03.06.2008 10:21

Jorquera: “Hi haurà més competència”

Jesús Carrillo

El desembre de l’any passat, a San Mamés, el genoll dret d’Albert Jorquera es va trencar. Cinc mesos després, el de Bescanó ja veu el final del túnel més a prop i serà un dels tres porters del primer equip.

Jorquera ja es troba a l’última fase del seu procés de recuperació. Si els terminis es compleixen, i de moment així és, el porter blaugrana és ben a prop de tornar a sentir-se futbolista, ja que la seva recuperació va per molt bon camí. “Estic en el tram final -diu Jorquera- i cada dia em trobo millor i més animat. Ja he començat el treball de camp més fort, que inclou girs de genoll i, a més, ja toco pilota”.

La pretemporada

A mitjans de juliol començarà a caminar el Barça 08/09. “Crec que puc arribar, però molt justet respecte a d’altres companys. Les dates són les que són i si es compleixen els terminis arribaré a la pretemporada havent rebut l’alta pocs dies abans”. Una pretemporada on, a més de Víctor Valdés, es trobarà amb José Manuel Pinto al vestidor com a porter blaugrana. “Lògicament -explica Jorquera- això fa variar el panorama, ja que un jugador més, en el lloc del porter, fa que s’hagi de repartir tot. On abans n’hi havia dos, ara n’hi haurà tres, i a la porteria això és ben diferent. Per tant, hi haurà més competència”.

Rijkaard i Guardiola

Una altra de les diferències que Jorquera trobarà al vestidor la temporada que ve és l’absència, en primer lloc, de Frank Rijkaard, així com la presència de Josep Guardiola com a nou responsable. “Del míster - referint-se a l’holandès- em quedo amb la seva personalitat, amb la forma de portar un vestidor i amb la manera de fer les coses. Pel que fa a Guardiola, el cert és que no el conec com a entrenador, però sí que sé que es un home molt estudiós, i estic convençut que la seva tasca i la seva il·lusió ens portaran coses molt bones per al club.

El soroll que mai s’oblida

Com a d’altres futbolistes que ho han patit, el soroll del trencament del lligament encreuat anterior és inoblidable. “Sí, vaig sentir el famós ‘crec’ inconfusible, i ja sabia, a l’instant, que alguna cosa grossa tenia al genoll”. El porter de Bescanó comenta: “ Ja vaig dir als metges i als companys de la selecció que no patissin gaire, que era una trencadissa clara de l'encreuat”.