El camí del FC Barcelona cap a la final de la Champions de Roma té, des d’aquest dimecres, nom i cognoms propi, el d’Andrés Iniesta, que en el minut 93 del partit a Stamford Bridge va fer bategar més fort que mai el cor de l’afició barcelonista.
El partit de tornada de les semifinals de la màxima competició europea d’aquest dimecres a
Stamford Bridge ja s’ha convertit, pel seu desenllaç, en una altra pàgina d’or de la
història blaugrana. I és que quan semblava que tot estava perdut –ja en temps de descompte,
amb els jugadors esgotats, i amb un jugador menys des del minut 65 per l’expulsió
d’Abidal-, la lluita, la valentia i la persistència dels de Guardiola al llarg de
l’eliminatòria va tenir la millor recompensa.
En l’últim sospir
Corria el minut 93 del matx quan Iniesta rebia una pilota que, de manera implícita,
transportava en el seu recorregut l’última esperança dels socis i aficionats de poder gaudir
de la final de la Lliga de Campions a Roma. I el de Fuentealbilla no va fallar. Iniesta, amb gol
antològic en l’últim sospir, retornava la ciutat eterna a la ment del barcelonisme. La
classificació del FC Barcelona per a la que serà la sisena final europea de la seva història era ja
una realitat.
Primer xut entre els tres pals
El gol del migcampista blaugrana , per com es va produir, va fer emmudir Londres i, de manera paral•lela, duia
l’alegria desfermada a Barcelona. I és que va arribar fruit de la darrera acció ofensiva del
conjunt dirigit per Josep Guardiola. Al mateix temps, es tractava del primer xut del Barça entre
els tres pals de la porteria defensada per Cech al llarg del partit a Stamford Bridge.
Així va arribar el gol
La jugada del gol va néixer a les botes de Touré Yaya, que ràpidament va assistir per a Piqué
i aquest, al mateix temps, per a Xavi. Des del mig del camp, el ‘6’ barcelonista fa una
passada llarga cap a la banda dreta buscant Dani Alves, el qual no dubta a centrar buscant un
rematador. Terry, però, refusa la pilota amb el cap i aquesta acaba arribant a Eto’o, que no
aconsegueix controlar-la del tot.
En el seu intent de treure el perill de l’àrea, Essien acaricia la pilota i aquesta va
a parar als peus de Messi. L’argentí no dubta a fer una passada horitzontal per a Iniesta,
que des de la frontal bat Cech amb un xut amb la dreta que es va colar per l’escaire.
Alegria desfermada
La celebració immediata, amb un Iniesta que es va treure la samarreta
embogit per la felicitat i es va veure envoltat per una autèntica pinya de companys al seu voltant
i amb una banqueta d’autèntica eufòria desfermada, contrarestava amb les cares
d’incredulitat dels jugadors del Chelsea. Només un dels dos equips podia passar a la final, i
el destí va voler que el Barça, l’equip que aposta pel futbol d’atac, fos
l’escollit.
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
Iniesta, i vuit jugadors més, repeteixen final
Després que el FC Barcelona aconseguís a París la segona Lliga de Campions de la història del club,
la temporada 2005/06, el primer equip torna a una final de la màxima competició europea. Fins a nou
jugadors de la plantilla actual formen part d’aquell equip que es va proclamar campió a Saint
Denis. Es tracta d’Iniesta, Jorquera, Valdés, Márquez, Puyol, Sylvinho, Eto’o, Xavi i
Messi. En aquella ocasió, ni Xavi, lesionat, ni Messi, que sortia d’una lesió, hi van poder
participar.