08.05.2008 21:05

El tècnic de la segona Champions

Jésús Carrillo

Frank Rijkaard, el quart entrenador que més temps ha estat dirigint el primer equip de futbol, després de Johan Cruyff, Jack Greenwell i Marinus Michels, passarà a la història com el tècnic de la segona Champions.

En les cinc temporades que ha estat al capdavant del primer equip, Rijkaard ha sumat un palmarès força complet amb 1 Lliga de Campions, 2 títols de Lliga i 2 Supercopes d’Espanya. Sens dubte, un balanç que queda en la història del barcelonisme, que sempre recordarà la seva correcció, la seva amabilitat i la seva implicació amb el projecte del club.

Projecte nou i engrescador

L’exseleccionador d’Holanda i exjugador de l'AC Milan i Ajax va ser presentat per Joan Laporta l'estiu del 2003, després dels comicis electorals. L'aposta tenia una certa dosi de risc, per la seva inexperiència a la banqueta d’un club de les dimensions del Barça. Amb tot, en el seu pimer any, Rijkaard va situar l'equip com a subcampió –amb un lloc assegurat a la Champions-, després de quatre anys de sequera de títols i amb constants canvis d’entrenador i de sistemes de joc.

La primera Lliga

La segona volta de l’anterior temporada va deixar un molt gust de boca per a tots els socis i seguidors. Els fitxatges de Deco, Eto’o, Edmílson, Sylvinho, Larsson, Giuly i Belletti van aportar la dosi de qualitat necessària per guanyar la Lliga sense gaire oposició. La plantilla de Rijkaard va ser campiona tres jornades abans del final de la Lliga, com a equip més golejador i el menys golejat. A la Lliga de Campions, l'equip va caure a la ronda de vuitens de final davant el Chelsea.

L’any del doblet

La següent temporada, amb només dues incorporacions (Van Bommel i Ezquerro) el barcelonisme va viure el moment més àlgid de l’època Rijkaard. Els títols de la Lliga, segon consecutiu, i de la Lliga de Campions van fer que el mes de maig del 2006 passi a la història blaugrana. Però més enllà dels títols (també es va aconseguir la Supercopa d’Espanya davant el Betis), queda en el record moments destacats com el 0-3 al Santiago Bernabéu o la victòria a Stamford Bridge (1-2).

A prop de tot

La temporada 2006/07, el FC Barcelona era el rival a batre per part de tots els equips de la Lliga i de la Champions. L'exercici va començar bé, amb la Supercopa d'Espanya aconseguida contra l'Espanyol, però aquell va ser el seu últim títol de blaugrana. Dies després l’equip va perdre la Supercopa d’Europa davant el Sevilla a Mónaco i al final del 2007 es va deixar escapar el Mundial de Clubs contra l'Internacional de Porto Alegre. Dos mesos més tard, tot i el lideratge a la Lliga, el Barça era eliminat pel Liverpool a la Champions.

Un mal partit a Getafe, corresponent a la Copa del Rei deixava el Barça fora de la final, mentre a la Lliga es començava a perdre la diferència favorable respecte al Reial Madrid. Finalment, l'equip de Rijkaard, que no va poder comptar ni amb Eto'o ni amb Messi durant bona part de l'exercici, va acabar en segona posició, amb els mateixos punts que els campions.

Cinquè i últim any

Amb quatre jugadors nous i amb un prestigi inqüestionable (Henry, Gaby Milito, Touré Yaya i Eric Abidal), el tècnic afrontava aquesta temporada amb l'objectiu d’oblidar el mal regust de l'exercici anterior i amb el repte de configurar un bloc potent. Però a la Lliga no s'ha aconseguit la regularitat necessària i a la Champions l'equip es quedava a un gol de la final, després de perdre a Old Trafford. A la Copa del Rei, després d’eliminar el Sevilla i el Vila-real, entre d'altres, l'equip va perdre contra el València i va quedar-se, per segon any consecutiu, a les portes de la final.