27.02.2008 11:25

La Copa és la gran esperança del València

Jordi Clos

El conjunt blanc viu el millor moment des que Koeman i Bakero se’n van fer càrrec. L’eliminatòria anterior contra l’Atlètic de Madrid va suposar un punt d’inflexió en la seva trajectòria.

La derrota contra el Barça de la setzena jornada (0-3) va significar un abans i un després al València. Amb l’equip eliminat de la Champions a les primeres de canvi i en caiguda lliure a la Lliga, l’entrenador Ronald Koeman va optar per apartar de la plantilla Cañizares, Albelda i Angulo, en una de les decisions més controvertides dels últims temps.

La mesura no va ser gaire ben acollida per l’afició valencianista i, acompanyada de més mals resultats, es va girar en contra del cos tècnic i la direcció del club. Durant els tres mesos que l’equip va ser incapaç de guanyar a Mestalla en Lliga (del 10 de novembre al 10 de febrer) els mocadors blancs i les exigències de dimissions es van convertir en actituds recurrents.

Trajectòria meritòria

El bon paper a la Copa del Rei ha estat el gran bàlsam del club. De fet, l’eliminatòria contra l’Atlètic de Madrid, als quarts de final, va suposar un punt d’inflexió en l’estat anímic dels blancs. És des de llavors que el València, amb quatre jornades sense perdre, s’ha reenganxat a la lluita per les places europees. Ara mateix és novè a la Lliga, a quatre punts del sisè. L’accés directe a la UEFA seria un mal menor per al València, encara que si fos per mitjà d’un títol fins i tot es veuria amb bons ulls. És per això que la Copa s’ha erigit com a via d’escapament per als de Koeman. La seva trajectòria en aquesta competició és impecable: ha deixat a la cuneta el Betis i l’Atlètic de Madrid, marcant dos gols al Ruiz de Lopera i al Calderón.

El millor moment

Ronald Koeman, secundat per José Mari Bakero, sembla haver trobat la fórmula de l’èxit. El joc de l’equip ha evidenciat una millora considerable amb el sistema 4-2-3-1, en què els fitxatges hivernals Banega i Maduro aporten consistència a la medul·lar i Joaquín i Mata, profunditat per les bandes. És el millor moment des que l’Heroi de Wembley en va agafar les regnes. Prova d’això és que dissabte, malgrat empatar a casa amb el Recreativo (1-1), l’exigent afició de Mestalla va acomiadar els seus homes amb aplaudiments.