El Barça i la seva gira a Mèxic i als Estats Units, el 1937, així com la Guerra Civil, són els protagonistes de ‘Rosa de Foc’, una novel·la negra i històrica, inspirada en fets reals d’Emilio Marrese.
Foto: Àlex Caparrós (FCB).
Per primer cop a la Masia
Aquesta entrevista es va fer amb Marrese a la Masia, en la qual actualment i fins a
l’estiu resideixen els esportistes del planter. L’italià no l’havia vist
anteriorment i va ser en la biblioteca on estudien els residents on va tenir lloc aquesta trobada.
Emilio Marrese va néixer a Nàpols el 1967. Viu a Roma i és un dels principals i més reputats
periodistes esportius de 'La Repubblica', el principal diari italià des del 1987. Com a periodista,
entre altres experiències acumulades, ha cobert tres Jocs Olímpics, tres Mundials i tres Campionats
d’Europa de futbol, així com també els esdeveniments esportius com la Fórmula 1 o la Copa
Amèrica.
‘Rosa de Foc’ és la primera novel·la que ha escrit i una història que va
néixer d'allò que diu que són les seves grans passions: Barcelona, el futbol, la
història, la política i la novel·la negra. “Vaig començar a estudiar la història del Barça
perquè tenia ganes d’escriure una novel·la històrica sobre el futbol i amb el futbol. Vaig
trobar una història en un llibre català, ‘El Barça en la Guerra Civil’, i només vaig
trobar deu pàgines sobre la gira que el Club va fer a Mèxic i als Estats Units, el 1937. No hi ha
gaire documentació”, ens revela en una entrevista a www.fcbarcelona.cat i a Barça TV.
A partir d’aquí, Marrese s’endinsà en l’estudi
d’aquest període històric i aquest viatge del FC Barcelona, i això li va permetre copsar
des d’Itàlia com la Guerra Civil va ser un període molt complicat i dur per al FC Barcelona.
“La Guerra va ser una interrupció i un infart per a la història del Club. Gairebé tots els
jugadors no van tornar aquí; el Barça va permetre als seus jugadors salvar la vida, no anar al
front i no morir en la Guerra Civil. El Barça els va salvar dels franquistes i feixistes i la gira
va salvar l’Entitat de la mateixa bancarrota. El Club no tenia diners. Va rebre molts dòlars
per aquesta gira, que va tenir un valor polític, pràctic… El Barça va arribar a Mèxic com a
ambaixador de la República”, resumeix l’autor.
De gira per Barcelona aquesta setmana per donar a conèixer ‘Rosa de Foc’, Marrese
creu que és un llibre amb tots els ingredients per ser atractiu, revelador i d’àgil lectura:
“És com una pel·lícula, una història molt suggestiva, no coneguda a Itàlia i em va divertir
construir-la. És una intriga, és espionatge, de política, de sang, i molt interessant per entendre
el present… El protagonista és la ciutat de Barcelona, el Barça, és part de la ciutat, del
seu seny, com el mar o la Sagrada Família… És una part important de la vida de la ciutat. Té
una relació tan forta amb la ciutat que no es pot tallar”, resumeix el periodista.
El ‘més que un club’ traspassa fronteres
Marrese és un enamorat de Barcelona i del futbol que practica el Barça, ell que alhora és
seguidor del modest Bolonya. Aquest llibre li ha servit per explicar a un país amb forta tradició
de futbol com és Itàlia què significa el ‘més que un club’. “Ho volia explicar a
tots els italians. És ‘més que un club’, perquè és una selecció nacional. Té una
identitat única en el món del futbol. Avui en dia, el Barça és també una empresa o una
multinacional, però que defensa la seva història i valors amb orgull, les seves arrels, el seu
sentit i la seva raresa en el panorama. La història del planter, per exemple, t’ho
explica”. I subratlla: “És l’únic equip que té jugadors del planter i és una
relació que no existeix en altres clubs a un nivell tan alt”.
Un estil, una personalitat
Marrese creu que el Barça és una extensió de la personalitat dels catalans. “El Barça
és com la seva gent, fa el futbol del càracter, de l’esperit de la ciutat. No té por del
futur, d’atacar sempre… A Itàlia fem ‘catennaccio’
[‘forrellat’]. Aquí, a Catalunya, no s’oblida el passat, ni la història, el Barça
té memòria, no s’oblida de la guerra, però mira sempre endavant i vol construir el futur amb
el seu estil i mètode. És el màxim que es pot demanar a un equip. Qui estima el futbol, ha
d’estimar el Barça. El Barça és el futbol”, conclou, ferm, Marrese.