13.04.2007 10:37

De Wembley a París

L’Agrupació Barça Veterans ha organitzat la taula rodona: De Wembley a París: els herois de la Copa d’Europa; en la sala Wembley del Camp Nou. Andrés Iniesta, Eusebio Sacristán i Àngel Mur han estat els protagonistes.

En motiu dels 15 anys de la consecució de la primera Copa d’Europa, l’Agrupació Barça Veterans ha organitzat una taula rodona on Andrés Iniesta i Eusebio Sacristán, acompanyats per Àngel Mur, han exposat els seus testimonis com a campions d’Europa. La taula rodona, moderada per la redactora de La Vanguardia, Ketty Calatayud, ha reunit a un centenar d’ex jugadors del FC Barcelona, molts d’ells jugadors d’aquell Barça de la fatídica final de Sevilla.

Privilegiats

Eusebio Sacristán, campió d’Europa com a jugador i entrenador del FC Barcelona, se sent com una persona privilegiada:. “com a jugador sempre tens les màximes aspiracions. Em sento un privilegiat perquè segur que altres han fet els mateixos, o més, mèrits que jo per aconseguir-ho”. Andrés Iniesta també se sent molt privilegiat: “et sents com un elegit”. Per al jove jugador blaugrana la final de París va ser “segurament és el dia més feliç de la meva vida”. Va ser un dia de moltes emocions. La primera part, a la banqueta, ho vaig passar molt malament. Quan vaig sortir ja vaig tenir la sensació que guanyaríem aquella final”.

Moments similars

L’actual tècnic assistent del FC Barcelona confessa que “a París vaig reviure molts moments similars a la final de Wembley. Tots teníem esperit positiu i molt confiança. Quan anava de l’hotel al camp tenia les mateixes sensacions. Encara que a la mitja part perdéssim pensava que aquella final no se’ns podia escapar”. Eusebio creu que la situació en que va arribar l’equip a la final de París era molt semblant a la seva com a jugador: “vam arribar a una situació de 2-3 anys de progressió d’un grup de jugadors que ja havíem guanyat títols. La dinàmica era molt positiva, que tot sortia bé però que faltava la ‘cirereta’ final”.

Favorits

El Barça ha arribat a diverses finals com a clar favorit, però només n’ha pogut guanyar dues. La raó principal, segons Eusebio, és perquè “sempre que el Barça arriba com a favorit a una final les coses es compliquen molt perquè els jugadors s’angoixen quan veuen que les coses no surten com haurien de sortir. Aquesta mateixa sensació va haver-hi en el Mundialet. Vaig entrar al vestuari a la mitjà part quan empatàvem a 0 i vaig veure les cares de decepció, de no satisfer les expectatives que s’esperaven d’ells. Aquest és el gran problema d’aquest club”.