28.03.2009 12:10
Berta Brau
El lateral brasiler ha guanyat protagonisme després de la lesió d’Abidal. En una entrevista a Barça TV i www.fcbarcelona.cat, Sylvinho repassa el seu estat de forma i el futur immediat d'un equip que encara opta a tot.
L'entrevista mostra el Sylvinho que tots coneixem. Una persona afable, oberta, que s'expressa
amb claredat. I és així com afirma que està, “content amb l’equip i amb mi”.
A més, creu que el Barça tindrà “moltes oportunitats per passar l'eliminatòria” davant
el Bayern.
Sempre ha dit que és un jugador a qui li agrada treballar a ple rendiment. I ara està
en un moment fantàstic.
“És cert. Jo crec que cadascú té una manera d'encarar
les coses i el temps, sobretot aquests últims quatre anys, m'ha ensenyat a gestionar una mica
millor aquestes situacions. Sabem que la temporada és molt llarga i un que està treballant bé
tindrà un tram de la temporada en què li toqui jugar més partits i que l'equip i l'entrenador el
necessitin. Jo crec que el treball honest és esperar, estar al costat l'equip i els companys i
estar a punt en el moment que et toqui. Cal estar preparat, sigui al principi, al mig o al final de
la temporada, i cal rendir. A partir d'aquí estic molt content amb el treball.”
Des que Abidal es va lesionar, està jugant molt. Com se sent, ara que és titular
a la Lliga? Es faria alguna crítica?
“De crítiques a fer, sempre n’hi ha. En molts aspectes estic molt content fins
aquest moment. És cert que falta temporada i queda el més bonic i el més important. Però si he de
fer una anàlisi, diria que estic content de l'equip i de mi. A més, en aquest últim tram he pogut
jugar i guanyar confiança. Crec que ha estat molt bo poder jugar aquests partits, rendir i fer les
coses bé. Els companys acaben confiant més en tu i el míster també.”
Parla de confiança. Per a molta gent és sinònim de compromís. Fa cinc anys que juga
aquí sense deixar de treballar ni un sol dia.
“Sí. Crec que el temps m'ha ensenyat a gestionar aquest tipus de
situacions. És més normal, desgraciadament, que un futbolista una setmana o un mes llanci la
tovallola perquè en determinats moments abaixa el nivell o psicològicament es deixa portar. Aquests
últims anys m'han ensenyat això i jo sempre he estat un futbolista que ha volgut participar de tots
els minuts. A poc a poc, el temps m'ha ensenyat coses i, si puc, també intento ajudar un
futbolista, el company que tingui al costat, explicant-li coses i animant-lo. Jo crec que és
important poder ajudar el company i poder fer-lo tornar al grup. A partir d'aquí, ho faig perquè em
surt de dins i m'encanta fer-ho.”
Un veterà com vostè, com veu l'equip de cara al tram final? Perquè queda un mes i mig
bastant dur.
“Com que sóc veterà, ja he vist el calendari. Ja he vist tots els partits. Si seguim i
fem les coses bé contra el Bayern, que és una eliminatòria molt dura, i passem, sembla que jugarem
13 partits seguits, no pararem. Necessitarem tota la plantilla i el míster gestionarà això perquè
és una persona molt intel·ligent i també sap jugar amb això.”
Parlava del Bayern, un dels obstacles més importants que es trobaran per poder
disputar aquests 13 partits. Com ho veu?
“Bé. El petit desavantatge que tenim contra el Bayern
o qualsevol altre rival és jugar el segon partit fora de casa. Però això tampoc pot ser un senyal
que ja està fet. No, l’eliminatòria està molt oberta. És un rival molt dur, perquè és un
equip alemany, un equip sempre molt positiu, molt fort i que no es rendirà en cap moment.
Físicament són molt forts, però crec que en el primer partit al Camp Nou podem treure una bona
renda. També crec que a la mínima els podem complicar la vida en el partit de Munic. És a dir, que
serà una eliminatòria molt oberta, molt complicada, molt física, amb molt bons jugadors al camp.
