
05.03.2009 18:10
Jordi Clos
L’entrenador Pep Guardiola ja sap el que és disputar el partit decisiu del torneig del KO. En la seva etapa com a jugador, el Barça hi va arribar tres cops. Per diferents motius, guarda aquelles gestes en un lloc privilegiat de la seva memòria.
El curs posterior, amb Bobby Robson com a tècnic, el club
es tornaria a plantar a la final de Copa. En aquesta ocasió el rival era el Betis i
l’escenari, el Santiago Bernabéu. Novament, el campió es decidiria a la pròrroga i aquesta
vegada la sort somriuria al Barça (3-2). Figo (2) i Pizzi van fer inútils els gols del conjunt
andalús, que es va avançar per dues vegades per mitjà d’Alfonso i Finidi. Pep Guardiola va
ser l’amo i senyor del centre del camp i va assistir cap a Pizzi perquè marqués el 2-2 que
portava al temps extra. La Copa del Rei va ser el colofó d’un any en què ja havien entrat a
les vitrines del Museu la Recopa i la Supercopa d’Espanya.
Louis van Gaal agafaria les regnes de l’equip la temporada següent
i, com els seus dos predecessors en el càrrec, guiaria el Barça fins a la final de la Copa
(l’última fins avui). Va ser la campanya més dura per a Pep Guardiola com a futbolista, ja
que va patir una greu lesió als isquiotibials que el mantindria molts mesos inactiu. Per tant, es
va perdre aquell partit contra el Mallorca a València en què el porter Ruud Hesp, als penals, va
convertir el Barça en Rei de Copes. El capità viuria allunyat dels terrenys de joc un doblet -Lliga
i Copa- que feia quatre dècades que no es produïa.
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona