27.02.2007 11:10
Precedent per a l’esperança
Malgrat que el Saragossa no és un rival òptim per al Barça a la Copa, especialment en les últimes temporades, l'equip de Rijkaard creu en la remuntada. La final de la Copa de Fires de l'any 1966 és la referència.
En aquella ocasió, a la temporada 1965-1966, el Barça va remuntar a La Romareda el 0-1 que els
aragonesos havien aconseguit a l’anada al Camp Nou. Però en la Copa del Rei, els precedents
favorables li donen l'esquena al conjunt blaugrana, que mai ha remuntat una eliminatòria després
d’haver perdut el partit d’anada al Camp Nou. En cap de les 13 eliminatòries de la Copa
del Rei en què els blaugranes no han estat capaços de vèncer el primer partit al Camp Nou.
El Saragossa, un maldecap
En els darrers anys, el Saragossa s’ha convertit en un autèntic malson per al conjunt
blaugrana a la Copa del Rei. Des de la temporada 1963, amb el Saragossa dels 'Cinc Magnífics',
l’equip aragonès té presa la mesura als blaugranes en aquesta competició: en els
enfrontaments directes entre tots dos equips, el Barça ha acumulat 7 derrotes per només 1 sola
victòria, a les semifinals de la temporada 1997-98.
La remuntada de la Copa de Fires
Tot i que el balanç entre els catalans i els aragonesos és negatiu per als blaugranes, el
record de la Copa de Fires de 1966 té un lloc de privilegi en la història centenària del club. En
aquella ocasió el conjunt barcelonista va ser capaç de proclamar-se campió tot i haver perdut a
l’estadi el partit d’anada. En el partit al Camp Nou el Saragossa es va imposar 0-1 amb
un gol del brasiler Canario, però els blaugranes van capgirar la truita després de guanyar 2-4 en
el partit de tornada, amb una gran actuació de Lluís Pujol.
Una tornada èpica
En el partit disputat a La Romareda, els homes entrenats per Roque Olsen van fer un partit
èpic, remuntant l’eliminatòria i adjudicant-se la Copa de Fires per tercera vegada a la
història. Pujol, amb tan sols 19 anys, va ser l’autèntic heroi de la remuntada, després de
fer un ‘hat trick’ en tot just la seva quarta participació internacional amb
l’equip. ‘Pujolet’ va avançar el Barça en el minut 3 de partit, després
d’aprofitar una llarga assistència de Zaballa, però el Saragossa va empatar abans de la mitja
hora de joc, amb un gol de Marcelino. A la segona part, Zaballa i Pujol van tornar a ser els
protagonistes atacants dels catalans: en el minut 70, Zaballa feia l’1-2 i Pujol posava el
Barça en avantatge a l’eliminatòria amb l’1-3 a només cinc minuts del final. Però quan
semblava que el Barça tenia el títol a la butxaca, el Saragossa va forçar la pròrroga amb el segon
gol de Marcelino en el minut 87 de partit (2-3).
A la pròrroga, tots dos equips van buscar la porteria rival, però va ser el Barça el que va
trobar el premi del gol: Pujol, en l’última acció del partit, completava una gran nit amb el
seu tercer gol a passada de Montesinos i donava el títol al conjunt blaugrana.
Final de la Copa de Fires (temp.1965-66)
Anada (14/9/66):
FC Barcelona, 0
Saragossa, 1
FC Barcelona: Sadurní, Benítez, Gallego,Eladio, Montesinos, Torres, Zaballa, Muller, Zaldúa,
Fusté i Vidal.
Saragossa: Yarza, Irusquieta, Reija, Pais, Santamaría, Violeta, Canario, Santos, Marcelino,
Villa i Lapetra.
Gol: 0-1, Canario (min.30)
Tornada (21/9/66):
Saragossa, 2
FC Barcelona, 4
Saragossa: Yarza, Irusquieta, Reija, Pais, Santamaría, Violeta, Canario, Santos, Marcelino,
Villa i Lapetra.
FC Barcelona: Sadurní, Foncho, Eladio, Montesinos, Gallego, Torres, Zaballa, Mas, Zaldúa,
Fusté i Pujol.
Gols: 0-1, Pujol (min. 3); 1-1, Marcelino (min. 24); 1-2, Pujol (min. 86); 2-2, Marcelino
(min. 87); 2-3, Zaballa (min. 89); 2-4, Pujol (min. 112).