27.04.2009 11:12

Belletti: jugador del Chelsea, apassionat del Barça

Berta Brau

Es confessa adaptat a la nova ciutat i a l’equip i assegura que a Londres se'l “respecta més” pel seu passat blaugrana. Troba molt a faltar “el Camp Nou, la ciutat i sobretot l’afició”, però té clar que haurà de deixar els sentiments a banda.

Juliano Belletti va fitxar pel Chelsea l’estiu del 2007, després de tres anys molt profitosos a les files del FC Barcelona. Des d’aleshores el brasiler no ha tornat al Camp Nou. El sorteig de la Champions va voler que el Barça tornés a creuar-se en el camí de l’autor del segon gol de París. Belletti va acollir Barça TV i www.fcbarcelona.cat a casa seva per parlar del seu present i futur, però en el qual van tornar a aparèixer històries del passat.

Com està a Londres i al Chelsea? Completament adaptat o en procés de fer-ho?

“No va ser difícil perquè Londres és una ciutat increïble. D'altra banda, hi ha altres jugadors brasilers a l'equip i també portuguesos que parlen el mateix idioma que jo. El Chelsea també t’ofereix totes les condicions necessàries perquè et sentis bé aquí. És un gran club, tothom ho sap, amb grandíssims jugadors. He tingut molta sort d'anar a parar a un equip com aquest i a una ciutat tan increïble com aquesta”.

La seva família també s'ha adaptat bé a tot el que comporta un canvi d’equip i país?

“La veritat és que sí. He tingut el meu tercer fill aquí, a Londres. La meva dona també s'ha adaptat molt bé perquè ja havia viscut a Londres quan estudiava. Ara treballa de professora de Pilates. El meu fill Patrick de dos anys i mig també va a l'escola i li va fenomenal, hi està molt a gust. Crec que en gran mesura és perquè Anglaterra és un país que està molt preparat per acollir la gent de fora i fa que ens sentim còmodes. De fet, veig gent de tot el món per aquí i tots semblen estar molt contents”.

Com va anar el canvi a un equip amb el qual el Barça tenia una forta rivalitat com és el cas del Chelsea?

“La gent em respecta molt més per haver estat jugador del Barça. De fet, si no m'equivoco, el partit més important de la història del Chelsea va ser el 4 a 2 contra el Barça de fa tres o quatre anys a l'eliminatòria de Champions. La gent d'aquí respecta molt el futbol que fa el Barcelona, els seus jugadors, i això es nota. L'afició, els jugadors, els directius..., tothom parla sempre molt bé del Barça i del seu joc. Tots som conscients de la qualitat que tenen”.

Quins canvis hi ha hagut a la seva vida des que va deixar Barcelona?

“És diferent perquè allà jo no vivia amb els meus fills. Ara en tinc dos i visc per a ells. La ciutat esportiva del Chelsea és als afores de Londres, aproximadament a 30 minuts S'entrena quasi sempre al matí, les concentracions són semblants a les que feia el Barça. El que es nota és que aquí el futbol és molt més intens, és més cos a cos, els camps són més petits i els equips busquen més l'u contra u, pilotes a l'àrea, i això fa que el futbol sigui més difícil de jugar però no deixa de ser atractiu.

El que trobo força diferent són les aficions. Aquí tots els equips tenen uns aficionats que són uns apassionats dels seus clubs, com mai he vist, ni tan sols al Brasil. La gent d'aquí porta el futbol a la sang. No només a la primera divisió, sinó també a segona o a tercera. Crec que són la gent més apassionada pel futbol que he vist mai”.

També hi ha hagut canvis pel que fa la seva posició en el terreny de joc. Com s’hi troba?

“La veritat és que sí. Quan va arribar Scolari em va canviar de posició. Gràcies a ell ara ja no sóc lateral. Als 30 anys, em va canviar de posició i torno a jugar de migcampista com ho feia al Brasil. He marcat molts gols jugant en aquesta posició, tot i que al Chelsea és fàcil marcar gols amb els grans jugadors que té a les seves files. No sé si tornaré a jugar de lateral, però la veritat és que estic gaudint molt jugant al migcamp”.

Què significa per a vostè enfrontar-se al seu exequip?

“Et juro que no ho sé, no sé el que sento. A vegades penso a tornar al Camp Nou i no sé si és tensió, si és curiositat per com em rebrà la gent, si tinc ganes de guanyar el Barça que està fent un gran futbol... Se'm fa una mica estrany. Tinc sentiments una mica contradictoris. Escolto tots els jugadors del món dir que tenen ganes de jugar al Barça i jo hi he jugat tres anys i he guanyat la Lliga i la Champions. Per tant, he aconseguit fer realitat un somni que tenen molts jugadors, fins i tot grandíssims jugadors que han passat pel futbol mundial i no han aconseguit fer el mateix que jo al Barça. Estic enamorat del club, de la ciutat, sempre que tinc festa vaig a Barcelona. La veritat és que tinc ganes de veure què passa allà, però només ho descobriré el dia que vagi al Camp Nou i ho vegi tot un altre cop”.

Què va pensar en veure que el sorteig oferia la possibilitat d'enfrontar-se al Barça?

“No m'ho creia, la veritat. És una cosa que no esperes. Vaig sortir d'un club que sempre m'havia demostrat molt d’afecte, l'afició, la gent que hi treballa o treballava en el club, i ara jugar contra aquesta gent se’m fa una mica estrany. No sé, ja ho veurem, tinc curiositat per saber què passa”.

Recorda sovint el gol de París?

“(Abans de contestar riu i es queda en silenci, possiblement revivint aquell gol històric i les sensacions que se’n van derivar). Abans més. Quan vaig a Barcelona, ho faig tots els dies. Jo intento viure el present, el que està passant en el moment. L'any després de guanyar el títol hi pensava molt, l'any següent una mica menys..., però és veritat que a vegades aquest tema apareix de nou, entre els meus companys o el passen per la televisió.

Quan vaig a Barcelona faig una vida totalment normal, vaig a la farmàcia o al supermercat, i és en aquests moments quan em trobo amb l'afició barcelonista i ells sempre em comenten coses d’aquella final com "gràcies pel gol". De fet, el que més escolto són anècdotes de gent que es va emborratxar del tot aquell dia després del partit. Però és una cosa inoblidable, no només per al Barça, sinó per a mi també, perquè sóc un defensa i no és habitual que els laterals marquin gols, i encara menys fer-ho en una final i amb un gol tan important... És una cosa que portaré amb mi tota la vida”.

Com creu que el rebrà l'afició?

“No ho sé. He vist sovint exjugadors que es tornaven a enfrontar al seu exequip i la majoria no han estat ben rebuts. Són pocs els jugadors que han aconseguit sortir d'un club i mantenir una bona relació després. En el meu cas només ho podré saber el dia del partit, però pels missatges que rebo d'amics de Barcelona que em fan broma sobre el tema crec que no hi haurà cap problema o almenys això és el que espero”.

Manté el contacte amb els excompanys d'equip?

“No tant com abans. Ara estem bastant repartits, el Ronaldinho és a Milà, Thiago Motta també és a Itàlia, amb el Gènova, però m'envio missatges amb gent que treballava al club. Sobretot mantinc el contacte amb gent externa al club, la majoria brasilers, perquè n'hi ha molts allà. Vaig marxar de Barcelona però és allà on visc, perquè si tenim festa aquí, a Londres, anem a Barcelona. Durant les vacances també hi anem perquè és una ciutat increïble i m’hi trobo bé”.