17.11.2007 10:54
Eduard Pujol
El secretari tècnic del Barça, Txiki Begiristain, analitza el moment que viu el primer equip. Insisteix en la recuperació de la intensitat defensiva i la mobilitat, aposta pel treball solidari i demana que la pilota torni a córrer amb velocitat.
Begiristain assegura que el cos tècnic té clar quines solucions ha d’aplicar per recuperar
l’estil de joc, que passen per la recuperació dels lesionats Eto’o, Deco i
Edmílson. D’aquesta manera, es garantirà la competència en totes les posicions de
l’equip.
Aquest és un cap de setmana sense futbol a la Lliga. S’agraeix una aturada per saber
on són?
"Sí. Per saber d’on venim, on som i on volem anar. En aquest sentit, estem tranquils
perquè creiem saber què passa i també com s’ha de resoldre."
D’on venim?
"Venim d’anys molt bons i de crear un estil. Venim d’un gran futbol, que també ha
estat un futbol d’equip, en el qual no només era qüestió d’un o dos jugadors, sinó que,
bàsicament, era una qüestió col•lectiva."
A
Europa l’equip s’hi està movent sense gaires angúnies. Els setzens de final de
la Copa també estan encarrilats. El problema s’hauria de situar únicament a la Lliga?
"Més que parlar d’una competició ens hem de centrar en la manera com juga
l’equip. No es pot separar una competició de l’altra. Les sensacions que tenim són les
mateixes, tot i que els resultats han estat més positius en unes que en la Lliga. Hem patit més
fora de casa que a l’estadi, en part perquè el nivell de la Lliga espanyola és més fort que
el ens hem trobat als setzens de la Copa i que el ens podem trobar a la Champions, amb un Stuttgart
que va arribar amb problemes i amb un Olympique de Lió que també n’arrossegava. El que
canvien són els rivals. Amb els rivals que ens trobem al campionat de primera ens hem adonat que hi
ha mancances que produeixen desequilibri dins l’equip. És això el que hem de solucionar."
A Txiki Begiristain encara l‘estranya que, una setmana després dels elogis que
l’equip rep en derrotar el Betis i el Glasgow a l’estadi, de cop i volta es perdi a
Getafe i que la derrota es faci molt grossa i aparatosa? Aquests canvis sobtats són propis del
Barça? S’haurien d’evitar?
"El que passa és que aquests canvis no vénen de dins. L’anàlisi
que nosaltres fem no és la mateixa que es fa des de fora. La nostra és més freda. Nosaltres som
conscients que, malgrat que a casa fem partits bons, aquest equip té defectes. Nosaltres ja els hem
vist, aquests defectes, fins i tot quan les coses van bé. Aquesta és la raó per la qual. després
d’un partit en què les sensacions són estranyes i dolentes —com va ser el partit de
Getafe—, el que cal és posar-se molt seriosos, perquè de manera immediata hem
d’intentar tornar al futbol que hem estat capaços de fer els últims anys."
Des de dins mai s’està ni tan eufòric ni tan pessimista com l’entorn.
"Si ens referim al cas concret de fa dues setmanes, el Barça estava a les portades i es deien
coses com “Trío de ases”, “Vaya trío”, “Quina meravella”,
“Això ja està”. Nosaltres érem conscients que no, que el futbol del Barça no era tan
fluid com volíem, que la velocitat de la pilota no era o no és tan alta com abans. Per això,
l’anàlisi final que fem es basa en el treball i en la millora del que Rijkaard ja ha apuntat.
Una de molt clara és la falta de mobilitat i, una altra és el treball. I, si es vol ser més
concret, la intensitat defensiva."
S’ha de parlar de crisi?
"A mi em sembla absolutament desmesurat. Estem a temps de corregir-ho tot. El que també és
cert és que per corregir-ho ens aniria bé tenir tota la plantilla al complet. És a dir, per
solucionar aquest tipus de problema el millor remei és la competitivitat, i aquesta competitivitat
s’ha de generar des de dins. I només es pot generar des de dins si tots els components de la
plantilla estan a disposició de l’entrenador."
El retorn de Deco, Edmílson i Eto’o són bàsics per redreçar la situació?
"És molt important que tornin. I no parlo de l’aspecte individual
del jugador sinó de la possibilitat que l’entrenador pugui triar la millor alineació
possible, el jugador que està més en forma i el que compleix amb els mínims que s’han de
demanar a un jugador del Barça, il•lusionat amb la nostra idea de futbol. Això vol dir
moviments, profunditat, mobilitat, treball, el fet que, si perds la pilota, has de recuperar la
posició... Són una sèrie de coses que s’han de donar. El tècnic decidirà qui fa jugar en
funció de qui respongui a aquestes exigències i de qui ho faci amb més qualitat."
