05.01.2009 10:00
Un equip amb moltes llengües
Sergi Nogueras
Entre els 24 jugadors del primer equip del Barça s’apleguen 17 parles diferents. Gudjohnsen, amb vuit idiomes diferents, és el més poliglot de tots.
El 2008, que tot just ens acaba de deixar, va ser declarat per la Unesco l’Any Internacional
de les Llengües amb la finalitat de fer una crida per a l’ús i la protecció de les diferents
parles i en especial aquelles en perill de desaparició. Els diferents idiomes serveixen per a la
comunicació intercultural i un bon exemple d’això en podria ser la plantilla del Barça.
24 jugadors d’11 nacionalitats diferents
En el vestidor blaugrana hi conviuen diàriament 24 jugadors de fins a 11
nacionalitats diferents. A banda dels jugadors de la casa també n’hi ha de l’Argentina,
l'Uruguai, el Brasil, França, Bielorússia, Islàndia, Mali, Costa d’Ivori, Camerun i Mèxic.
Com a qualsevol grup humà, la comunicació és bàsica i amb tots aquests orígens diferents, les
llengües que s’usen són força variades.
Si tenim en compte, a més, que la carrera d’alguns d’aquests jugadors del Barça
els ha fet passar per altres països, el nombre d’idiomes que entren en joc augmenta de manera
considerable. Per exemple, entre tots els jugadors del primer equip podem trobar fins a 17 idiomes
diferents. A banda del castellà, el català, l’islandès, el portuguès, el francès i el rus, a
la plantilla blaugrana hi ha futbolistes que parlen o tenen un nivell bàsic d’anglès, italià,
alemany, holandès, danès, serbi, croat, grec, crioll, bambara o diola.
Comunicació variada
Tota aquesta barreja lingüística i cultural i els diferents orígens dels
jugadors fa que alguns es comuniquin entre ells en llengües ben diverses. Per exemple, entre els
jugadors del planter la conversa és, evidentment, en català o en castellà. Hleb i Touré són un cas
curiós, ja que entre ells parlen sovint en rus, atès que l’ivorià el va aprendre durant la
seva estada a Ucraïna. Márquez parla en anglès amb Gudjohnsen i Henry perquè es van conèixer
parlant en aquesta llengua i ho fa amb francès (cal recordar que va arribar al Barça provinent del
Mònaco) amb els jugadors africans i Abidal.
Precisament Henry i el mateix Abidal usen a vegades el crioll per comunicar-se. Aquesta és
una llengua que es parla a Martinica i Guadalupe, d’on són originàries les famílies
d’aquests jugadors. Però segurament el cas més singular el representarien Keita i Touré. El
malià parla el bambara, una de les llengües més importants del seu país, mentre que Touré té un bon
nivell de diola, una llengua pròpia de la seva regió a Costa d’Ivori. Doncs bé, aquestes dues
parles tenen força punts en comú i es poden entendre entre ells usant cadascú la seva variant
lingüística.
Els poliglots
El cas més destacat és el d’Eidur Gudjohnsen. L’islandès és un autèntic poliglot. A
banda de la seva llengua materna també parla el castellà, l’anglès, l’holandès i
l’alemany (aquestes dues últimes les va aprendre durant la seva època al PSV Eindhoven). A
més, entén el català, el francès i el danès. Aquest últim el va estudiar durant tres anys a
l’escola a Islàndia, on era obligatori, ja que el seu país havia estat colònia danesa. Pel
que fa al francès, el va aprendre a Bèlgica, on hi va viure mentre el seu pare, també futbolista,
jugava a l’Anderlecht. No gaire lluny hi trobem Thierry Henry; a banda de la seva llengua
materna (el francès), també parla l’italià (el va aprendre en la seva etapa a la Juventus),
el castellà, l’anglès i el crioll, a banda d’entendre bé el català. O Sylvinho, que a
banda del portuguès, l’anglès i el castellà, ja comença a iniciar-se amb èxit en el català en
algunes respostes als mitjans de comunicació.