10.07.2010 10:58

Converses amb quatre campions del món

Berta Brau

Juanín García, Juan Carlos Navarro, Javi Rodríguez i Beto Borregán saben el que és guanyar un Mundial. La condició de campions del món els converteix en perfectes analistes de la final de la Copa del Món de futbol Sud-àfrica 2010.

Pocs jugadors poden presumir de tenir un títol Mundial en el seu palmarès. Al Barça n’hi ha dotze que l’han aconseguit i saben, per tant, com se senten els Xavi, Puyol, Iniesta i companyia hores abans de disputar la final del Mundial de Sud-àfrica contra Holanda (diumenge a les 20.30 hores). Hem parlat amb Juan Carlos Navarro, Juanín García, Javi Rodríguez i Beto Borregán, blaugranes i campions del món , per compartir les seves experiències.

Juanín García

L’extrem del Barça Borges va proclamar-se campió del món en el Mundial de Tunísia del 2005. “Ens va sortir tot rodó”, recorda. “També vam perdre només un partit, en aquest cas contra Croàcia, a la qual vam acabar guanyant a la final”. Per a Juanín, un Mundial és “la fita esportiva més gran que pot aconseguir un esportista” i per això fuig del tòpic de considerar una final com un partit més: “No és així, ja que és una cosa única representar el teu país en una final d’un Mundial.” El blaugrana confessa que li va “costar molt” creure el que havien assolit, ja que “puges a un núvol en un moment i és el temps el que t’ho fa valorar”.

Juan Carlos Navarro

“El nostre Mundial va ser molt especial per tot el que va provocar. Especialment després de la semifinal, en què vam guanyar per un punt l'Argentina. De fet, la final contra Grècia va ser més fàcil del que ens esperàvem, vam sortir molt endollats”, explica l’escorta blaugrana. De tots els moments viscuts durant el Mundial de Japó l’any 2006, Navarro recorda amb especial estima “la dedicatòria de la victòria que vam fer a Pau Gasol, que s’havia lesionat en la semifinal, les samarretes que ens vam posar i l’abraçada entre els dos germans Gasol”.

L’ ‘11’ barcelonista pensa que és vital de cara a la final controlar l’aspecte psíquic: “Deuen estar una mica nerviosos, però han de controlar els nervis. El cap és el més important perquè, en una final, la vessant física està més que explotada i treballada i la mental és la que et pot ajudar o perjudicar”. Navarro considera que és d’importància cabdal confiar en la “bona feina que farà el company que està al teu costat”, ja que l’èxit prové de la suma de la feina individual i col•lectiva.

Beto Borregán

“És el millor títol que he guanyat. ‘Mundial’, la paraula ho diu tot.” Així respon el capità del Barça Sorli Discau quan se li pregunta pel significat que li dóna a la Copa del Món que va aconseguir el 2001 a l’Argentina davant la selecció local. D’aquella experiència, Borregán recorda especialment el moment en què, com a capità de la selecció, va alçar el trofeu: “En aquell moment em van venir al cap molts pensaments, moltes imatges dels que ho havien intentat abans i no ho havien aconseguit”.

En les hores prèvies a la disputa de la final, el blaugrana recorda que tenia un sentiment de “responsabilitat i respecte” i està convençut que la paraula “ànsia” il•lustra a la perfecció l’estat anímic dels homes de Del Bosque, ja que “tenen l’opció d’assolir una fita que no s’ha aconseguit mai. Deuen sentir una barreja de tensió, ambició, orgull i il·lusió”.

Javi Rodríguez

El capità del Barça de futbol sala té dos ors mundials en el seu palmarès aconseguits els anys 2000, a Guatemala, i el 2004, a Xina-Taipei. Javi Rodríguez recorda que, durant la disputa de la final, va experimentar un cúmul de sensacions: “Abans del partit, tenia sensacions molt positives, ganes de divertir-me i gaudir. Durant el partit, les sensacions són més variades i contraposades, va a estones. Ara, en guanyar, el que se sent és una gran satisfacció i molt orgull per la feina feta”. A banda del que va quedar palès damunt el parquet, Javi Rodríguez destaca “el bon ambient que es va generar entre tots els membres de l’equip”, un esperit d’equip que “es plasmava en el joc”.

Sobre la final a Johanesburg, el capità creu que la selecció espanyola "ha de seguir jugant de la mateixa manera, a l’estil Barça" i destaca el paper de Xavi i Iniesta, que "marquen el ritme de la resta de companys. Això fa que aquesta selecció sigui favorita”.