Alguns eren molt joves per saber què suposava aquell gol de Koeman al minut 111 de partit a l’estadi de Wembley. Però va marcar un abans i un després en la història del FC Barcelona. Hem preguntat a alguns jugadors i tècnics de l’handbol i el bàsquet blaugrana, immersos en plena lluita pels seus respectius títols, com van viure aquella històrica final com a espectadors.

Un sofà malmès per l’eufòria

La majoria d’ells era ben jove aquell maig del 92. El tècnic del Regal Barça, Xavi Pascual, tenia 19 anys i seguia el partit a casa els pares. “Recordo francament el gol de Koeman, el recordo molt bé perquè la tapisseria del sofà on sèiem, amb el salt que vam fer, es va quedar una miqueta malmesa”, rememora el tècnic del Regal Barça, immers amb el seu equip en el play-off de semifinals pel títol de Lliga ACB.

De colònies amb l’escola

Juan Carlos Navarro, amb 12 anys, també va veure el partit des de casa, però el jugador del Barça Borges Albert Rocas el va seguir en un ambient més festiu. ““Era a les colònies a Puigpardines amb el col•legi, a 3r o 4rt d’EGB, estàvem tots junts amb els companys veient el partit. Després vam fer un concert i quatre tonteries, però va ser espectacular”, recorda content el jugador de Palafrugell.

Despertat pel gol de Koeman

D’altres, però, eren massa joves per ser conscients del que hi havia en joc. En Víctor Sada, que aleshores tenia 8 anys, no ho recorda, però un altre Víctor, el jugador del Barça Borges Víctor Tomàs, té un record molt peculiar. “Tenia set anys. Era molt petitet, estava dormint ja perquè encara no m’assabentava gaire del que passava. Recordo els meus pares cridant amb el gol de Koeman, em van despertar i em vaig emprenyar com una mona”, explica, divertit, l’extrem blaugrana, que és a Colònia, on disputarà dissabte les semifinals de la Lliga de Campions contra el Rhein-Neckar Löwen.