03.02.2008 10:51

Un Osasuna abonat al sofriment

Jordi Clos

El conjunt que dirigeix ‘Cuco’ Ziganda segueix patint malgrat el poder ofensiu que posseeix. El seu taló d’Aquil•les es troba a domicili, on només ha sumat set punts.

La història recent de l’Osasuna està marcada pel patiment. Des que va ascendir la temporada 2000/01 (després de sis anys a segona), només al 2006 va aconseguir finalitzar el campionat entre els deu primers classificats. La sensació d’angoixa es repeteix en el present exercici: és quinzè a només un punt del precipici del descens. No sembla, doncs, que sigui el millor moment per visitar el Barça. De totes maneres, és obvi que el conjunt que dirigeix José Ángel ‘Cuco’ Ziganda té molta més experiència que els seus rivals directes per suportar la pressió d’estar a la zona baixa de la taula. I també té qualitat.

Adéus importants

Tot i la mala classificació, l’Osasuna té una plantilla llarga i compensada. Al darrere confia en la vella guàrdia (els Ricardo, Cruchaga, Josetxo...), mentre que a partir del centre del camp estan ben dotats de creativitat i gol. Els de Pamplona van veure a l’estiu com els hi marxava bona part dels referents de l’equip que va arribar fins a les semifinals de la Copa de la UEFA. Roberto Soldado, Savo Milosevic, Raúl García, David López, Iñaki Muñoz i Valdo, entre d’altres, van abandonar la disciplina vermella.

Fitxatges sorprenents

L’aposta va ser arriscada. Els substituts eren bàsicament futbolistes joves, alguns encara per explotar (Portillo, Javi García o Vela) i d’altres pràcticament desconeguts, com és el cas de Dady, el fitxatge més car de la història i que ja suma sis gols. A més, compta amb un il•lustre: Walter Pandiani. La majoria de les noves incorporacions estan oferint un bon rendiment al Reyno de Navarra. L’Osasuna també ha mogut fitxa durant el mercat d’hivern, en el que s’ha fet amb els serveis del migcampista de l’Alabès Astudillo i ha cedit al lateral esquerre Erice al Màlaga.

Molt treball

El que es va veure a l’última jornada al polèmic partit al camp del Sevilla és una bona mostra de les prestacions que ofereix l’equip. L’herència de Javier Aguirre encara perdura: molt rigor tàctic, molt futbol directe i molta lluita. Al Sánchez Pizjuán, l’alineació presentava variacions obligades, com avui al Camp Nou, però els que van jugar van fer una demostració d’entrega que els hi va estar a punt de valer un empat. I és que a l’Osasuna sempre ha primat el joc col•lectiu per sobre de les individualitats. Indubtablement, jugui qui jugui contra el Barça s’hi deixarà la pell per tal de millorar l’estadística a domicili, on ha perdut set dels deu punts que ha disputat i només ha marcat set gols.