19.03.2008 13:52
El Rei de Copes a Mestalla
Berta Brau
Fa deu anys que el Barça es va convertir davant el Mallorca a Mestalla en l’equip que més Copes del Rei ha guanyat amb 24 títols. L’estadi valencià és doncs un escenari que porta bons records als blaugranes.
Mestalla és, a banda d’un escenari exigent i complicat, un estadi que porta bons records al
Barça, sobretot en el context de la competició del KO. I és que va ser precisament a casa del
València que el FC Barcelona va aconseguir la temporada 97-98 la seva 24a Copa del Rei en
proclamar-se a Mestalla 'Rei de Copes'.
Una final agònica
El 29 d’abril del 1998 Barça i Mallorca van saltar al camp del València per disputar la
final de la Copa del Rei. El conjunt balear, arran d’una gran jugada d’Amato per la
banda esquerra amb rematada de Stankovic, va marcar un gol matiner al minut 7 amb què va inaugurar
el marcador de Mestalla. Els homes d’Héctor Cúper van anar per davant en el marcador durant
els 60 minuts següents fins que Rivaldo va empatar el partit rematant una passada de Giovani des de
l’àrea petita. Malgrat l’expulsió de dos jugadors del Mallorca, el temps reglamentari
va acabar amb aquest marcador d’empat a un, fet que va forçar la pròrroga a Mestalla, en què,
tot i la superioritat numèrica dels blaugranes, els de Van Gaal no van aconseguir marcar.
Victòria als penals
Era hora de jugar-s’ho tot a cara o creu en els penals. L’emoció a
Mestalla estava assegurada. Amb Ruud Hesp i Roa sota els pals, el porter holandès del Barça va
aturar el penal decisiu de l’exblaugrana Eskurza, aturada que després de 16 llançaments de
penals donava la victòria als de Van Gaal. Aquell dia a Mestalla el Barça passava a la història per
ser tricampió (ja que havia guanyat la Supercopa d’Europa, la Lliga i la Copa del Rei) i per
coronar-se com a Rei de Copes.
Retorn a Mestalla
Deu anys després d’aquella gesta, els blaugranes tornen a Mestalla, en el mateix
context de Copa, i tot i que no es tracta de la final real, el Barça es juga el pas a la final de
la competició del KO a l’escenari en què es va convertir en l’equip més llorejat de la
competició copera, títol que encara no li han pres.