Les filles de Manuel Amechazurra visiten el Museu per primer cop i recorden la figura del seu pare, el primer professional de la història del FC Barcelona.
Maria Antònia, Maria Teresa i Mari Luz Amechazurra al Museu del FC Barcelona.
Les tres filles d’aquest exjugador del FC Barcelona, Maria Antònia, Maria Teresa i Mari Luz,
van visitar les instal·lacions blaugrana, on per primer cop van poder veure fotografies i material
gràfic del seu pare al Museu.
Amechazurra va formar part de la disciplina blaugrana del 1905 al 1915. Era conegut pels seus
companys amb el sobrenom de 'l’Aventurer' pels seus freqüents viatges i el seu esperit i
caràcter bohemi. Se'l considera el primer professional encobert de la història del Barça. A causa
de la seva estada a diversos països, coneixia bastants idiomes i el Club li pagava 300 pessetes al
mes per ensenyar anglès als directius. Home polifacètic, també va practicar l’esgrima, i va
ser un dels millors a la seva època en aquesta pràctica esportiva. A més, va ser directiu del Club
del 6 de novembre del 1907 a l’11 de novembre del 1908, sota la presidència de Juli Marial.
Nascut a Filipines
Amechazurra va néixer a La Carlota, a l’illa de Negros Occidental (Filipines)
el 18 de març del 1888. A finals del segle XIX va arribar amb els seus pares a Barcelona i aquí es
va afeccionar a l’incipient futbol que es començava a practicar a la nostra terra.
Per aquelles dates se’n va anar a Anglaterra a estudiar i allí, al bressol del futbol,
va perfeccionar els seus coneixements i aptituds d’aquest esport. Els que el van veure jugar
comentaven que era tenaç en el marcatge però que tenia bon criteri a l’hora de passar la
pilota i que anava molt bé de cap.
L’any 1905, havent tornat a la Ciutat Comtal, va ingressar al Club Irish, on va lluir
com a mig volant esquerre abans de passar al FC Barcelona, on va començar com a extrem però ben
aviat va destacar a la seva nova posició de defensa lateral esquerre. A l’equip blaugrana va
jugar fins l’any 1915, amb un total de 188 partits i 28 gols, per bé que va estar allunyat
dels terrenys de joc durant tota la temporada 1908/09 a causa d’una llarga malaltia. A tall
d’anècdota, cal dir que el 1912 va ser el cap dels veterans de l’equip que no volien
que un jovenet davanter filipí de 15 anys anomenat Paulino Alcántara debutés amb el primer equip a
causa de la seva -segons ells- excessiva joventut. No van reeixir i amb el temps Alcántara va
esdevenir el màxim golejador de la història del Barça, amb 357 gols en 357 partits.
Els títols en blaugrana
El palmarès blaugrana d’Amechazurra inclou tres Campionats d'Espanya (1909-1910,
1911-1912 i 1912-1913), quatre Campionats de Catalunya (1908-1909, 1909-1910, 1910-11 i 1912-1913)
i quatre Copes dels Pirineus (1909-10, 1910-11, 1911-12 i 1912-13)
Un home polivalent
L’any 1915 va deixar el Barça i la pràctica del futbol i va tornar a les
Filipines, on va contraure matrimoni i es va dedicar al teatre. Va fundar el Teatro Español de
Filipinas, del que va ser director i actor. Va tornar de nou a Barcelona després de la Segona
Guerra Mundial, a l’any 1945. A la Ciutat Comtal es va guanyar la vida exercint de traductor.
El 1954 va formar part d’una incipient Agrupació de Veterans del Barça, de la qual va arribar
a ser vicesecretari. Va morir a Barcelona el 13 de febrer del 1965.