En partit de Lliga, el Barça no perd a l’estadi des del 5 de febrer del 2006. Aquesta
fortalesa predisposa els rivals a assumir un paper més feble?
"Més febles, no. Però més endarrerits, assumint menys riscos i amb uns defenses que pugen
menys del que ho farien en altres circumstàncies, sí. Això ens ho fa més fàcil. A més, hi ha un
altre gran avantatge, que és que, al Camp Nou, els espais es fan grans i el nostre públic
també empeny."
El públic del Camp Nou és prou exigent amb l’equip? La gent del Barça ha
d’aplaudir només quan gaudeix?
"Al públic l’únic que li podem demanar és que vingui a
l’estadi, i ja ho fa. Que es diverteixin o no està a les nostres mans. Hem d’intentar
que els partits siguin divertits, amb espectacle, però sense perdre l’equilibri del nostre
joc, perquè tampoc hem de fer patir. Tot això ho hem d’aconseguir nosaltres. Que el públic
animi perquè el que veu li agrada, que s’ho passi bé veient-nos jugar i que després
se’n vagi a casa content perquè el Barça ha fet un gran partit."
Els elogis a mig l’estiu, a la pretemporada, van fer mal a un vestidor que, després
de l‘última temporada, s’havia marcat com a premissa de bon funcionament
l’autoexigència?
"No. A la pretemporada no vam jugar contra grans rivals perquè així ho vam marcar. Els
resultats van ser bons, i el futbol també va ser el que esperàvem. Però, després, al setembre, la
competició és una altra cosa i ens ha portat problemes. Problemes, però no a l’hora de fer
una convocatòria, perquè sempre hem tingut prou elements, però sí per trobar el rendiment global de
la plantilla. Aquestes circumstàncies de lesions no les vam tenir a l’estiu, i ara les hem
tingut."
Aquests dies des de l’entorn s’han proposat nous entrenadors, canvis en tots
els àmbits, fitxatges i reforços. Aquestes llistes magnifiquen les turbulències d’un club que
necessita tranquil•litat o hi ha alguna cosa de cert?
"La tranquil•litat te la guanyes tu mateix, i te l’has de guanyar amb un bon
rendiment. A partir d’aquí, jo no entraré a opinar si per vendre més hem de dir noms o no
n’hem de dir. És evident que, com a club, constantment treballem en jugadors, però ara les
circumstàncies ens diuen que no hem de fer res si parlem del mercat d’hivern. Tot i saber que
durant un mes i deu dies Eto’o i Touré poden estar fora, estem tranquils amb aquesta
plantilla. Creiem que no cal fer res tal com tenim la plantilla, amb una sèrie de jugadors
lesionats que s’estan recuperant. Pel que fa als entrenadors, encara estem més tranquils. Ho
estem perquè els tenim la confiança que s’han guanyat i perquè cada dia tinc la sort de
parlar-hi. Sé què pensen i hi estic molt d’acord. Sé què volen fer i també hi estic molt
d’acord. Ara bé, també és veritat que, per fer el que pensen, necessiten tots els jugadors de
la plantilla."
La paraula “solidari” s’ha posat de moda aquesta setmana després de les
declaracions del capità, Carles Puyol. El secretari tècnic del Barça continua parlant de
solidaritat. Part de la solució de la situació actual passa per fer-se forts en la defensa del que
representa aquest paraula?
"Absolutament. És bàsic. També podem parlar d’esperit col•lectiu. No podem
oblidar que es tracta d’un esport de grup. És un tòpic, però el futbol és un esport de grup
en què necessites el company. Aquest esperit col•lectiu és el que hem de recuperar, sobretot
quan parlem d’equilibri, que és quan perdem la pilota."
Quan eres jugador del Barça es parlava de les famoses ‘vaques sagrades’ del
vestidor. És bo que n’hi hagi? Tothom ha de tirar el carro de la mateixa manera? Aquell era
un futbol diferent al d’avui?
"‘Vaques sagrades’ és un terme que ara també es pot aplicar. No només durant la
setmana, sinó en el partit. És evident que, davant d’una situació, complicada saps que a la
plantilla hi ha uns referents. La resta de companys els miren i els busquen. Amb la mirada els
estàs dient: “Si us plau, treu-me d’aquí, tu que tens aquesta capacitat, o
l’experiència, o el lideratge. Amb això i amb la qualitat que tens, has d’intentar
treure’ns d’aquest problema”. Aquestes coses passen en un partit i, quan els
resultats no són els esperats, l’equip s’ha d’agafar a alguna cosa i els jugadors
que són referència han d’assumir aquesta responsabilitat."
