09.02.2008 11:19
El Sevilla continua remuntant i retrobant-se
Jesús Carrillo
Després del cruel inici de temporada, el Sevilla ha remuntat posicions a la Lliga —va arribar a ser 15è a la setena jornada—, i es troba a dos punts de la zona UEFA i a set de la Champions. Les perspectives, doncs, són bones per a l’onze sevillà.
Després de tres temporades a un alt nivell futbolístic, el Sevilla arrencava aquesta temporada amb
dos objectius clars: arribar com més lluny millor a la Lliga de Campions i, com a mínim, repetir
l’actuació de l‘any passat a la Lliga i a la Copa. El primer s’ha complert amb
escreix. El Sevilla és el millor equip debutant a la Champions després de guanyar cinc partits a la
fase de grups, de fer un total de quinze punts sobre divuit possibles i de proclamar-se campió del
seu grup, l’H, superant l’Arsenal i eliminant l’Slavia de Praga i l’Steaua
de Bucarest.
Irregularitat
En canvi, a la Lliga les coses no han anat de la manera que la previsió sevillana deia. Al
començament de la competició, amb el cop de la tràgica mort d’Antonio Puerta, el Sevilla va
perdre molts partits. Ara, però, ha aconseguit fer-se fort al Sánchez Pizjuán, tot i que lluny de
Sevilla les seves actuacions han estat, en línies generals, força discretes. L’estadística
diu, entre altres coses, que el Sevilla no ha guanyat, encara, més de tres partits seguits a la
Lliga, i que lluny del seu estadi només n’ha guanyat dos, al camp del Llevant i a Huelva,
equips en zona de descens directe.
Cap empat al Sánchez Pizjuán
També és força curiosa la dada segons la qual el Sevilla no
ha acabat cap partit com a local amb un empat. Els de Manolo Jiménez guanyen o perden: han
aconseguit els tres punts davant el Getafe, el Recreativo, el València, el Reial Madrid, el Múrcia,
el Racing, el Betis i l’Osasuna, i han perdut contra l’Espanyol, el Deportivo i el
Mallorca. El Sevilla ha guanyat els mateixos partits que ha perdut, deu, i n’ha empatat dos
lluny de Sevilla.
Noms propis
Són i han estat molts els noms propis de la història més recent del Sevilla. Començant per la
banqueta. Juande Ramos va fitxar pel Tottenham després de la vuitena jornada de la Lliga, i Manolo
Jiménez, procedent del filial a Segona Divisió, es va fer càrrec de l’equip en menys de 48
hores. Noms propis són també les incorporacions d’aquesta temporada. Boulahrouz, De Mul,
Keita, De Sanctis i Mosquera van ser els fitxatges de l’estiu passat, i Aitor Ocio, Cobeño,
David Castedo i Kepa, les baixes. Del filial han pujat amb força Diego Capel i l’argentí
Federico Fazio, i en el mercat d’hivern han marxat del vestidor Hinkel, Jesuli, Martí i
Fernando Sales. El capità, Javi Navarro, és inèdit aquesta temporada per culpa d’una greu
lesió.
L’escenari
El partit d’aquesta nit es jugarà al Ramón Sánchez Pizjuán, recinte propietat del club.
Té capacitat per a 45.500 espectadors, i les 5.000 entrades posades a la venda —el Sevilla té
40.500 socis abonats— ja estan exhaurides des de fa dies. Aquest camp es va inaugurar
l’any 1958. Amb Frank Rijkaard a la banqueta, el Barça ha guanyat dos partits i n’ha
perdut dos més, a la Lliga, i hi ha empatat a la Copa. La temporada 2005/06,la imatge del partit va
ser ben curiosa. Els dos equips es van fer, mútuament, el passadís de campions. El Sevilla al Barça
per la Lliga d’aquella temporada, i el Barça al Sevilla per la Copa de la UEFA guanyada dies
abans a Eindhoven davant el Middlesbrough anglès. Quatre dies després d’aquell partit de
Lliga el Barça va guanyar, a París, la Lliga de Campions.