Serà una eliminatòria difícil, però disposarem de les nostres oportunitats per poder passar.”
La filosofia que defensa Guardiola és la d'anar partit a partit. És la més encertada per
afrontar aquest últim tram de Lliga?
“Al futbol no et queda cap altra opció. Una badada, una setmana fluixa de treball, i
quan vols tornar a recuperar el ritme ja no pots. El rival et pot fer molt mal. Per això és la
filosofia, no només de Guardiola, sinó de tots els entrenadors. Així es viu el futbol.”
Però no és inevitable pensar en els partits següents?
“Per descomptat que és inevitable tenir-lo al disc
dur, però serà més intel·ligent que sàpigues gestionar millor el tema i si volem ser campions de
Lliga no ens queda cap altra opció que guanyar partits. Cada partit de Lliga és com una final. No
hi ha un partit en què es pugui especular, gestionar i anar a mitges. Cal trepitjar a fons en tots
els partits. Sabem que hi ha la final de Copa, que hi ha el Bayern. Això està desat al disc dur per
al moment que toqui.”
Són optimistes amb vista a aconseguir un possible triplet? Se senten amb
forces?
“Som optimistes i treballem per aconseguir-ho. Que diguin que una competició pot fer
que tinguem més desgast físic és una paradoxa perquè tots volem arribar al més lluny possible en
cada competició. S'acumulen partits però cal tirar endavant. Som optimistes i volem
aconseguir-ho.”
Si l'equip s’ha de prendre aquest últim tram partit a partit, com s’ho ha de
prendre l’afició?
“És una part molt important que al nostre camp siguem encara més forts del que som.
Això, al rival el deixa més preocupat i és un avantatge. El públic està responent molt bé. Ens
donen molt de suport, ens ajuden, cada vegada som més forts.”
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
Des del seu punt de vista, com conviuen al vestidor la veterania amb la joventut dels nois
que estan començant, de 18, 19 o 20 anys, que els queda molt per veure, viure i gaudir?
“És una història dura i difícil. Primer, perquè me’n recordo molt del meu pare,
que em deia: “No te'n vagis a la platja, perquè et pots ofegar”. I jo, amb 15 anys, li
deia que jo anava on volia, que era fort, valent i amb tota la força del món. El tema comença una
mica aquí. Passen els anys, i avui, amb dos fills, m'adono que el meu pare tenia tota la raó del
món. Jo els dic als meus fills el mateix que em deia el meu pare. És una relació així, perquè un
jove amb 19 o 20 anys creu que pot amb tot i res el pot frenar. Però, a poc a poc, es pot parlar,
s'acosten a tu una mica i també reconeixen que es pot descansar, cuidar l'alimentació… En
definitiva, una pila de coses que l’ajudaran, perquè els futbolistes que arriben als 35, 36 o
37 anys i poden competir i allargar la seva trajectòria esportiva en clubs d'alt nivell són pocs,
perquè necessiten tota aquesta part. Ells se n’adonaran al final.”
Suposo que per això hi ha un ‘feedback’. Els veterans els podeu ensenyar coses
com el que deies de calmar-los, però ells també us poden ensenyar coses en el dia a dia?
“Sí, jo crec que es produeix un intercanvi, és veritat. Quan estàs obert a escoltar i
aprendre, sempre es pot aprendre. Jo mai abaixo les persianes, qualsevol noi de 17 anys, encara que
no em digui res, amb un gest o una mirada em pot ensenyar alguna cosa. Un veterà no sempre té
raó.”
Què es pot dir als joves com Bojan o Busquets en aquest tram tan important de la
temporada?
“Quan passen els anys, la gent va agafant més experiència ràpidament. És una bogeria,
joves amb 19 i 20 anys vivint moments com aquests, en un vestidor com el del FC Barcelona. Són
jugadors amb qualitat, per això són aquí. Que s’ho passin molt bé, que gaudeixin com nens,
però amb responsabilitat.”
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona