21.10.2009 14:35
La ultramarató arriba a la Llotja
Berta Brau
La Llotja del Camp Nou va ser l’escenari de la trobada entre el president Joan Laporta i la ultrafondista Alexandra Panayotou. Intercanvi de samarretes i de parers entre dos esports més propers del que semblen.
Minuts abans de l’inici del partit FC Barcelona-Rubin Kazan, la Sala de Copes de la Llotja
del Camp Nou va ser testimoni d’una peculiar i interessant trobada entre el president Joan
Laporta i la ultramaratoniana Alexandra Panayotou. Malgrat les diferències que separen els dos
esports, president i atleta van trobar interessants paral•lelismes entre ambdues disciplines
esportives.
Intercanvi de samarretes
Un dels moments més destacats de la trobada va ser l’intercanvi de samarretes. Mentre
Joan Laporta va fer entrega a la ultrafondista d’una samarreta del Barça amb el seu nom,
Panayotou va regalar al president la samarreta promocional del campionat europeu d’atletisme
Barcelona 2010 amb el nom de Laporta inscrit a la part del darrere. En aquest intercanvi també hi
va ser present el director de Relacions Externes, Manel Estiarte.
“És clar que conec el Barça”
Tot i no ser una gran
seguidora de futbol, admet conèixer el conjunt barcelonista: “És clar que conec el Barça.
Aquí a Catalunya es respira Barça!”. L’Alexandra practica un esport que a primera vista
no té gaire a veure amb el futbol. L’atleta, però, en destaca paral•lelismes
interessants: “Tot i que el que jo faig és en solitari, hi ha una gran feina d’equip al
darrere, treball col•lectiu com en el futbol. A més a més, els valors implícits en els dos
esports ens uneixen, ja que compartim els valors de superació i de feina mental”.
Panayotou i Guardiola
Sentint com afronta Panayotou els diferents reptes esportius, trobem en el seu discurs ítems
que ens són familiars, concretament que ens fan pensar en el discurs de Pep Guardiola:
“Davant qualsevol situació, intento treballar amb el que tinc i no centrar-me en el que em
falta. No busco excuses i sempre intento donar el millor de mi mateixa, ja que si el resultat no
acaba sent el de victòria però jo he donat el millor, la desil•lusió és menor i em dono per
satisfeta”. Seguidora de la filosofia grega ‘aretî’, l’Alexandra sempre
s’exigeix “el màxim potencial” i cerca “l’excel•lència”
en “tot” el que fa.
Una atleta de món
Nascuda a Dublín, va estudiar a Ginebra i després de recórrer molt món va aterrar a Sant Vicenç de
Montalt l’any 2003, on resideix des d’aleshores. Amb 39 anys, per a l’Alexandra
córrer, o quilometrar com diu ella, durant mínim tres hores, és el seu pa de cada dia. Filòsofa,
psicòloga i poliglota, aquesta ultramaratoniana d’origen grec no sap el que vol dir la
paraula ‘rendició’. Positivisme, constants reptes, esforç i recerca de
l’excel•lència personal són les seves banderes.