08.10.2009 14:15

Pep, als seus homòlegs: “Benvinguts a l’estadi”

Roger Bogunyà

Durant la trobada, els cinc tècnics catalans van tenir força temps per fer-se bromes i confidències. Aquest n’és el resultat.

Cap a les 17.30 hores Xavier Pascual, tant el de bàsquet com el d’handbol, Ferran Pujalte i Marc Carmona recorren la distància que separa el Palau del Camp Nou. Allà s’espera l’amfitrió, Josep Guardiola. “Benvinguts a l’estadi”, diu a manera de salutació. I llavors comencen les anècdotes i les converses, més o menys privades, entre els cinc tècnics catalans que estan al capdavant dels equips professionals del FC Barcelona.

Guardiola demana un abonament per al Palau

Qui trenca el gel és Josep Guardiola que, tot i els flaixos i les càmeres, es mostra d’allò més natural. Demana als seus homòlegs un abonament per al Palau i els explica que l’any passat només va anar al Barça-TAU del primer partit del play-off pel títol de Lliga..., i que no hi va tornar. Aquell partit va acabar amb una clara derrota blaugrana. “Has de venir a un de facilet per fer un canvi de dinàmica”, suggereix el seu company basquetbolístic. “Espero que no hi fóssiu el dia del Ciudad Real”, afegeix l’altre Xavi Pascual, el de l’handbol. Són supersticiosos.

Tocs de pilota..., i d’estic

Els entrenadors, encara a una banda del camp, es van movent cap al cercle central seguint les instruccions del fotògraf. És allà on els responsables de premsa els faciliten les eines més representatives de cada esport: quatre pilotes i un estic fan acte de presència. Tots ells, d’entrada, fan tocs amb les pilotes de les altres modalitats. Carmona, amb la de futbol. Pujalte, amb la de futbol sala. En Xavi Pascual d’handbol, amb la de futbol sala. El de bàsquet juga amb l’estic.

I Guardiola fa de Navarro, simulant un llançament a cistella. “Ets un tirador”, analitza el tècnic del Regal Barça. Guardiola ho nega entre rialles. Hi ha bona sintonia entre tots cinc. “Podríem fer un partit de bàsquet”, proposa Carmona. “Jo jugo a tot menys al meu esport”, sentencia el campió de l’ACB.

El Camp Nou, conegut i desconegut

Quan superen el cercle central i s’apropen a l’altra banda del camp, Guardiola els avisa que és en aquesta posició on juguen Keita o Iniesta. Mentrestant, cadascun recupera l’eina del seu esport i posen per a la fotografia. Després, tornen a intercanviar-les i posen de nou per al fotògraf. I van parlant: “Jo ja he jugat aquí alguna patxangueta”, reconeix l’entrenador del Regal Barça. El tècnic del Barça Borges i el del Sorli Discau, en canvi, estan més impressionats, també més callats. L’estadi és buit; només uns quants turistes privilegiats que feien el Tour Camp Nou veuen els tècnics de prop, que ara s’apropen al seu hàbitat natural, les banquetes.

Quan tots cinc ja seuen a la banqueta, Guardiola els fa veure que des de la seva posició no veu pràcticament res durant els partits. Al Palau la visió de l’entrenador és força diferent: estan pràcticament dins de la pista, mentre que el Camp Nou té una forma bombada que dificulta la visibilitat si hi estàs assegut, a més de ser molt més gran, pel que fa a dimensions, que el Palau.

L’interior de l’estadi, final de ruta

La ruta finalitza a l’interior del Camp Nou, allà on són els vestidors, les taquilles i el gimnàs. Parlen de la piscina que hi ha i Guardiola els explica els canvis que han experimentat els vestidors des que ell era jugador. No només ell va ser jugador, sinó tots, tret de l’entrenador de bàsquet, van defensar els colors blaugrana damunt el parquet.

Ara, però, són tècnics. És hora de donar per finalitzada la trobada. A les 18.30 hores el Regal Barça ha d’entrenar-se i els quatre entrenadors del Palau hi tornen. “Torneu quan vulgueu, això és casa vostra”, s’acomiada Guardiola. La foto històrica ja està feta: tots són de casa.