29.05.2008 09:57

Piqué: “L’afició estarà orgullosa de nosaltres”

Jaume Marcet

Després de quatre temporades lluny de Barcelona, Gerard Piqué torna al club que el va veure créixer: “Quan va sorgir l’opció va ser l’única que vaig triar perquè jugar amb aquesta samarreta és diferent de tota la resta”.

Gerard Piqué es defineix com un jugador que va bé de cap i que pot jugar de central i de migcampista i com un jugador que sent els colors del FC Barcelona per la seva condició de culer. En una entrevista exclusiva a Barça TV i www.fcbarcelona.cat el segon fitxatge de la temporada explica les seves expectatives i aspiracions, els seus records al futbol base blaugrana i les experiències viscudes des d’aleshores. Una primera aproximació a aquest defensa català i barcelonista declarat.

Què suposa per a vostè tornar al Barça?

“És un somni que tenia des de petit. Des que vaig néixer en sóc soci. Des de ben petit anava al camp i havia jugat a les categories inferiors, però als 17 anys vaig marxar i quan marxes saps que prens el risc de no poder tornar. Tornar ara és un somni fet realitat i el fet de jugar amb el Barça és una cosa que no puc explicar amb paraules. Serà molt bonic.”

En el seu cas s’uneixen la professió i els sentiments...

“Això és important perquè sentir els colors és una cosa que en el futbol d’ara és complicat i dóna la casualitat que ser de Barcelona, ser català i ser culer des de petit fa que senti els colors.”

Aquests anys que ha estat al Manchester United no ha deixat de mantenir el contacte i de viure el barcelonisme...

“Està claríssim que el segueixes a distància, però et deus a uns colors i has de ser professional. A la Champions volia que guanyés el Manchester perquè era jugador d’aquest club, però la Lliga espanyola sempre tenia el desig que la guanyés el Barcelona. Hi va haver un període en què el Barça guanyava a la Lliga i a la Copa d’Europa i jo el seguia com un culer més.”

S’havia plantejat en algun moment tornar al Barça?

“Un sempre deixa les portes obertes a tornar al Barça, però el moment no el pots escollir, quan t’arriba l’has d’aprofitar. El tren només passa una vegada. Quan va sorgir l’opció va ser l’única que vaig triar i que sortís com fos perquè tornar aquí, tornar a casa amb la família i jugar en aquest magnífic estadi és un plaer.”

Què ha canviat en aquests quatre anys en l’aspecte personal i futbolístic? És un Piqué diferent d’aquell que va marxar quan tenia 17 anys?

“Sí. Està clar que sóc molt diferent. Segueixo sent la mateixa persona, però hi ha moltes coses que canvien tant en l’aspecte personal com en el professional. Viure sol, anar a un país diferent, estar en un vestidor amb una cultura totalment diferent et fa créixer i aprendre coses. A més, al vestidor hi havia moltes estrelles, un equip que s’ha acabat proclamant campió d’Europa i això fa que jugar al seu costat t’ajudi a aprendre i créixer molt.”

Què ha significat per a vostè ser campió d’Europa?

“És tocar el cel. És un sentiment molt especial, és el màxim en l’àmbit de clubs i poder-ho ser tan jove significa molt per a l’equip, per a tu mateix i per a l’afició. És molt especial i espero repetir-ho al més aviat possible amb el Barça.”

Què ha après d’Alex Ferguson? És molt diferent del que estava acostumat aquí?

“La cultura és molt diferent. Professionalment a Espanya només he estat un any cedit a Saragossa i pots comparar entre un club i un altre. És veritat que hi ha distància entre un Manchester i un Saragossa. La relació que tenia Ferguson amb els jugadors era més de pare que d’entrenador. De fet, la funció de manager és diferent de la d’entrenador, una funció que allà exercia Carlos Queiroz, que preparava els entrenaments. Però el paper de Sir Alex Ferguson era més familiar, com vius i com et trobes dins el club.”

Va coincidir amb Messi. Té ganes de tornar a jugar amb ell?

“Sí, sí. Recordo que quan estava amb ell de joves la pregunta era si podria fer això professionalment. El que fa ara ja ho feia. Era un plaer jugar i estar amb ell.”

I el seu pas pel Saragossa és una experiència que pot anar bé?

“Sí, està claríssim. El futbol anglès i l’espanyol són diferents en les característiques i en la forma de jugar i és veritat que necessites una adaptació, i ja el sé d’estar aquí. Ja sé una mica de què va el futbol aquí.”

Milito. Ha parlat amb ell?

“Sí, sí. Es va lesionar i vam estar parlant. És un crac. Al Saragossa vam fer molta amistat. A la habitació anàvem junts i ens enteníem molt bé, com a persona és magnífic. Espero que es recuperi ràpid. És una peça bàsica.”

Pep Guardiola

“No el conec personalment però quan era jove i venia a veure’l a l’estadi era l’ídol del meu pare, que sempre em parlava d’ell, era un líder. Tenir un entrenador així és molt important. Hi ha confiança i entre tots guanyarem títols i l’afició estarà orgullosa de nosaltres.”

Hi ha aficionats que no el coneixen gaire. Com es definiria?

“1,90, molt alt. Vaig bé per dalt, puc jugar de central i al mig del camp, intento jugar la pilota des de darrere, que és una cosa que m’han ensenyat a Can Barça.”

Què creu que encara li queda per millorar?

“Sempre pots millorar tinguis l’edat que tinguis. Amb 21, l’experiència, he d’adquirir-ne més. Treballar amb les dues cames. Que la dreta sigui com l’esquerra. En l’aspecte tàctic i el tècnic sempre vas aprenent. Amb 35 anys grans jugadors sempre han dit que encara estan aprenent.”

Quines expectatives té vostè pel que fa als títols?

“Està clar que vinc amb fam. Si amb 21 anys no en tingués...
He guanyat la Lliga i la Champions amb el Manchester i si això ho pogués fer amb el Barça seria el màxim, perquè sóc culer. Seria un somni guanyar la Lliga, la Champions, tots els títols possibles. La gent et recorda sempre pel palmarès que has tingut.”