12.02.2009 10:24
Manel Tomàs
Avui dijous es compleixen vuitanta anys del debut del Barça a la Lliga espanyola, que va tenir lloc el dimarts 12 de febrer del 1929 al Sardinero davant el Racing de Santander.
Aquella primera edició de la Lliga es va jugar fins al 30 de juny del 1929 i el Barça es va
proclamar campió després d’un colze a colze emocionant amb el Reial Madrid que no es va
resoldre fins a la darrera jornada.
Dos dies més tard
La primera jornada de la primera Lliga de la història l’havien jugat la resta
d’equips el diumenge 10 de febrer, però el Racing-Barça s’havia posposat dos dies per
haver disputat el conjunt càntabre el 9 de febrer el seu darrer partit de classificació a la
Primera Divisió davant el Sevilla. Malgrat la transcendència del matx, aquell dimarts el Sardinero
va presentar una assistència escassa a causa de la pluja que va caure profusament durant tota la
tarda i que va deixar el terreny de joc en condicions deplorables. A la banqueta local seuria
l’irlandès Patrick O’Connell, que posteriorment, durant el període 1935-38, esdevindria
entrenador del Barça. Per part dels blaugranes el tècnic era el català
Romà Forns
, antic jugador del club als anys 1903-13.
Domini del Barça
El partit es va caracteritzar per les alternatives en el joc i la major tècnica dels
visitants, que a la llarga acabaria imposant-se. Es va arribar al descans sense que el marcador es
mogués. A la represa el Racing va intentar imposar el seu ritme, però els contracops blaugranes van
ser cada cop més perillosos. Va ser així com al minut 53 Parera va marcar el primer gol de tret ras
en aprofitat una passada en profunditat de Samitier. El mateix Parera va aconseguir el segon gol a
tres minuts del final en aprofitar una errada del porter local Raba.
Superiors, malgrat les baixes
Es consumava així un triomf en tota justícia, ja que el Barça es va mostrar en línies
generals molt més experimentat i incisiu en atac, mentre que el Racing va ser inoperant a
l’hora de crear ocasions de gol. A més, l’equip barcelonista va tenir el mèrit de saber
sobreposar-se a les moltes baixes que va patir de jugadors titulars (Walter, Piera, Guzmán, Arocha
i Sastre), la qual cosa va obligar Forns a improvisar una alineació molt peculiar, amb
l’astre Samitier de defensa. ’Sami’ va complir amb escreix a aquesta demarcació i
l’habitual davanter i figura de l’equip va imposar el seu joc científic i sòlid fins a
avorrir als davanters locals.
En acabar el matx, l’expedició barcelonista va rebutjar unes invitacions de
l’associació local de premsa i dos teatres de Santander per a assistir a uns balls de
Carnestoltes. La mateixa nit del dimarts el Barça va emprendre el viatge de tornada en tren en
direcció a Sant Sebastià, on va arribar l’endemà a la nit.
Un campionat apassionant
Amb la seva victòria al Sardinero el Barça va començar amb
bon peu la nova competició de la regularitat, però ben aviat les coses es van tòrcer. A la segona
jornada l’equip barcelonista va caure derrotat a les Corts davant el Reial Madrid (1-2) i es
va entrar en una dinàmica negativa que fins i tot va portar com a conseqüència la dimissió del
president
Arcadi Balaguer
, el 23 de març del 1929.
Reacció des de la banqueta
El seu successor,
Tomàs Rosés
, va decidir canviar l’entrenador Romà Forns per l’anglès
James Bellamy
. Aleshores el líder era el Reial Madrid, amb set punts d’avantatge sobre el Barça. El
canvi va ser fulminant, ja que l’equip barcelonista va guanyar nou dels onze partits que
restaven per a la finalització del campionat i va empatar els altres dos. Finalment, el Barça es va
proclamar campió de la primera Lliga de la història, amb dos punts d’avantatge sobre el Reial
Madrid i cinc sobre l’Athletic Club i la Reial Societat. Al capdavall, la victòria sobre els
madridistes a Chamartín (0-1) a la segona volta va esdevenir decisiva.
Fes clic aquí per accedir a més continguts històrics
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona