06.05.2009 22:57
Cap a la sisena final
www.fcbarcelona.cat
El FC Barcelona disputarà a Roma la sisena final de la Copa d’Europa de la seva història. Els blaugranes intentaran aconseguir el seu tercer títol en la màxima competició del futbol continental.
Després de les finals guanyades a París i Londres, i amb el mal record de les derrotes a Berna,
Sevilla i Atenes, la final de Roma es presenta com una oportunitat immillorable per als blaugranes
d’ampliar el seu palmarès en la màxima competició continental.
La segona, a París (2005-06)
El Barça va aconseguir la segona Copa d’Europa de la seva història a
l’Stade de France de París. Després de dotze anys sense acudir a una cita d’aquesta
rellevància, els homes entrenats per Frank Rijkaard es van plantar a la final en què els esperava
l’Arsenal.
Al partit decisiu, el Barça va saber sobreposar-se al gol inicial dels londinencs anotat per
Campbell i, ja a la segona part, amb l’Arsenal defensant l’avantatge aconseguit amb
només deu homes, els gols d’Eto’o i Belletti van acabar atorgant la victòria als de
Rijkaard (2-1).
El final d’un cicle (1993-94)
El Dream Team de Johan Cruyff arribava a la final
d’Atenes amb l’objectiu de demostrar el poder futbolístic d’uns blaugranes que ja
s’havien anotat la competició feia dues temporades i acabaven d’aconseguir la seva
quarta Lliga consecutiva.
Tot i disposar d’un onze amb homes com Koeman, Guardiola, Stòitxkov o Romário, el Milan
de Capello va fer miques les il•lusions barcelonistes amb una dolorosa golejada (4-0). Els
gols de Massaro (2), Savicevic i Desailly van certificar la victòria dels milanistes i el final
d’un cicle victoriós dels blaugranes.
Arriba el títol anhelat (1991-92)
Després de perdre dues finals, el Barça va aixecar finalment
la Copa d’Europa al vèncer la Sampdoria al mític estadi de Wembley. En aquells moments, el
Dream Team blaugrana començava a gestar la seva llegenda i imposava el seu joc d’atac com a
referència a Europa.
Sota la batuta de Johan Cruyff, els blaugranes van saber deixar enrere l’infortuni
històric dels blaugranes en aquesta competició i es van imposar per la mínima amb un gol de falta
de Koeman a la pròrroga (1-0).
Una oportunitat perduda (1985-86)
Després de 25 anys sense disputar una final de la Copa
d’Europa, el partit decisiu disputat al Sánchez Pizjuán de Sevilla davant l’Steaua de
Bucarest es presentava com una oportunitat immillorable per conquerir la Copa d’Europa per
primera vegada.
Tot i això, després d’esgotar el temps reglamentari i la pròrroga sense anotar cap gol
(0-0), el títol es va haver de decidir des del punt de penal. Tot i la magnífica actuació
d’Urruti, que va parar dos dels quatre penals, a la capital andalusa va emergir la figura del
porter romanès Duckadam, que va aconseguir aturar tots els penals llançats pels barcelonistes.
Berna: la primera decepció (1960-61)
Després de cinc títols consecutius del Reial Madrid, Barça i
Benfica arribaven a Berna amb l’opció de trencar l’hegemonia blanca i aconseguir el
primer títol de la seva història en la màxima competició continental.
La sort, però, va girar l’esquena als homes entrenats per Enrique Orizaola. La coneguda
com a ‘Final dels pals’ – el Barça va estavellar fins a quatre pilotes als pals
quadrats del Wankdorg Stadium– va començar amb un gol inicial del blaugrana Kocsis, però els
gols d’Aguas, del porter Ramallets en pròpia porta i de Coluna van deixar en anècdota el gol
final de Czibor (3-2).