Les pròximes sortides són a Lió, a Europa, i als camps del València i l’Espanyol, a
la Lliga. L’any passat es van perdre el partits a Mestalla i a Montjuïc. Aquest any seran un
bona prova per avaluar les possibilitats reals de l’equip o ja no creieu en exàmens i en
anàlisis de tot o res?
"Jo estic més a favor de recuperar les sensacions que teníem una mica perdudes i que hem de
tornar a veure, més que no pas del resultat d’un partit. A la Copa, a Alcoi, ja vam recuperar
la sensació d’equilibri, de les línies juntes, del treball defensiu, de la intensitat
defensiva. Això és el que jo vull veure, independentment del partit que sigui."
Perquè, tot i ser al camp d’un Segona B, on, a vegades, al FC Barcelona tampoc li han
anat gaire bé aquest tipus de partits, consideres que la lectura del partit és positiva?
"Sí, sí. Parlo de les petites sensacions que es tenen veient el partit. Si això es
consolida, no em fa por anar a Montjuïc, no em fa por anar a València, no em fa por que vingui el
Madrid. Si hi ha mobilitat i intensitat, i la velocitat de la pilota és molt més alta, si és això
el que veig, ja puc estar tranquil, perquè anirem a qualsevol camp i guanyarem, i estarem a casa i
guanyarem. Sempre hi ha partits que no surten bé, però tindrem la tranquil•litat que, amb la
qualitat que tenim, podrem guanyar el pròxim compromís."
Un últim apunt: el Nadal blaugrana serà un Nadal feliç? Tres dies abans hi ha el partit
contra el Madrid...
"Jo tinc tota la confiança i moltes esperances que això anirà molt bé, perquè la plantilla és
molt completa, els tècnics estan molt ficats en la feina i, amb aquests elements, i amb el fet que
estem recuperant la competitivitat, jo crec que també recuperarem els resultats, el bon futbol i
que la gent estarà contenta i orgullosa de veure aquell Barça espectacular, però també treballador,
que pateix, que sap patir contra un rival que és fort."
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
Hem parlat del paper cohesionador i, alhora, de competència que pot generar el retorn dels lesionats Eto’o, Deco i Edmílson. A la plantilla també hi ha uns elements nous, que són els més joves: Bojan i Giovani. Quin paper han de tenir aquests nanos?
"És una sort tenir aquests jugadors de 17 i 19 anys i que els puguem anar formant sense haver de
cedir-los a un altre equip, gràcies a una plantilla molt competitiva, forta i de molta qualitat.
Tenim la sort que aquests jugadors els podem anar formant al nostre ritme. I estan responent a
totes les expectatives. Per una circumstància com la lesió d’Eto’o estan jugant molts
minuts, tenint en compte l’edat i que estan al Barça. El seu rendiment està sent molt bo.
Giovani ens dóna molta profunditat, està molt fet, té un cos per patir el xoc, i Bojan té un talent
innat que demostra cada vegada que surt. Els moviments que fa són perfectes i la intuïció per saber
on arriba la pilota la té al màxim. Per totes aquestes raons, estem molt contents i esperem que
puguin continuar aprenent dels futbolistes que tenen al costat, que són grans jugadors, tots
mediàtics i tots estrelles."
Al Barça el cas d’aquests dos jugadors li arriba en un bon moment, perquè
anteriorment hi ha hagut l’experiència de Messi i, per tant, ja sap com els ha de
tractar?
"Sí. El que passa és que no han d’assumir gaires responsabilitats. L’equip no pot
dependre només d’ells. Aquest és el cas més clar de qui són les ‘vaques
sagrades’, de qui són els que la resta miren perquè això funcioni. És a dir, que no
se’ls ha de donar tota la responsabilitat perquè, tot i que crec que la podrien assumir, no
seria just. No ho seria ni per l’edat ni pel temps que fa que són al futbol d’elit. Al
seu costat sí que tenen futbolistes que han de complir amb aquesta funció que el Frank defineix com
a funció d’educadors. Tu pots educar un jugador, però el primer que has de fer és complir tu
mateix. Això és una mica el que tenen: treballen amb aquests grans educadors que, alhora, també han
de complir."
A mig camí entre els grans educadors i els nanos en procés de formació, per edat encara hi
trobaríem Messi...
"Sí, però el que passa és que Messi ha fet una pujada impressionant."
A Messi ja no se l’ha de protegir?
"Jo crec que no. També estem d’acord que Messi encara no ho sap tot. Evidentment, encara
no ho sap tot en el món del futbol i tampoc en la qüestió d’estar dins d’un equip. Ha
de continuar aprenent, però sí que és veritat que, en personalitat, en capacitat per liderar un
atac, per assumir responsabilitats, ja ho ha fet, ja ho està fent."
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona