06.03.2008 10:06

"Ara només tenim finals"

Sandra Sarmiento

Després d'accedir als quarts de final de la Champions, Henry reflexiona llargament sobre la seva primera temporada al Barça. Inconformista, el francès assegura que, “amb ambició i actitud”, els blaugranes tenen opcions en les tres competicions.

No és l'encarregat de llançar les faltes. Ni tampoc els penals, però amb 13 gols és un dels màxims realitzadors de l'equip. Decisiu a la Copa del Rei, Thierry Henry vol ajudar els seus companys perquè el Barça torni a ser campió. En una entrevista exclusiva a Barça TV i www.fcbarcelona.cat, el davanter francès repassa l'actualitat blaugrana.

El Barça estarà al bombo dels quarts el 14 de març, i no és poca cosa. Per exemple, el campió, el Milan, n’ha quedat fora.

"Sí, també el Sevilla n’ha quedat fora. [L'entrevista es va fer dimecres, abans dels altres tres partits de tornada de la Champions.] És una competició molt dura. Jo mai l'he guanyat. Però mai és fàcil. En el futbol, a vegades, poden passar coses molt estranyes... El partit contra el Cetlic per a nosaltres va ser molt difícil. Sobretot amb la lesió de Leo, va ser un partit una mica estrany.”

La classificació va quedar en un segon pla per la lesió de Messi i la desolació del jugador. Leo va quedar destrossat.

"Tots hem vist com estava Leo. Dimarts, tots els culers van quedar tocats. Però sobretot per a ell és molt difícil. Aquesta temporada ha fet coses increïbles. El més important per a ell és que es recuperi i que torni en un moment que esperem que sigui important per a nosaltres.”

Es lesiona en el tram decisiu de la temporada. Com pot afectar la seva lesió les possibilitats de l'equip en totes les competicions?

"Leo és Leo i per a nosaltres pot ser molt difícil cobrir la seva absència. Però si hi ha Samuel, ‘Ronnie’, Xavi… Necessitem tota la plantilla. Ell és molt important, perquè sempre marca les diferències i és molt difícil jugar sense un jugador així, però hem de fer-ho.”

En tot cas, l'equip ha crescut molt els últims mesos. Què creu que ha canviat perquè la trajectòria hagi estat ascendent?

"L'actitud, la mentalitat. És difícil dir això ara, perquè l'Atlètic ens va marcar quatre gols, però nosaltres teníem una manera de jugar amb què no concedíem cap gol. Amb quatre gols en contra era molt difícil guanyar”. Però, al marge d'això, estem jugant com a equip. I és el més important”.

El que va passar al Calderón va ser un accident?

"Crec que sí. Va ser un partit molt estrany. Si en els primers 30 minuts del partit algú em diu que perdem 4-2, no m'ho hauria cregut. Quan perdíem 3-1 creia que podíem fer el 3-3. Cada vegada que l'Atlètic arribava, marcava. Esperem que només sigui un accident.”

El secretari tècnic, Txiki Begiristain, va dir que si el Barça aconsegueix ser més regular pot guanyar la Lliga. Hi està d'acord?

"Sí, crec que sí. La Lliga és molt difícil. Ara només tenim finals, cada partit és una final. Perquè no podem fallar més i esperar que el Madrid tingui una altra ensopegada. El partit de diumenge serà molt dur.”

Ha marcat ja 13 gols, ha estat un jugador determinant a la Copa. Està satisfet amb el seu rendiment?

"No. Mai estic content amb el meu rendiment. Igual que quan estava a l'Arsenal. Sempre estic decebut quan no ajudo l'equip.”

De tot el temps que fa que està a Barcelona, es queda amb algun moment?

"Quan l'equip guanya. És el més important. Quan arribo a casa després del partit sempre penso en coses que no he fet bé. Jo sóc així. No és un cas personal. A vegades pots jugar molt bé i l'equip pot perdre. Així que el més important és que l'equip guanyi. Si jo no he jugat bé no passa res.”

Un partit bo va ser el del Múrcia. Es va jugar bé, es va golejar i el públic va corejar el seu nom per primera vegada al Camp Nou. Va sentir alguna cosa especial?

"Va ser especial perquè vam jugar bé. Vam jugar un partit de passades, moltes curses, molta alegria... Va ser un moment bo per a l'afició i per a nosaltres. A vegades a la gent li agrada parlar d'individualitats, però si vols guanyar ho has de fer en equip. A vegades en futbol es parla massa de jugadors i no de l'equip.”

Com va la seva esquena?

"Ara bé. Puc jugar partits. La gent parlava de coses que no sabien. Ja tenia dolor a l'esquena quan tenia vint anys i ara diuen que, si tinc trenta anys, no puc jugar dos partits seguits... Pot ser que la gent de fora siguin tots doctors. Quan vaig arribar a Barcelona fins que vaig parar va ser un moment difícil. Al matí, quan arribava al vestidor per caminar, tot estava bé, però quan pensava a córrer el dolor sempre hi era. Volia donar molt però no podia.”

Durant unes setmanes va jugar amb dolor a l'esquena per ajudar l'equip. Va rebre crítiques pel seu rendiment. Es penedeix d'haver jugat?

"No, he dit sempre que el cosa més important per a mi és l'equip. Quan entro al vestidor per a mi és important poder mirar els meus companys als ulls. I no les coses que pot dir la gent de fora, perquè una setmana nosaltres som molt dolents i l'endemà som molt bons. No ho entenc. Per a mi el més important són els meus companys.”

Quan va arribar a Barcelona manifestava la il·lusió que li feia jugar al costat de Ronaldinho, Eto'o, Messi, Xavi… Està sent com esperava?

"Jo sabia que jugar aquí era una cosa increïble. La gent sempre vol saber coses del vestidor. Però és el mateix que en una oficina. Hi ha bromes, hi ha gent enfadada... És normal. Quan vaig arribar, els meus companys (Samuel, ‘Ronnie’, ‘Guddy’, Xavi, ‘Puyi’...) em van ajudar.”

Per cert, on ha après tant bé l'idioma?

"Només escoltant i després repetint-ho. Preguntant què signifiquen les paraules. Només així.”