12.06.2010 10:48

El Barça i l'elecció dels presidents (i III)

Manel Tomàs

Durant el segle XXI, el FC Barcelona ha viscut fins ara dues eleccions a la presidència. Ambdues es van assemblar en el fet que en finalitzar la jornada electoral el club tenia un nou president, cosa que tornarà a succeir aquest diumenge.

La llarga etapa presidencial de Josep Lluís Núñez (22 anys) va tenir data de caducitat quan el maig del 2000 el president va anunciar que es convocaven eleccions per al 23 de juliol i que ell no es presentaria. Per primera vegada des de l’any 1978 el Barça tindria un nou màxim dirigent.

Joan Gaspart, nou president

Des del mateix moment de l’anunci de la renúncia de Núñez es van iniciar els moviments preelectorals. L’empresari hoteler Joan Gaspart, durant 22 anys vicepresident de les successives juntes de Núñez, va anar aglutinant entorn de la seva candidatura altres aspirants, que van ser Àngel Fernández, Gabriel Masfurroll i Joan Castells. Davant seu es va configurar una candidatura encapçalada pel publicista Lluís Bassat i que unificava les antigues plataformes opositores a Núñez. Per la seva banda, Jaume Llauradó va presentar la seva renúncia malgrat que va comptar amb les signatures requerides.

Per bé que teòricament Joan Gaspart representava el continuisme, la seva voluntat era d’arribar al consens dins de la família barcelonista incorporant en el seu equip membres dels grups de l’oposició. Aquesta circumstància, unida a la seva dilatada experiència, el convertien en favorit davant de Bassat, un personatge de gran prestigi però sense experiència futbolística. Els pronòstics es confirmaren aquell 23 de juliol del 2000, quan els socis que van anar a votar al Miniestadi van donar la victòria a Gaspart, que va obtenir 25.181 vots, mentre que Bassat en va recollir 19.791.

Comença l’era Laporta

Joan Gaspart va dimitir el febrer del 2003. El va succeir el vicepresident Enric Reyna, que al cap de tres mesos va deixar pas a una comissió gestora encapçalada per Joan Trayter. Les eleccions es van convocar per al 15 de juny i s’hi van presentar sis candidats, tot un rècord a la història del club: Joan Laporta, Lluís Bassat, Jaume Llauradó, Josep Martínez-Rovira, Josep Maria Minguella i Jordi Majó. Com que el Barça estava en una situació complicada després d'una gestió de tres anys no gaire afortunada, la totalitat dels candidats va enarborar amb més o menys força la bandera de la renovació.

El dia de les eleccions el Miniestadi va ser una gran festa. Van votar el 54,72 % del cens, la més alta participació de la història. L’advocat Joan Laporta es va convertir en nou president del Barça ja que va obtenir 27.138 vots davant dels 16.412 de Lluís Bassat, mentre que la resta de candidats van quedar molt més lluny. Començava així una nova era per al FC Barcelona, que es va veure ratificada l’agost del 2006, quan la Junta Directiva va renovar automàticament el seu mandat ja que cap altre candidat no va aconseguir les signatures necessàries per plantejar una contesa electoral.