07.05.2009 14:01

Gols 'in extremis' de la nostra història

Manel Tomàs

Des d'aquest 6 de maig de 2009, el nom d'Iniesta tindrà un espai reservat en la memòria col•lectiva culer. El seu gol 'in extremis' entra directament a la història del Barça, on també hi ha gols similars.

En el transcurs de la història del Barça han estat diversos els gols que han quedat impresos a la memòria col·lectiva per la seva condició de transcendentals i per haver estat aconseguits a les acaballes dels partits. En fem un repàs:

L’heroicitat d’Alcàntara

La final del Campionat d’Espanya 1925/26 va enfrontar a l’estadi de Mestalla el Barça amb l’Atlètic de Madrid. Aquell 16 de maig del 1926 el Barça va tenir una actuació èpica, ja que va haver de remuntar un 0-2 advers després dels gols de Pololo (minut 15) i Cosme (de penal al minut 57). Quatre minuts després del 0-2, Samitier va retallar distàncies amb una rematada creuada i en el 65 va arribar l’empat. Un cop a la pròrroga, a cinc minuts del final, Alcántara, malgrat no tenir visió a un ull a causa d’un cop, va aconseguir el gol de la victòria amb una magistral rematada de cap.

Zuviría va posar la primera pedra cap a Basilea

A la temporada 1978/79 el Barça va conquerir la Recopa a Basilea, però això no hagués estat possible sense una genialitat de Zuviría als vuitens de final, disputats amb el corretjós Anderlecht. Al partit d’anada l’equip belga va vèncer per un clar 3-0 que reclamava una nit màgica al Camp Nou. L’1 de novembre del 1978 Krankl i Heredia posaven un esperançador 2-0 amb què s’arribaria al descans. A quatre minuts del final, Zuviría va rebre una pilota al migcamp, es va desfer de tots els adversaris que li volien barrar el pas i va batre De Bree. Era el 3-0 que igualava l’eliminatòria i donava pas a la pròrroga, que es va saldar sense gols. El Barça va ser més hàbil als penals i va guanyar per 4-1.

L’espectacular rematada en planxa de Marcos

Barça i Reial Madrid es van enfrontar a la final de la Copa del Rei que es va disputar a Saragossa el 4 de juny del 1983. Un partit, doncs, amb connotacions molt especials, que es va posar de cara per a l’equip barcelonista quan al minut 32 Víctor va aconseguir el primer gol en aprofitar una superlativa assistència de Maradona. Les coses, però, es van tòrcer al minut 50, quan el davanter madridista Santilllana va aprofitar una errada de Gerardo per establir l’empat. Al minut 89 es va produir la jugada del partit: Julio Alberto va centrar des de l’esquerra i Marcos va connectar una prodigiosa rematada en planxa que es va colar a la porteria d’un astorat Miguel Ángel.

‘Macanudo’ Pizzi

Als quarts de final de la Copa del 1996/97 l’enfrontament amb l’Atlètic de Madrid va ser dramàtic. El partit d’anada, disputat a Madrid, va acabar amb un 2-2 que semblava decantar l’eliminatòria del costat blaugrana. A la tornada, jugada al Camp Nou el 12 de març del 1997, la situació es va posar molt magra: al descans es va arribar amb un 0-3 favorable a l’Atlètic. Tanmateix, a la segona part el Barça va sortir a morir i va arribar a posar un 4-4 al marcador que deixava al Barça a un gol de la classificació, que va arribar al minut 82 quan l’argentí Juan Antonio Pizzi va aprofitar un refús de Molina a xut d’Abelardo per posar el 5-4 miraculós.

La final d’aquella Copa, disputada al Santiago Bernabeu el 28 de juny, la va guanyar el Barça en derrotar el Betis per 3-2. El partit va ser molt emocionant, doncs a manca de cinc minuts l’equip andalús guanyava per 1-2, però en aquell moment una centrada de Guardiola va ser rematada a gol per Pizzi. Ja a la pròrroga, un gol de Figo va donar el títol a l’equip blaugrana.

La xilena de Rivaldo

La trajectòria del Barça a la Lliga 2000/01 no va ser bona, però en vèncer el València (3-2) a la darrera jornada, disputada al Camp Nou el 17 de juny del 2001, es va poder classificar al darrer sospir per a la Champions League. Els tres gols del Barça van ser obra de Rivaldo, però a la retina del bon barcelonista ha quedat el tercer, el que va desfer l’empat a dos a un minut del final: Frank de Boer va llançar una passada en profunditat al davanter brasiler, que la va rebre d’esquena a la frontal de l’àrea. ‘Rivo’ no s’ho va pensar i amb una magistral xilena va batre un sorprès Cañizares. Un gol que només el podia marcar un fora de sèrie.