20.05.2007 11:46

Wembley, la nit somiada

Berta Brau

Aquest diumenge fa 15 anys que el Barça i tota l’afició culer embogien d’alegria. Quinze anys enrere l’equip blaugrana conqueria el màxim reconeixement europeu, el primer de la història del club.

El dimecres 20 de maig de 1992 va passar a la història com un dels dies més feliços per al FC Barcelona. El somni s’havia fet realitat. El Barça de Johan Cruyff es proclamava campió d’Europa a l’estadi de Wembley guanyant a l’UC Sampdoria (1-0). Final d’infart, pròrroga agonitzant i victòria amb gol de falta.

Intercanvis improductius

La primera part del partit va ser un seguit d’intercanvis entre els dos equips amb oportunitats en tots dos casos que no van convertir-se en gol. Al descans no hi havia res decidit. La victòria podia caure de qualsevol de les dues bandes. A la represa es van multiplicar les ocasions i cada vegada el gol estava més proper. Les oportunitats més destacables van ser per part del Barça, un xut de Salinas que Pagliuca va rebutjar amb la punta dels dits i un xut al pal de Stòitxkov . Per part de la ‘Samp’, Vialli va intentar travessar la porteria de Zubizarreta amb un xut que va anar fora per ben poc. Final del temps reglamentari. Resultat de 0 a 0.

Un gol de pel•lícula

Els jugadors de Cruyff van tenir la iniciativa durant quasi tota la primera part de la pròrroga, mentre que els de Boskov esperaven que arribés l’oportunitat per sortir al contraatac. Però va arribar el minut 111. Eusebio rebia una falta a la frontal de l’àrea. Stòitxkov toca en curt per Bakero, que para la pilota, i Koeman, especialista en xuts d’aquest tipus, no dubta i dispara a porta. Alè contingut. Gol directe. Jugadors, tècnics i afició desbordats d’alegria. El Barça havia aconseguit el seu somni, ser campió de la Copa d’Europa.