09.12.2010 12:55

Migueli, Xavi i Puyol, a la ‘Revista Barça’

Aleix Santacana / Sandra Sarmiento

Els tres jugadors que més partits han disputat amb el FC Barcelona són els protagonistes d’aquest número de la ‘Revista Barça’. Tres mites del barcelonisme units per fer un viatge per la memòria culer.

La ‘Revista Barça’ ha reunit tres jugadors que són història viva del barcelonisme. Entre tots tres acumulen més de mil cinc-cents partits amb la samarreta del Barça. Tota una vida dedicada al club del seu cor.

“És un honor”

“És un honor superar un mite culer com Migueli. Tot un orgull. Jo de petit somiava jugar al Barça, però mai hauria pensat que arribaria a ser un dels futbolistes amb més partits al Club”, afirma Xavi Hernández, que és a punt de convertir-se en el jugador que més partits ha jugat amb el Barça, superant els 549 de Migueli, que va estar 16 anys al Club.

Il·lusió per jugar

Per al central de Ceuta hi ha una aspecte clau per assolir aquesta fita: “En el futbol pots jugar durant molts anys sempre que tinguis il•lusió. Perquè pots estar molt bé, físicament i preparar-te a consciència, que si no tens il·lusió, ja te’ns pots anar oblidant”.

“Els temps canvien. Ara, a Europa, per exemple, es juguen lliguetes i amb això sumes molts més partits. És normal que aquests nois, amb ganes i molta força et prenguin el lloc. Però estar entre els deu jugadors amb més participacions ja és important”, afegeix Migueli.

Difícil mantenir-se

Carles Puyol ocupa el tercer lloc del podi. Ja ha superat els 500 partits. “Jo ja dic als companys que estic a la meitat de la meva carrera”, bromeja el capità. “És molt difícil estar tant de temps. Ara hem assolit molts títols, però el Xavi i jo hem estat aquí cinc anys sense guanyar res. I això és molt dur”.

“Aquí has de ser excel•lent en tot. Per això té tant mèrit la trajectòria de futbolistes com Migueli, que han estat més de quinze anys al Club. Al Barça t’observen amb lupa i la pressió és enorme”, puntualitza el migcampista de Terrassa, un dels tres candidats blaugrana a guanyar el FIFA Pilota d’Or.

La clau

En referència al secret per mantenir-se tants anys en un equip com el Barça, Xavi ho té clar: “Som molt culers i estimem aquests colors. A més, jo crec que ser de casa t’obliga a donar un plus. Sentir que la gent et necessita fa que tu vulguis estar amb l’equip. Però la clau per estar tants anys és que els entrenadors confiïn en tu i que et respectin les lesions”.

El debut

Migueli va fitxar pel Club l’any 73, ho recorda perfectament. “Rinus Michels em va fer debutar contra el Saragossa. Estava fent la mili i tenia un mes de permís, però no sabia que per jugar n’havia de demanar un altre. Després del partit, dos guàrdies civils em van detenir i em van castigar amb dos mesos al calabós. La veritat és que ho tornaria a repetir”.

Puyol també recorda una curiositat del dia del seu debut a Valladolid: “Recordo que tenia unes molèsties al turmell i el míster em va preguntar si estava bé. Jo vaig pensar: ni molèsties, ni res. Li vaig dir que estava perfecte”.

L’adéu

Migueli es va retirar amb 38 anys. El dia del seu comiat li van fer un homenatge al Camp Nou. “Mai penses que t’arribarà el moment de plegar. Són moltes sensacions. Estàs trist, però és llei de vida”.

Xavi i Puyol l’escolten amb atenció. També volen acomplir el somni de retirar-se havent vestit només la samarreta blaugrana. “M’agradaria que fos aquí, al Camp Nou, amb l’equip guanyant. Però per desgràcia, això no es tria”, comenta el cervell del Barça. “Jo no ho he pensat. Espero estar molts anys més jugant. Només tinc clar que vull marxar jo, no que em facin fora”, assegura amb rotunditat el capità.