11.07.2007 16:16
Roger Garcia: “He estat un privilegiat”
Miriam Nadal
Posar el punt i final a una carrera, serveix per passar pel sedàs els records futbolístics mentre un en fa balanç. Roger Garcia, el més petit de la saga Garcia Junyent, ha decidit penjar les botes. Moment per utilitzar el retrovisor de la memòria.
“Crec que he estat molt privilegiat” subratlla en Roger, quan ha d’explicar en
trets generals la seva trajectòria futbolística; un trajecte que va començar als 9 anys a Can
Barça, deixant enrere els seus primers passos a la Mercantil de Sabadell.
Etapa al futbol base
El petit dels germans Garcia Junyent repassa –i recorda- amb
exactitud la seva etapa a les categories inferiors del Barça que el portarien a accedir, mitjançant
l’esforç i la il•lusió ben guionada al primer equip de Johan Cruyff la temporada
1994-95. Acostumat a un alt nivell d’exigència recorda que d’aquell aleví on va iniciar
els seus primers contactes amb l’esfèrica a Can Barça sols van arribar Albert Celades i ell.
“Jugar a les categories inferiors del Barça et fa que temporada a temporada passis un examen
i esperis cada estiu si arriba una carta que et diu que segueixes o no, per això els jugadors del
planter estem en ocasions més preparats que el jugador que ve de fora”, subratlla el
migcampista.
Repassant els seus passos pel planter cita alguns dels seus tècnics com Carmona, Joan Vilà,
Martínez Vilaseca, Asensi o el tècnic que el va dirigir al filial, Quique Costas.
Integrant de la Lleva del Mini
Roger Garcia Junyent va formar part de la Lleva del Mini; generació d’excel•lents
jugadors com Iván de la Peña, Toni Velamazán, el mateix Celades i Juan Carlos Moreno. Segons
l’exblaugrana, el grup humà va ser determinant perquè tots ells arribessin a l’elit:
“Érem un molt bon grup, amics, molt bona gent que amb una mirada, ens enteníem”.
Però aquella primera generació, en la seva primera temporada amb el primer equip va estar
marcada perquè, tot i practicar futbol a nivell molt competitiu, es va perdre en l’esprint
final de la temporada -en deu dies, apunta ell- la Copa del Rei, les possibilitats en Lliga i la
Copa de la UEFA. Moment en què, segons Roger, “els problemes venien de l’entorn”.
Tres etapes al Barça
Roger divideix en tres fases -tant com tècnics- el seu pas
pel Barça. Elogia el paper de Johan Cruyff, l’entrenador que el va fer debutar el 6 de maig
del 1995 contra el Deportivo. “És qui més m’ha ensenyat com a professional i està per
sobre dels altres pel que he vist després”. L’any amb Robson i l’etapa Van Gaal,
el mig considera que va pagar la factura de ser un futbolista que Cruyff havia descobert:
“Cadascú vol posar els jugadors del planter que veu ell”.
A l’Espanyol i al Vila-real
“No em sentia còmode amb la situació. Volia jugar. Si no jugues, et sents malament i no
acceptava la meva posició i per això vaig marxar”, remarca Roger. I per això, el sabadellenc
va fitxar per l’Espanyol, on va despuntar durant quatre temporades. Després de la seva etapa
blanc-i-blava, el futbolista va creure tant en el projecte del Vila-real que va moure’s de
Catalunya per engrosir el seu currículum futbolístic. Dues temporades al conjunt submarí, la
darrera marcada per la lesió al lligament encreuat anterior del genoll esquerre.
L’aventura holandesa
“A la Lliga holandesa hi ha molta afició i estic satisfet d’haver-hi anat. No es
viu igual però hi ha molta afició al futbol i molt fanàtica”, resumeix en Roger, mentre
relata com va sentir-se a les files de l’Ajax, el que serà el seu darrer conjunt i on va
lluir el dorsal 14 –de Cruyff- que ara l’entitat retira simbòlicament. I és que la seva
darrera temporada, el petit dels Garcia Junyent l’ha viscut a Amsterdam, pilotejant amb
l’Ajax; equip pel qual va optar pel futbol refinat que sempre l’ha caracteritzat.
I és que dotze anys després d’haver debutat a Primera amb el Barça, amb 30 anys i dues
lligues, una Supercopa d’Europa, una Supercopa d’Espanya i una Recopa a la maleta
professional, diu adéu. Al calaix, el títol d’INEF i projectes que necessita pensar per saber
quina aventura emprèn ara.