21.01.2008 12:02
“Tots els objectius seran assolibles”
Roger Bogunyà
José Manuel Pinto reconeix en una entrevista concedida a Barça TV i a www.fcbarcelona.cat que “si l'equip manté la línia ascendent en què es troba tots els objectius seran assolibles”. Tot i això, considera que “no cal obsessionar-s'hi”.
Tranquil i segur, com quan es troba a la porteria, José Manuel Pinto va respondre a les preguntes
de Barça TV i www.fcbarcelona.cat. Hi va repassar les seves primeres sensacions com a blaugrana i
els objectius dels de Rijkaard per a aquesta temporada.
Ja és jugador del Barça. Què significa per a vostè ser-ho?
“Per a mi, ser jugador del Barça suposa una gran responsabilitat, perquè crec que vinc
a un dels clubs més importants del món i, com a tal, això comporta una responsabilitat afegida.
Vinc amb una il·lusió increïble i amb unes ganes d'ajudar, si és possible, encara majors. Crec que
representar un club com el FC Barcelona és una gran responsabilitat”.
Deu haver significat un canvi important: de l'equip de la seva vida a un nou equip, a un
de gran; de Segona Divisió a Primera. Com ho ha assimilat?
“Per a mi aquest canvi encara està en procés: encara m'hi estic
acomodant, perquè acabo d'arribar, però sobretot comporta haver deixat enrere grans companys que he
tingut durant molt temps i una afició que m'ha estimat molt i que m'ha donat molt d'afecte i que
sempre portaré a dins. Però, per descomptat, he de mirar per mi, i tot jugador vol evolucionar.
Penso que per a mi és una gran oportunitat per continuar creixent en la meva trajectòria. No
podia deixar-la passar”.
Si Jorquera no s'hagués lesionat i no hagués vingut al Barça, com creu que hauria estat la
seva carrera?
“És difícil de saber. Hi ha tants camins per escollir. Cada camí et porta a una
meta diferent. Crec que és difícil saber què hauria fet. Tant de bo fos vident i ho sabés, i em
dediqués així a fer travesses”.
Quines són les seves expectatives al Barça, sabent que Valdés fa cinc anys que és
titular?
“La primera expectativa és adaptar-me com més aviat
millor, que és el més important ara. Tinc unes ganes enormes d'aportar el meu gra de sorra al
grup. Penso que amb el gra de sorra de cadascú és com es poden aconseguir els grans objectius. Tinc
un compromís total amb l'entitat i la intenció de treballar, que és la meva principal virtut.
Treballar i treballar: això és el que m'ha portat fins aquí. Sóc dels que pensen que el treball
porta els seus fruits. D'acord amb aquest treball i compromís, que succeeixi el que hagi de
succeir”.
Vostè va ser el Zamora de la Lliga 2005/06, i Valdés el va guanyar l'any anterior. Com
valora que hi hagi dos porters d'aquest nivell al Barça?
“No només els porters, sinó totes les línies del Barça són d'un
gran nivell. El Barça disposa de grans jugadors que, si els mires un per un, són d'una qualitat
enorme. Per a mi suposa una oportunitat per aprendre de les virtuts d'aquests companys, perquè mai
s'acaba d'aprendre, per molt gran que un sigui. Quant als porters en particular, per a
l'afició també és una garantia, perquè poden dir: “La porta està ben coberta”.
Imagini's que estem a 30 de juny, quan finalitza el seu contracte de cessió. Quin és el seu
desig una vegada arribat aquest dia?
“És complicat. M'agrada viure el dia a dia i no m'agraden tant els supòsits. Poden
passar moltes coses fins llavors, i ara vull gaudir i assaborir aquest moment. El meu desig, això
sí, és que al final el meu treball sigui recompensat”.
Quan va sonar el seu nom, va rebre elogis molt diversos d'extècnics i excompanys. Vostè com
es definiria?
“Primer de tot, he de dir que a un li agrada sentir que la gent va
quedar contenta amb el teu treball. Em definiria com una persona que ho dóna tot en cada moment, al
marge que surti bé o malament, i que està disposada a donar el 100%. I en això es basa tot el meu
treball. Hi haurà alts i baixos, és clar, però la meva manera de treballar i la meva motivació no
canviaran mai. Una altra virtut apreciable de mi és que sóc un porter àgil. També destaco la meva
capacitat de sacrifici per treballar”.
Aquests dies que fa que és aquí, el seu excompany del Celta i ara company al Barça,
Sylvinho, li deu haver donat algun tipus de consell.
“Sí. Ja se m'ha ofert, com a bon amic que és, per ajudar-me en el
que faci falta. Es tracta d'una persona d'un cor enorme i d'una qualitat esportiva indiscutible. Ja
vaig tenir la sort de coincidir-hi a Vigo. Però repeteixo: la gent potser no sap com n'és, de bona
persona, i la família meravellosa que té. És d'agrair trobar-te una persona així”.
Quins creu que han de ser els objectius del Barça aquesta temporada?
“Ara per ara, no cal descartar cap objectiu, però tampoc cal obsessionar-s'hi. El que
s'obsessiona només crea una ansietat que no és positiva. Cal seguir fent les coses bé, seguint la
línia ascendent en què es troba l'equip. Si ho aconseguim, tots els objectius seran
assolibles”.
Expliqui’ns la seva relació amb el número 13, el dorsal que portarà al Barça i el que
va lluir al Celta, i que, a més, té tatuat al braç esquerre.
“És un número que sempre ha significat coses: hi ha hagut moments
en els quals el dia 13, o una jornada 13, o alguna cosa relacionada amb el 13, ha suposat un
fet important en la meva vida. Molta gent ho rebutja per superstició, però a mi és un número
que m'encanta. Fins i tot a la selecció andalusa el demano”.