23.12.2007 11:21
Debutants, però no tant
Sergi Nogueras
Els quatre fitxatges i les tres noves incorporacions del planter ja saben què és guanyar el Reial Madrid.
Són la novetat, i això ja els converteix en el centre d’atenció de bona part de les mirades.
Per a ells, aquest és el seu primer Barça-Madrid com a protagonistes, però ja saben el que és
enfrontar-se a l’equip blanc en partit oficial. Ja sigui amb l’Arsenal,
l’Olympiacòs, l’Olympique de Lió o el Saragossa, Henry, Touré, Abidal i Milito han
aconseguit guanyar els madridistes, i ho han fet, a més, exhibint la seva enorme qualitat.
Un clàssic sense fronteres
El clàssic és un partit que no té fronteres, i els quatre jugadors que aquesta temporada han
arribat a l’equip viuen amb una motivació especial el fet de formar part d’un
espectacle que tantes vegades han seguit per televisió. De ben joves van viure la rivalitat entre
el Barça i el Madrid des de la distància. Ara ho fan des de primera fila.
El Barça-Madrid des de la distància
“Dels Barça-Madrid recordo especialment el 0-3 al Bernabéu, amb els dos gols de
Ronaldinho i el d’Eto’o. Al Madrid hi jugava Zidane”, recorda Abidal. Lluny de la
tensió, aquell partit el va veure a la televisió des del sofà de casa seva, a Lió, “tot
menjant unes crispetes”.
Milito, en canvi, recorda el seu primer Barça-Madrid com a espectador el de l’any de
Ronaldo, seguint-lo des de l’Argentina.
Pel que fa a Henry, n’aporta un de poc habitual per un fet personal: “Un
Barça-Madrid que em ve a la memòria és el de la temporada 97/98, en què el Barça va guanyar 3-0 amb
un gol de Sonny Anderson. Ja havia vist altres clàssics abans, però amb Anderson hi havia coincidit
abans al Mònaco, i conèixer un dels protagonistes va fer que se’m quedés gravat”.
Però qui va més enrere és Yaya Touré, el qual, en una prova de l’abast mundial
d’aquests partits, recorda com els seguia a la televisió des de casa seva, a la Costa
d’Ivori, quan només tenia 9 anys: “He vist molts partits Barça-Madrid per televisió.
Recordo bé el de l’any passat, que va acabar 3-3, i també el 0-3 amb els dos gols de
Ronaldinho i el d’Eto’o, que vaig seguir des de Grècia, on estava jugant. També vaig
veure de molt petit el 5-0 amb els gols de Romario. Llavors encara vivia a Abidjan, i no em podia
imaginar que acabaria jugant un clàssic”.
Els seus enfrontaments amb els blancs
Abidal:
El 3-0 a Gerland
“En aquells enfrontaments el Reial Madrid tenia un bon equip amb bons jugadors.
Venien amb mentalitat guanyadora, però nosaltres en vam tenir més. El més important és sempre el
conjunt. En aquells partits vam demostrar que, si tots estem bé, tot va endavant”.
Milito:
“De tots els partits que he jugat amb el Saragossa contra el Reial
Madrid, me’n quedo dos: la final de Copa que es va jugar a Montjuïc i el 6-1 a les semifinals
de Copa a La Romareda. Especialment, la final de Copa, perquè va suposar un títol. Vam haver de
remuntar i vam guanyar 3-2 a la pròrroga amb un gran gol de Galletti”.
Henry:
“Aquells van ser els meus dos primers partits contra el Reial Madrid. A més, a
l’anada vaig marcar aquell gol que va fer que fos un gran dia. En el moment de marcar-lo jo
no ho sabia, però finalment aquell 0-1 va ser el que ens va donar la classificació, ja que a la
tornada, a Highbury, vam empatar 0-0”.
Yaya Touré:
“Al partit al Pireu vaig fer la passada del primer gol a Rivaldo. Abans,
Konstantinou havia marcat amb el cap. Vam acabar guanyant 2-1. Com sempre en aquell estadi, vam
jugar en un grandíssim ambient, i l’Olympiacòs es va merèixer guanyar”.