, per als que viuen més lluny i no se’ls veu gaire sovint , com els casos de Gerardo Miranda. Perico Alonso, Marcos Alonso, Lobo Carrasco o el mateix Schuster.

“Les dones segueixen igual de guapes, però a tots nosaltres sí que se’ns nota el pas d’aquests 25 anys”, va dir entre somriures el capità d’aquell grup, Vicente ‘Tente’ Sánchez. En el discurs de benvinguda als presents, Joan Laporta els va qualificar d’“herois del barcelonisme”.

Urruti, en la memòria de tots

En el capítol d’absències, dos homes claus en aquella Lliga, Tarzán Migueli i Ramon Maria Calderé, que no van poder assistir a l’acte per motius personals, així com el tècnic Terry Venables i el seu segon entrenador, Alan Harris, tots dos residents a Anglaterra. I, evidentment, l’heroi d’aquella Lliga, Javier Urruti, mort en accident de trànsit el 2001 i que va estar representat per la seva vídua i el seu fill. “25 anys són molts, però estem gairebé tots aquí. Només em falta el meu gran amic Urruti”, recordava Steve Archibald.

Igual que l’escocès, tots els seus excompanys van voler recordar la figura del ja llegendari porter, que va donar nom a aquella Lliga en aturar un penal a Mágico González el 24 de març del 1985 a Valladolid. La narració radiofònica que va fer Joaquim Maria Puyal d’aquell instant, amb el seu famós crit d’“Urruti t’estimo”, va donar nom a aquella Lliga. “Recordo una eufòria general de tothom. Jo no n’era gaire conscient perquè només tenia 8 anys, però sentia que el meu pare havia fet alguna cosa molt important per al barcelonisme. I la botifarra que va fer en aturar el penal me la van recordar molt temps els companys de classe pel sentiment culer que representava, va ser molt emotiva”, explicava Ibón, el fill d’Urruti.

25 anys després, la memòria es perd

No tots, però, recorden els 25 anys aquell decisiu partit al Nuevo Zorrilla de Valladolid: “Tinc una memòria de peix i no sé dir què recordo d’aquell dia, però segur que va ser una gran alegria, perquè feia molt temps que no es guanyava la Lliga”, admetia Àngel ‘Pichi’ Alonso, per a qui els excompanys “no han canviat gaire, només el cabell i alguna panxeta”.

“Veniu-me a veure a les Canàries!”

Després de rebre una càlida ovació del públic i fer-se la foto al terreny de joc, els integrants d’aquell equip van marxar corrents a la Llotja per veure el partit que jugava el Barça davant l’Osasuna i poder seguir comentant les anècdotes després de tants anys. “Sempre dic que el que queda en el futbol són els amics i els companys amb els que has viscut tantes coses. Me’ls estimo molt a tots i estic molt content de tornar-los a veure i comentar les ‘batalletes’ d’aquells temps”, explicava Gerardo mentre buscava dates amb alguns dels seus excompanys perquè l’anessin a veure a les illes Canàries, on resideix ara l’exlateral.

“Són moltes anècdotes, hem recordat moltes coses a part d’aquella Lliga, i no ens hem oblidat de l’Urruti, que és l'única cosa negativa que ens ha passat, però la vida continua i avui, 25 anys després, ho hem passat molt bé. La gent encara recorda aquell títol i, afortunadament, ara les Lligues ja es guanyen més sovint”, comentava el Lobo Carrasco.

I a la nit...més celebració

A la Llotja, els campions del 1985 van poder veure la victòria del primer equip davant l’Osasuna, tot i que el pensament de molts d’ells estava posat en un cop finalitzés el partit: “Després anirem a sopar tots junts i, més tard, a prendre alguna copeta, que alguns fa molt temps que no ens veiem i tenim ganes de celebrar que estem novament junts”, reconeixia Paco Clos.

Han passat 25 anys, però continuen sent un grup d’amics que no obliden l’home que, amb la seva aturada sota els pals, va fer possible que un dia com ahir d’ara fa 25 anys s’aconseguís el títol de Lliga. I per això, aquell títol per al barcelonisme era, és i continuarà sent “la Lliga d’Urruti”.